“Ningú quedarà content, ni club ni contraris al camp”, assegurava l’alcalde accidental de Terrassa Josep Aran en comentar la sanció municipal als promotors del camp de golf de Can Bon Vilar i Torrebonica. I és que per a uns –els promotors– qualsevol sanció els sembla exagerada i fora mida. Per als altres –els contraris a la instal·lació– els danys causats ascendeixen a 152 mil euros, mentre que la sanció imposada és de 20 mil euros.

Expedients i sancions a banda, la veritat és que per molt que ara es faci ja és massa tard per retornar les coses al punt de partida. Certament que quan es causa un dany cal seguir els tràmits pertinents per tal de no deixar en situació d’indefensió a ningú. Però no hauria de ser menys cert que quan s’inicia un projecte al qual s’hi oposa un sector important de ciutadans, des de les administracions s’hauria de tenir especial cura en controlar els treballs i impedir que es causessin els primers danys. Tot plegat perquè mentre els expedients passen de negociat en negociat i de taula en taula, els danys augmenten.

No es tracta de dirimir ara sobre l’oportunitat del camp de golf. Es tractava, en tot cas, de garantir el dret que ens assisteix de defensa del medi natural. I comptat i debatut, en el cas que ens ocupa, els promotors del camp han vulnerat aquests drets amb una tala incontinguda d’arbres. Les sancions administratives imposades, per elevades que fossin, no resolen el dany causat arran la pèrdua de part d’un patrimoni que no s’havia consolidat ni en tres dies ni tampoc en tres dècades.

Publicat a El 9 Punt, el 8 d’agost de 2002.