José M. Aznar, el president del govern espanyol, en unes declaracions recents, va atrevir-se a dir que els ciutadans del País Basc no estaven suficientment preparats per al canvi i que aquí radicava la causa dels pobres resultats que el Partit Popular (PP) havia obtingut en les darreres eleccions en aquell territori autònom de l’Estat espanyol. No és la primera vegada que un polític s’atreveix a atribuir a l’escassa maduresa dels electors la responsabilitat d’uns mals resultats electorals. Sense anar més lluny, Julio Anguita, l’excoordinador d’Izquierda Unida, argumentava en una línia similar el continuat descens del suport popular de la força que ell liderava patia elecció rere elecció. Deia Anguita que la ciutadania no acabava d’entendre la seva opció i que s’equivocava a l’hora d’emetre el vot.

Mal senyal quan un polític, per treure’s el mort de sobre, ha de recórrer a arguments peregrins com la maduresa dels electors per justificar uns mals resultats. En la política, com en tots els ordres de la vida, són els errors propis els que, fonamentalment, acondueixen al fracàs. Pensar i –el que encara és pitjor– manifestar el contrari és no adonar-se de la realitat, no entendre el missatge i, alhora, insultar la intel•ligència dels electors.

La situació del Partit Popular, després de les eleccions al País Basc no és excessivament reeixida pel que fa a l’Espanya autonòmica. Tot plegat perquè la campanya a les eleccions al País Basc i els missatges que el PP va llançar, ha aprofundit en la divisió entre una Espanya nacionalista i integrista i una altre formada per les autonomies històriques (País Basc, Andalusia i Catalunya). El cas de Galícia seria, també en aquest cas, l’excepció que confirma la regla.

La bona estrella del president del govern espanyol ha començat a periclitar. I no només per les lectures que es poden extreure dels resultats al País Basc sinó pel fet que, a Europa, també està perdent aliats, arrel de les polítiques de nacionalisme ranci que defensa. D’aquesta manera, trist és constatar que l’únic aliat europeu que li queda acabi essent el magnat amb components mafioses Silvio Berlusconi, que, al seu torn, tampoc no desperta cap mena de simpatia en la resta de governs dels països de la Unió Europea. Un panorama gens amable per Aznar i per al PP, els quals comencen a trobar-se sols davant un costerut camí.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 23 de maig de 2001