Els fets excepcionals que es venen succeint al Japó des de divendres, han posat de relleu la transcendència que en situacions de risc té el comportament que impregna la manera de ser dels nipons. De fet, els japonesos s’han anat acostumant a viure i a moure’s en un país que és com una mena de laboratori d’experimentació en viu. I això perquè per la seva ubicació –a tocar mateix del punt on interaccionen diverses plaques tectòniques–, el fa propici a haver de patir fenòmens de la naturalesa de caràcter excepcional, tals com terratrèmols i tsunamis, de manera que els seus efectes sobre edificacions i infraestructures poden ser avaluats d’una manera continuada. Els japonesos, més enllà de lamentar-se d’aquesta seva vulnerabilitat que a res no els portaria, han preferit aprendre’n per inventar, innovar i aplicar solucions que incrementin els nivells de seguretat d’edificacions i infraestructures i de protecció a la ciutadania. Qui sap si la successió continuada d’adversitats naturals i també bèl•liques, ha anat forjant el caràcter dels nipons, amb els valors associats al civisme al capdavant; un caràcter i uns valors que s’han demostrat decisius a l’hora de contribuir a reduir els efectes devastadors dels fenòmens que estan patint aquests dies i que d’altra banda explicarien el perquè de la provada capacitat dels japonesos a no defallir i a recuperar-se després de cada nova catàstrofe.
Aquesta vegada, però, els danys ocasionats pels elements desfermats han estat notablement superiors a episodis similars viscuts anteriorment. La concatenació tràgica d’un terratrèmol d’elevada intensitat i d’un tsunami d’una capacitat destructiva inusitada, ha derivat no només en la pèrdua ingent de vides humanes, sinó que també en l’aniquilació de nuclis poblats i de teixit productiu. Però per si amb aquesta dura prova no n’hi hagués prou, a la concatenació de fenòmens n’ha seguit l’accident nuclear massiu de la central de Fukushima d’un abast difícil d’establir a hores d’ara. Tot i així, el caràcter cívic del poble japonès no s’ha vist del tot alterat i el comportament dels nipons continua essent un exemple a tenir en compte.
Les conseqüències locals de la catàstrofe s’aniran coneixent els propers dies. A nivell mundial, la primera conseqüència ha estat la de reobrir el debat mai no conclòs dels pros i contres que concorren en el procés de generació d’energia nuclear. Un debat que a partir d’ara estarà marcat més que no ho havia mai. És per això que la sensatesa aconsella ajornar aquest debat, com a mínim fins que la situació de crisi que pateix la central de Fukushima acabi i se’n puguin extreure totes les conclusions que correspongui. Això no obstant, que no sigui ara el moment oportú pel debat no vol dir que no calgui avançar-lo en d’altres vessants relacionades com, per exemple, si hi ha d’haver límits, o no i per qüestions de sostenibilitat, a la creixent demanda d’energia. A partir d’això haurem de respondre’ns en relació a quines són les fonts a les quals hem d’acudir per a proveir-nos de l’energia que volem. Més si tenim en compte que la font principal de la que actualment ens estem proveint és d’origen fòssil i caduca.
Arribats a aquest punt haurem de reconèixer que la solució al problema energètic que tenim damunt la taula no és fàcil i que continuem instal•lats on sempre fins ara hem estat: voler-ho tot, que sigui ben net i que no ens comporti riscos de cap mena. Per contra no estem disposats a renunciar a l’energia que pensem que necessitem ni tampoc volem fer-nos càrrec de les factures que cal satisfer per disposar d’una energia que, de moment, ni tenim ni produïm. Tenim una mala peça al teler…
Publicat a Diari de Sabadell, el 17 de març de 2011
Si voleu saber més en relació al per què de l’accident nuclear de Fukushima, cliqueu aquí i accedireu a un video explicatiu produit per la UPC.
Si voleu escoltar el so del terratrèmol i de les rèpliques, enregistrat des del fons marí pel Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC, cliqueu aquí.
Realment és d’admirar com porten el drama que tenen a sobre els amics japonesos. Hauríem de prendre nota tots plegats.
Un bon article, Joan.
Miquel
Has escrit un article fantàstic. Amb poques paraules has sabut explicar i definir una tragèdia com la que han passat en aquell país. Ha sigut terrible.
Ara cal esperar que l’accident nuclear s’hagi acabat aquí i no provoqui més desgràcies.
Nosaltres ho veiem des de lluny però els que es troben que en segons se’ls desmorona la seva llar, les seves pertenences, les seves aspiracions vers el futur, en fi, tot el perquè han lluitat, se´ls desmorona també la vida. Això sense parlar dels que també hi han perdut éssers estimats.
Com dius més avall, el que tots volem és tenir la màxima qualitat de vida en tots els aspectes. Doncs ara que encara molts ho tenim, lluitem per conservar-ho i siguem concients de que l’energia que gastem sigui només la necessària. No la malversem.
En aquest món arriba un moment en que tot s’acaba i igual que la vida, quan ha arribat el final, ja no es pot tornar a reposar.