No ens n’acabem de sortir. Després d’uns mesos de treva, ETA ha tornat a ensenyar la seva pitjor cara, a valer-se dels seus criminals mètodes per recordar-nos de la seva terrorífica existència. Com sempre, talment com si d’una macabra litúrgia es tractés, les forces polítiques autènticament democràtiques, s’afanyen a condemnar la banda terrorista després de cada atemptat que fa. Però encara hi ha partits, que sota una pretesa aparença democràtica, quan ETA actua miren cap a una altra costat i carreguen els neulers dels actes criminals a uns altres. No obstant i això, ni la banda ni els que li donen cobertura ja no poden enganyar a ningú. Les accions criminals d’ETA tenen només un únic responsable: la pròpia banda i, per extensió, els que la justifiquen. Així de clar i de català. Sense cap mena de matís possible.

En el marc d’un Estat democràtic, les accions terroristes d’ETA no hi tenen cabuda. D’entre moltes raons perquè en democràcia la defensa de qualsevol idea i posicionament és possible mentre i tant no es vulneri la llibertat i els drets fonamentals dels que no coincideixen amb el pensament d’un mateix. Des d’aquest elemental principi, quan es té un comportament com el d’ETA i per fer prevaler les pròpies idees es val de la coerció i del terror, solament es pot parlar d’actituds i de comportaments feixistes que, òbviament, res no tenen a veure amb els democràtics.

La pau pel País Basc que tots volem, solament es pot construir sobre l’actitud del diàleg i de la negociació. Mai posant bombes, pistoles i morts per endavant. Perquè al País Basc, com a Catalunya, com a qualsevol altre punt de l’Estat, poden haver-hi partits polítics i col·lectius disposats a defensar una concepció d’Estat diferent a l’existent. La grandesa de la democràcia és que qualsevol canvi és possible quan es disposa d’una majoria qualificada per a portar-lo a fer-lo possible. I és que les regles de joc que regeixen en democràcia (en el cas nostre la Constitució i els Estatuts d’Autonomia) han estat fetes i aprovades per a ser canviades si cal. Mitjançant la negociació i el diàleg entre les forces polítiques. No pas per la força bruta de les armes. Les eleccions serveixen, no cal oblidar-ho mai, per tal que els ciutadans manifestin el seu sentiment en relació a les opcions polítiques que els partits posen a la seva consideració. Als partits correspon difondre i defensar les seves idees, per radicals que siguin, i treballar per aconseguir el suport i la confiança dels ciutadans.

No s’hi val acceptar les regles de joc quan van a favor nostre. Per això cal dir prou al terrorisme. Al feixisme de bandes terroristes. Per enèsima vegada també, cal exigir a les forces polítiques democràtiques que no s’asseguin a la taula de negociació amb aquells que res no volen saber en relació a les més elementals normes del joc democràtic. Només així serà possible acabar amb els terroristes i avançar en el procés de pacificació del País Basc. Pel bé dels bascos i de la resta de ciutadans d’aquest país.

Publicat a Diari de Sabadell, el 27 de gener de 2014