Si fem cas del calendari, ahir es va posar punt i final a les festes nadalenques. Sí, sí…, ja sé que l’avisat lector m’advertirà de que no vagi tan de pressa. Que no és fins La Candelera quan el Cicle Nadalenc es clou definitivament. Això no obstant, l’informat lector i jo no tardaríem en posar-nos d’acord en què ha estat fa vint-i-quatre hores quan, de fet, hem acomiadat les festes de Nadal.

D’aquesta guisa possiblement, en nombroses llars, ahir es va posar clau i forrellat a la “temporada” nadalenca, donant compte dels torrons i de les neules sobrevivents a tanta xerinola en règim de sessió continuada. Fins i tot molts degueren destapar l’última ampolla de cava en l’espera de futures ocasions.

I avui, immersos en la dura pujada de gener, ens adonem que se’ns han acabat els torrons i que ens esperen un seguit de reptes recurrents als quals haurem de fer front sense dilació. Reptes per cert gens fútils que abasten des de l’urgent inici d’aquell règim dietètic tantes vegades anunciat i altres tantes ajornat fins a l’obligat règim d’estalvi econòmic tot esperant la mesada de gener ens vingui a rescatar de la precària situació econòmica en la qual ens trobem.

Però els torrons no només s’han acabat per a nosaltres. També se’ls han acabat als polítics. Només cal donar un cop d’ull per adonar-nos de la renovada escalada d’arguments i d’acusacions entre líders de partits i coalicions. Les eleccions generals del 3 de març es dibuixen ja en l’horitzó i abans que no sigui massa tard, cal assegurar-se el major nombre de vots possible i evitar així que les il.lusions que avui nien en alguns demà esdevinguin irremeiable fracàs.

Publicat a El 9 Nou, el 8 de gener de 1996