De sobte, talment com si el planeta s’hagués aturat i ja no generés notícies, els diaris i revistes s’han aprimat sensiblement, mentre que els noticiaris de ràdio i de televisió ens parlen d’afers que ens transporten cap a un món que no sembla ben bé el que vivim cada dia. Però que ningú no s’enganyi. Ni el món ha deturat el seu caminar de cada dia, ni el planeta ha deixat de ser com era. Tot plegat és molt més senzill. El mes d’agost s’ha fet present entre nosaltres i amb ell la diàspora ha arribat a les grans ciutats, els habitants de les quals s’han llençat a un pelegrinatge a la recerca d’una pau i d’una tranquil·litat que, certament, només podem trobar en nosaltres mateixos.
D’aquesta manera, per la majoria dels mortals del món ric en el qual tenim la sort de viure, el mes d’agost constitueix una mena de parèntesi en les nostres vides. Un mes de traspàs entre les presses d’ahir i el nou curs que s’anuncia. Un mes per a la treva del brogit diari o, per aquells que de la feina en fan objectiu fonamental i gairebé únic de les seves vides, un mal pel qual cal passar cada any.
Als uns i als altres ens arribarà el mes de setembre en què el món recuperarà la seva habitual marxa i en què els afers que s’havien deixat de banda el juliol, recuperaran els seus espais habituals d’actualitat en les pàgines dels diaris i en els minuts d’informatius de la ràdio i de la televisió. Serà llavors quan hi haurà qui s’adonarà de què les vacances són un temps en què, il·lusòriament, hom pot arribar a sentir-se amo del temps. Per contra, hi haurà qui s’haurà demostrat a sí mateix –ai, las!– que sense les vacances també es pot viure. Seran aquells que el seu problema rau en què no saben què fer quan les ocupacions de cada dia els deixen massa minuts, hores i dies sense obligacions i no saben què fer amb el temps.
Aquesta és la petitesa i, alhora, la grandesa d’un mes d’agost que per a uns és temps d’esperança i per d’altres de frustració. Però, en qualsevol cas, per aquells que encara no saben què vol dir fer vacances perquè les desconeixen i ni podrien fer-les mai, l’agost és un mes més dins el cicle de l’any, amb les mateixes dissorts i problemes de subsistència de cada dia.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 27 d’agost de 1999
Comentaris recents