Transitem pels dies en els quals l’any 1995 esgota les seves darreres hores. Un any en el qual s’han esdevingut no poques coses. Decisives. Importants. Transcendents. Tant a nivell local com nacional. També de la resta de l’Estat. D’Europa. Del món. En qualsevol cas, des del punt de vista d’un hipotètic i neutral observador, l’any que ara s’acomiada haurà estat un any el qual presenta un balanç positiu. Alguns exemples així ho apunten.

El 1995 haurà estat decisiu, en clau de política estatal, per situar en bona via la resolució dels afers relacionats amb els escàndols polítics i els casos de corrupció. Els implicats amb aquests afers se les hauran finalment amb l’acció de la justícia a la qual volien eludir. A escala internacional haurà estat l’any en el qual la Mediterrània haurà recuperat part del protagonisme que històricament havia ostentat. Europa s’haurà decidit, a la fi, a mirar cap el sud. Un sud que convé mimar abans no posi en perill l'”estabilitat” de l’opulent i encara poc solidari nord. El 1995 haurà estat també un any en el qual s’haurà avançat en la solució d’importants conflictes bèl.lics i, de manera sobresortint, de tres. Precisament els que més amenaçaven la regió Mediterrània. A Algèria les eleccions democràtiques de novembre han obert una nova perspectiva que haurà de tenir positiva incidència no només en aquell país sinó que també en la resta del Magrib. A l’ex-república de Iugoslàvia s’han col.locat les bases d’un no gens fàcil trànsit cap a la pau. A l’Orient Mitjà, a despit de l’assassinat d’Isaac Rabin, s’ha començat a bastir l’edifici d’una pau durable en la zona.

A les portes, però, tenim un nou any. El 1996. Un any que es presenta ple d’incògnites, d’incerteses i de dubtes. Com tots els anys abans no iniciïn el seu caminar. Al capdavall aquests són els aditaments que solen acompanyar el debut de cada any. Abans d’iniciar-lo, tots els mortals voldríem que l’any 1996 fos una mica millor que no pas el que aviat deixarem enrera. Es la mateixa música de cada any, encara que amb diferent lletra en funció de les circumstàncies.

Però com que ara el que toca és pensar en el futur que comença dilluns, deixeu-me que per una vegada i sense que serveixi de precedent, faci d’oracle i formuli els meus pronòstics per l’any que ja està tustant la porta. Són aquests: L’any 1996 serà l’any en què s’instaurarà la pau i la concòrdia al llarg i ample de la Mediterrània. L’any en el qual els plans de cooperació i col.labo­ració entre els països dels quatre punts cardinals del “Mare Nostrum” seran un fet i així, el mar que ara encara ens separa, esdevindrà punt d’encontre, de diàleg i d’entesa. L’any que dilluns encetem serà temps en el qual els cinquanta conflictes bèl.lics existents en el món es resoldran l’un darrera l’altra, obrint el camí a una etapa de concòrdia entre els pobles de la terra. La solidaritat serà, des del mes de gener, un valor segur i emergent i ja mai més no caldrà parlar d’aquells que no tenen el més mínim per a subsistir. I els rics seran menys rics per tal que el pobres no siguin tan pobres. I la tolerància serà un altre dels valors que es trobaran en alça en un món en el qual l’egoïsme tindrà els dies comptats.

Pel que fa al nostre país, les eleccions generals del mes de març es produiran en un clima de respecte polític, després que els assassins d’ETA hauran deixat de matar pel fet que s’adonaran de la seva sol.litud i inutilitat de la seva pretesa lluita. Així el país tornarà a una normalitat que encara no ha tingut des de l’inici de la democràcia. Llavors els líders polítics faran front, amb responsabilitat i sentit d’Estat, a tots i a cadascun dels problemes que tenim davant. L’any 1996 serà l’any en el qual Europa, trobarà el seu nord. Catalunya no quedarà al marge d’aquesta nova situació i la nova legislatura política servirà també per a rellençar-la. Ja mai més ningú –vingui d’on vingui– no es sentirà estrany ni foraster a casa nostra. El 1996 serà l’any en el qual es faran realitat els nostres somnis i es compliran els anhels d’un món millor, més just, solidari i tolerant.

I és que avui, Diada dels Sants Innocents, tot és possible. Fins i tot aquelles utopies que ens agradaria que vingués un dia en el qual deixessin d’ésser-ho.

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 de novembre de 1965