El lector del Diari de Sabadell trobarà, a partir d’avui i cada setmana, aquesta col·laboració que –quina presumpció la meva!–voldria gaudís de la confiança dels pacients lectors que s’atreveixin i tinguin la paciència i la bondat de seguir-la. No vull enganyar a ningú i, avançant la resposta a la lícita i lògica pregunta que s’estarà formulant el lector, adverteixo que encara no sé exactament sobre què versarà el contingut setmanal de les ratlles que m’he compromès a escriure. L’actualitat i les circumstàncies de cada moment seran les que l’aniran definint i configurant. En qualsevol cas però, faig pública prometença d’es-criure sobre qüestions i aspectes que, malgrat puguin tenir un rerefons local, vagin més enllà dels límits geogràfics que defineixen aquest nostre àmbit geogràfic més immediat.
Això no obstant cal convenir que el títol genèric escollit per donar nom a aquesta col·laboració diu quelcom pel que fa al context en el qual es mouran aquestes –en argot periodístic– “peces” i que no és altre que el definit pels àmbits de les ciutats de Sabadell i de Barcelona que són les que veuen transcórrer la meva existència ja que si una és la que m’acull en les meves hores de lleure, és l’altra en la qual transcorre la major part de la meva activitat professional. Potser per això, quan algú em pregunta pel meu lloc habitual de residència, indefectiblement responc: “Visc a Barcelona, però dormo a Sabadell”. I en dir això potser no faig un bon servei a la ciutat que em veié néixer al relegar-la a la categoria de ciutat dormitori la qual cosa pot suposar, a primer cop d’ull, una minusvaloració. Res més lluny però de la meva intenció.
El Sabadell de fa uns anys, unes dècades per a ésser més precisos, tenia una personalitat molt definida, condicionada pel tipus de ciutat industrial, fabril i tèxtil que s’havia anat configurant. Eren temps del “primer centro lanero e industrial de España” que algú –males veus diuen que de Terrassa– transformà amb “primer centro ‘pavero’ e industrial de España”. Aquells anys, sortosament superats, poques coses podia lluir Sabadell més enllà d’aquell presumptuós títol propi dels temps que es vivien –al qual seguí per cert, més endavant, el de “Ciudad piloto del deporte español”–, en els que calia aparentar alguna cosa ja que el cert era que darrera d’aquelles incipients operacions de màrqueting poc o res no hi havia. Els sabadellencs vivien, o malvivien, i treballaven a Sabadell i eren pocs els que es traslladaven a altres indrets allunyats del terme a realitzar la seva jornada laboral. Segurament el contingent més important de “desplaçats” el constituïa l’exèrcit de viatjants que passaven llargues temporades passejant el nom de la ciutat, i el nostre inconfusible accent fonètic, arreu de la geografia espanyola.
Ara això ha canviat força. Sabadell és una ciutat polivalent, vital i dinàmica a la que, diàriament, hi arriba força gent de fora a treballar-hi i, a l’inrevés, de la qual en surt –també diàriament– un col·lectiu nombrós que treballa a d’altres indrets. I d’aquest fet se’n deriva, al meu entendre, un aspecte positiu: L’enriquiment personal i col·lectiu dels sabadellencs ens adonar-nos que més enllà del nostre entorn geogràfic més immediat hi ha altres realitats i altres estils de fer les coses. El mateix passa amb aquells que només la seva vida professional transcorre a la nostra ciutat i que tenen ocasió de comprovar que els sabadellencs tenim unes pautes de comportament i de fer diferents a les d’ells.
Tot plegat pot servir-nos de reflexió precisament ara que ens trobem pràcticament a les portes d’un decisiu 1993 a partir del qual l’Europa Unida serà una mica més propera. No en va, a partir de l’inici de l’any, tindran plena vigència els acords de l’Acta Única (lliure circulació de ciutadans i de mercaderies en l’àmbit dels països comunitaris, d’entre altres) pas primer i previ en el camí que ens ha d’elevar a la categoria de ciutadans partícips i solidaris d’un nou àmbit geogràfic i cultural de referència per tots aquells que vivim i treballem en els dotze països que avui formen la CE i als que ben aviat hauran d’unir-se altres països de la resta del continent.
Publicat a Diari de Sabadell, el 12 de novembre de 1992
________________________________________
(*) Primera col·laboració que sota el títol genèric d’Entre Sabadell i Barcelona havia de mantenir amb el Diari de Sabadell fins al seu final d’etapa, el 29 de març de 2018, abans no renasqués sota la tutela d’un nou equip empresarial encapçalat per Marc Basté.
Comentaris recents