El caràcter de les eleccions del 27S es va aclarint dia rere dia. Després de mesos de certeses i d’incerteses, l’hora de la veritat s’apropa, i cal que els partits i els moviments socials afinin les seves propostes per tal que la ciutadania pugui dictaminar amb coneixement de causa i amb el seu vot, quin ha de ser el camí que a partir del 28S ha de seguir aquest nostre país. Per a uns, les del 27S, són unes eleccions plebiscitàries en les quals només correspon dir si o no a la independència com a instrument de gestió política més idoni abans de poder parlar de projecte de país. D’altres opinen que aquestes són simplement unes eleccions més. D’aquí l’ànsia d’Artur Mas per aconseguir que els moviments polítics i socials que tenen l’assoliment de la independència com a horitzó comú immediat, li fessin costat en una única llista… Un desig que a la vista dels fets no només no haurà estat possible, sinó que en el camí per aconseguir-ho, ha perdut un llençol en cada bugada.  És així com si les coses no tornen a canviar, a partir del preacord establert fa un parell de dies, seran CDC i ERC les dues úniques formacions polítiques majoritàries que es presentaran juntes en una sola llista que com a punt central tindrà l’objectiu d’iniciar l’anomenat ‘procés de desconnexió’ de Catalunya amb Espanya cas d’obtenir una majoria suficient per a fer-ho. En segon pla queden en aquesta opció altres qüestions que tenen a veure amb el balanç de l’acció de govern, amb les desigualtats socials, amb les retallades, amb la corrupció o amb un determinat projecte social i polític en el que com no escapa a ningú CDC i ERC no coincideixen. I precisament és pel fet de posar l’objectiu de la independència com a l’únic repte a conquerir en les eleccions del 27S, que la CUP ha preferit quedar al marge d’aquesta llista que per a ells no respon al foc nou que el país reclama.

En democràcia les eleccions plebiscitàries no existeixen. És des d’aquest principi que les autonòmiques del 27S, malgrat puguin tenir-ne alguna connotació, tampoc no ho seran. D’entre d’altres consideracions possibles perquè unes eleccions són només unes eleccions entre diverses opcions, mentre que un plebiscit es dóna quan els electors han d’elegir entre dues úniques opcions polítiques. Una circumstància, aquesta, que no es donarà el 27S ja que a banda de la llista resultant de l’acord signat entre CDC i ERC –amb la participació i amb el suport de l’ANC i d’Òmnium Cultural i d’altres formacions polítiques com MES i/o DC–, els ciutadans tindran la possibilitat d’elegir entre diverses propostes i projectes polítics més, tals com l’opció de la CUP, que tot hi coincidir amb CDC i ERC en què la independència és l’instrument de gestió de l’autogovern que Catalunya necessita, situa a un mateix nivell la proposta d’un projecte polític i social que és força distant dels plantejaments que fan en aquest camp convergents i republicans; o l’opció UDC que si bé reclama poder exercir el dret a decidir, es desmarca d’una hipotètica declaració unilateral d’independència; o l’opció que serà la resultant de la possible conjunció entre ICV-EUiA, Procés Constituent, Guanyem i Podem, que a partir d’un projecte polític, econòmic i social concret reclamen poder exercir el dret a l’autodeterminació i iniciar un procés constituent; o l’opció PSC que al seu projecte polític afegeix que l’instrument de gestió per portar-lo a terme és el federalisme; o l’opció PPC que manté com a principi que el model autonòmic és el millor instrument de gestió política per a Espanya… I podríem seguir fins esgotar tota la nòmina de possibles llistes que es sotmetran a la decisió de les urnes…

Comptat i debatut, en les eleccions del 27S, la ciutadania tindrà davant seu més de dues propostes i opcions entre les que elegir. Dit d’una altra manera, el 27S la ciutadania podrà optar des d’atorgar la seva confiança a una candidatura que té com a eix fonamental iniciar el procés de ‘desconnexió amb Espanya’, o atorgar-la a una altre de les candidatures que en el seu programa vinculi projecte polític, econòmic i social a instrument de gestió política i camí a seguir per a fer-lo possible.

Publicat a Diari de Sabadell, el 17 de juliol de 2015