Els hospitals de Terrassa i de Sabadell han decidit d’unir els seus esforços. L’objectiu: millorar l’assistència sanitària que es presta a la població vallesana i rendibilitzar els recursos hospitalaris dels quals es disposa. La notícia, per poc habitual, cal destacar‑la. Sabadell i Terrassa ‑dues ciutats tan semblants però alhora tan diferents‑ disposades a sumar esforços en la prestació d’un servei bàsic pel ciutadà: el de l’atenció sanitària. Una bona notícia en temps de sequera, la qual hauria de servir d’exemple de les sinergies que podrien establir‑se entre Terrassa i Sabadell. Entre Sabadell i Terrassa.

Però ja que parlem de l’atenció sanitària, bo serà recordar els sovint anònims professionals en mans dels quals es troba la nostra salut. Són els metges i el personal sanitari que sempre és a punt d’atendre’ns en les imprevisibles evolucions de la nostra salut. La situació laboral i professional en què es troben aquest col_lectiu humà no és sempre la que seria desitjable en un servei obligat a cobrir les vint‑i‑quatre hores del dia dels set dies de la setmana. Unes dedicacions que obliguen als treballadors del sector hospitalari, a fer uns horaris que no sempre es veuen compensats ni pel temps de descans que seria desitjable ni a nivell econòmic.

No es tracta pas de reivindicar res per a ningú. Es tracta, en tot cas, de reclamar ‑com defensen els hospitals de Sabadell i de Terrassa‑ una millor qualitat de la sanitat pública. I en la millora d’aquesta qualitat el factor humà continua sent determinant.

Publicat a El 9 Nou, el 10 de juliol de 1997