Les vacances toquen a la seva fi. D’aquí uns dies ens trobarem instal·lats novament en la “normalitat diària”. No serà fins llavors que “descobrirem” fins on s’ha enfilat el preu del petroli i ens adonarem que les notícies-serpent d’estiu que ens han acompanyat durant l’agost tornen al seu cau. No hi tornarà, però, la tele-escombraria que ens amenaça en no deixar-nos mai més. Pel què fa a la política, superats els efectes mediàtics derivats de l’aparició de les ministres a la revista “Vogue”, tampoc no trigarem a recuperar el tarannà de les desqualificacions al contrari. Tot sembla apuntar que, amb la “reentrée” es recuperarà el mateix “talant” polític amb el qual ens vàrem acomiadar abans de les vacances, si ens atenem a allò que es desprèn dels primers exercicis d’escalfament pre-temporada que en forma de declaracions ens estan arriben aquests dies. I, com a mostra, un parell de botons.

El primer. El president del Govern feia, fa uns dies, unes primeres propostes de mesures per començar a fer front a una problemàtica que afecta a la població immigrants que malviu entre nosaltres. Unes mesures que busquen, en primera instància, regularitzar la situació dels sense papers que fa temps són aquí i que en molts casos treballen en unes condicions indignes de les que, dit sigui de passada, se’n aprofiten empresaris sense escrúpols. La proposta ha destapat la caixa dels trons. Al marge de lectures partidistes, benvinguda hauria de ser la decisió governamental d’adoptar mesures –encara que puguin valorar-se insuficients i imperfectes– per fer front a un problema creixent que ve de lluny i per normalitzar les situacions d’abusos i d’indefensió que amaga. La no acció i la no actuació urgent en aquesta qüestió no fa més que complicar les coses. Casualment, les més dures crítiques en relació a aquestes intencions del govern han arribat des dels rengles del PP que, quan governaven, havien estat incapaços d’acceptar que amb una política de papers en origen i d’intransigents lleis d’estrangeria res no es resolia.

El segon botó de mostra, en aquest cas en l’àmbit de Catalunya. L’anunci del pla d’iniciatives legislatives que a partir d’ara i fins a finals d’any es proposa desplegar el govern de la Generalitat, ha generat crítiques enceses. En aquest cas arribades des dels mateixos rengles polítics que abans de les vacances no s’estaven d’acusar al tripartit de no fer res.

Les vacances político-estiuenques haurien estat una bona ocasió per tal que les formacions polítiques ara a l’oposició, reflexionessin entorn les causes que les varen portar a la pèrdua de pes electoral i tractar de recuperar el vot perdut aplicant noves maneres de fer i d’actuar. Però, vistes les coses, sembla que això no ha passat i que el principi que es venia aplicant  d’esperar les propostes dels governs per immediatament criticar-les, continuarà dominant l’ambient. De ben segur que la ciutadania agrairia que la política abandonés la via de la crítica per la crítica i apostés per la del debat i la crítica positiva. Des del govern de l’estat s’han posat de manifest darrerament, la voluntat d’assolir acords amb forces afins i d’ampliar la base de suport parlamentari que a les Corts generals disposa. IU i ERC s’han mostrat disposades al diàleg i assolir acords. Des de Catalunya, el govern tripartit és resultat de l’exercici de diàleg i de pacte entre tres formacions polítiques àmpliament representatives de la societat catalana. Només amb la consolidació d’actituds de diàleg i de cerca de consens com aquestes, es podrà aconseguir que la ciutadania se senti més representada pels seus respectius governs i que recuperi la confiança envers la política i els polítics.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 d’agost de 2004