No hi ha cap mes que no sigui ric en dites i sentències populars. Però potser és el de gener un dels més curulls. I no solament de dites sinó que també de manifestacions tradicionals, moltes de les quals, amb el pas dels anys i per imposició del ritme dels temps, han caigut en l’oblit i han passat a engruixir el volum dels records de dies pretèrits. Es el cas, per exemple, de la diada de Sant Maure, la qual s’escau precisament avui.

Segons que diu la tradició, la Setmana dels Sants amb Barba –que d’aquí li ve l’àlies de “Setmana dels Barbuts”– era una de les més gèlides de l’any i, per això temuda per la població. Enguany, l’inici del període coincideix amb el de la setmana i és Sant Maure –juntament amb Sant Pau– qui l’obra. Explica el costumari que Sant Maure, a més d’altres oficis menys prosaics, feia de calderer i estava dotat del do diví pel qual podia picar l’aram sense no fer gens de soroll. Per això el Sant era invocat pels veïns dels calderers que cercaven remei als seus mals produïts per les estridències decibèl.liques que emergien de les caldereries. Per extensió els vilatans acudien al recer de Sant Maure quan volien ésser alliberats de sorolls inoportuns.

Amb aquests antecedents seria útil, i fins i tot potser efectiu, que en tal dia com avui féssim renovada ofrena al Sant convençuts de que ens alliberaria dels sorolls fora mida que hem de patir cada dia. Així estalviaríem feina a la Policia Municipal que –com observava un cohabitant de columna no fa massa– no se sap mai on és quan cal actuar sobre les sorollosos motos o de fer-se sentir en favor dels ciutadans veïns de locals amb activa, però no pas silenciosa, vida nocturna.

Publicat a El 9 Nou, el 15 de gener de 1996