Hi ha notícies que a despit que es produeixen en un àmbit concret, tenen una projecció que supera qualsevol barrera geogràfica o política i es deixa sentir arreu. És el cas del balanç de les recents eleccions britàniques, en què el laborista Tony Blair s’ha erigit en gran i únic guanyador, tancant la porta a divuit anys de domini conservador. L’elecció de Blair com a nou estadant del 10 —sembla que per qüestions d’espai serà l’11— de la Dawning Srteet londinenca, posarà fi no solament a governs de dreta sinó que també trastocarà les rígides posicions antieuropeístes que havien estat el baluard bastit al llarg de l’etapa de domini de la política tatcherista, que acaba de concloure enmig d’un terratrèmol en el partit conservador de conseqüències encara imprevistes.

En efecte. No hi ha cap dubte que el govern britànic adoptarà una nova estratègia en la política comunitària. I és en aquest previsible nou enfocament envers la Unió Europea que rau un dels aspectes més trascendentals de la nova administració britànica que haurà de beneficiar els països comunitaris i, per qüestions òbvies, també Andorra. Comptat i debatut, amb els resultats electorals al Regne Unit, la Unió Europea pot respirar tranquil·la. Com també ho poden fer el canceller Kohl, el qual, ara com ara, és el més apassionat i convençut europeísta, després de la desaparició de François Mitterrand i del relegament a l’oposició de Felipe González. Serà en el Consell de Ministres europeu extraordinari del proper 23 de maig a Noordwijk, quan es podrà avaluar l’abast del canvi operat en el procés de dinamització de l’esuroescepticisme governamental britànic. Cert és que Blair haurà de fer servir molta mà esquerra si no vol veure caure la seva popularitat. Però no és menys cert que els laboristes es troben més a prop de les tesis comunitàries que no pas les de l’euroescepticisme.

D’altra banda, el canvi d’escenari en el marc polític del Regne Unit ha de servir de referent per a les forces polítiques d’esquerra europees. Si Margaret Tatcher va encetar un període de domini de les tesis liberals i John Major les va continuar. Caldrà ara descobrir les habilitats de Blair per reconvertir aquelles polítiques en altres de clar domini de les qüestions socials mitjançat l’aplicació d’un pragmatisme que no deixi concessions de cara a la galeria. Però no solament les forces polítiques progressistes estaran ben atentes al que s’esdevingui en el Regne Unit. També la dreta haurà de tenir les antenes ben aixecades i ben dirigides per tal de prendre nota. Si més no per aquella dita que tenen els castellans que diu: Cuando veas las barbas del vecino pelar, pon las tuyas a remojar.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 7 de maig de 1997