Una de les moltes característiques singulars de Sabadell, la meva estimada ciutat, és sens dubte la que es deriva de la seva personalitat i empenta, factors que han propiciat que al llarg de la nostra història hi niessin iniciatives de ben diversa tipologia. Enumerar-les, a banda que significaria una tasca improva, comportaria el risc sempre lamentable de fer-ne oblit d’alguna d’elles. Apel·lo doncs a la comprensió del lector i de la lectora per estalviar-me aquesta feina, i en qualsevol cas afegir –fent meva la idea-força que Pere Vidal va encunyar l’any 1995 arran els treballs conduents a l’elaboració del Mapa Cultural de la ciutat quan ell n’era el regidor de cultura–, que Sabadell continua essent una ‘ciutat pedrera’. I no només en el bast àmbit de la cultura (les arts, el teatre, la música, l’esport…) sinó que pràcticament en tots els àmbits de la vida ciutadana, tant els socials com els econòmics. I això perquè com escrivia fa un moment, han estat moltes les iniciatives personals i col·lectives nascudes aquí que després han tingut ampli recorregut sense que massa sovint ni nosaltres mateixos en tinguéssim notícia. En això quelcom hi deu tenir a veure el vell aforisme que resa que ‘a Sabadell cadascú va per ell’ que alhora és metàfora de la manera de ser que ‘abelleix’ a sabadellencs i sabadellenques. Dit d’una altra manera i sense ganes d’ofendre a ningú: la nostra continua essent una ciutat de capelletes que voluntàriament o involuntària acaben per ignorar-se entre elles. I si a aquesta circumstància hi afegim la manifesta incapacitat que tenim de no fer massa res quan es tracta de cercar allò que és susceptible de sumar, obtindrem com a resultat que idees i iniciatives que es gesten, neixen i creixen a Sabadell es veuen malauradament obligades a sortir-ne per projectar-se des d’altres indrets.
Però tornem allà on érem. Sovint sentim a dir que Sabadell és una ciutat culturalment pobre. Personalment no combrego amb aquesta percepció. Molt al contrari. Crec que la nostra és una ciutat culturalment rica precisament per la seva diversitat. Això sí, gràcies en gran part a l’empenta d’entitats, associacions i organitzacions que es mouen al llarg i ampla de la nostra geografia. Sabadell és de fet, també en el camp de l’associacionisme cultural, capdavantera quan ens comparem amb d’altres ciutats semblants a la nostra per la seva grandària o pel seu nombre d’habitants. Però insisteixo: el nostre pitjor mal radica en el fet que els sabadellencs i les sabadellenques som especialistes en desconèixer i/o menystenir allò que a casa nostra es fa i es produeix.
Escrivia més amunt que no citaria cap iniciativa com a botó de mostra de la personalitat i empenta sabadellenques, però sí que arribats a aquest punt no em puc resistir a posar un exemple. Fa unes poques setmanes, a la sala d’actes de la Biblioteca del Vapor Badia, es presentava el número 200 d’una publicació sabadellenca notable precisament per la seva excepcionalitat: la revista ‘Quadern’ que edita la Fundació Ars. Molt podria escriure’s sobre aquesta publicació bimestral que amb més o menys dificultats, amb més o menys encerts, ha anat fent via des de fa trenta-set anys i fins ara. I si la publicació ha arribat fins on ara som ha estat perquè, a banda de l’esforç personal de les persones que en cada moment l’han fet possible, ha tingut l’encert de saber-se adaptar al pas del temps. D’aquesta manera, a través de la trajectòria i continguts, queda reflectit perfectament –per acció o per omissió- l’estat cultural pel qual la ciutat ha anat passant els darrers anys. Cap altre ciutat disposa d’una publicació com ‘Quadern’ que, dit sigui de passada, aprofita aquest número rodó dels 200, per incloure un seguit de reflexions oportunes i interessants que ens apropen a una visió crítica del què Sabadell ha estat culturalment parlant, durant les pràcticament tres darreres dècades.
Sigui com sigui ‘Quadern’ no deixa de ser un exponent més de les moltes peculiaritats sabadellenques de les que ens n’hauríem de sentir orgullosos.
Publicat a Diari de Sabadell, el 9 de juliol de 2015
Molt bé. És una gran revista cultural. El nº 200, magnífic. Orgullós d’haver-hi col·laborat entre 2002-2008… i també d’haver tramitat la legalització a la Generalitat (provisional), per petició expressa de l’amic Cuscó. Fet que em permeté conèixer l’intel·lectual –i aleshores funcionari–, Josep Ma Puiggener que ens va donar tota mena de facilitats per inscriure Quadern.
Salut!
Pere
Ben cert, QUADERN és una revista fantàstica per poder estar al dia de molts dels actes culturals que es fan a la ciutat, així com també altres temes interessants que provenen d’arreu.
Particularment, estic molt agraïda als seus editors, ja que partint de la idea de l’amic Lluís Subirana (E.P.R.), vaig poder plasmar la biografia dels coneguts folkloristes Aureli Capmany i Joan Matas, el meu pare, l’un i l’altre molt admirats per mi per la seva dedicació i encert en la divulgació de la dansa catalana.
Per altra banda, estic completament d’acord en que Sabadell és una ciutat molt plena en quant a la cultura. Hi tenim moltíssims grups amateurs de tot tipus: dansa, cant, música, teatre, literatura, etc i per si això no fos prou, també hi tenim la OSV, els Amics de la Òpera, la Lieder Càmera, reconeguts escriptors, actors, músics i cantants, corrent el risc d’oblidar-me de molts més.
Felicitats per haver arribat al número 200, esperant que segueixi fins a la fita més alta possible!