Quan l’estiu tusta a la porta del calendari, els primers calors ens anuncien l’arribada del bon temps i les vacances comencen a despuntar pel damunt de la monòtona línia de l’horitzó laboral, sentim com si les nostres vides es recuperessin i  fossin a punt de canviar. Perquè l’estiu és com un oasi enmig de l’aridesa de les rutines de cada dia, les quals ens deixen escàs marge de maniobra al llarg de l’any. Un oasi en el qual estem convençuts que ens podrem sadollar i recuperar de l’esforç fet des de l’estiu anterior. Un oasi en el qual esperem que ‑-aquest any sí‑‑ hi trobarem el recer i aquell temps que sempre ens falta per a plantejar‑nos nous projectes. Per a pensar amb tota la calma i parsimònia del món i establir renovats plans de futur, després de constatar que, lamentablement, han fracassat els que férem ara fa un any. Però en aquesta ocasió no passarà el mateix…

Perquè és en els mesos d’estiu quan ens sentim amos i senyors del nostre temps i del nostre futur. Amos del món. Quan tenim el convenciment que a partir d’ara, res més no ens imposarà la seva voluntat i serem nosaltres els que decidirem què volem ser quan siguem grans. L’estiu és un temps en el qual no s’ha de pensar ni en l’escola ni en la universitat. En què els dies són llargs i conviden a les llargues i pausades passejades o, potser, a la tertúlia amb amics i coneguts. En què les lectures apassionades i apassionants a la fresca de les nits d’estiu són fàcils de fer. L’estiu és, en definitiva, l’espai de temps en el qual fem els millors propòsits que haurem d’aplicar tan bon punt la tardor ens anunciï que ja és aquí i les primeres ventades s’emportin les caduques fulles dels arbres. Propòsits que ‑talment com si d’un aliment extraordinari es tractés‑ ens hauran de permetre de navegar amb èxit per la immensitat del mar pel qual ens haurem d’endinsar novament a finals del mes de setembre.

L’estiu és, d’altra banda, sinònim de jorns de vacances i d’oci. Unes vacances que serviran per a consolidar les nostres bones intencions de cara a l’esdevenidor. Unes vacances que ara, quan les preparem curosament, ens traslladen a un món de virtualitats i de ficcions volgudes en el qual, com sempre, les il·lusions acabaran superant la realitat. Mentre, però, transcorren els dies d’estiu, val la pena no deixar passar l’ocasió per a restablir el nostre personal equilibri i per a gaudir de les moltes possibilitats que el bon temps en proporciona. A despit que a voltes, i com ens passa aquest any, l’estiu climàtic es faci pregar d’allò més i el bon temps sembli disposat a fer vacances abans d’hora.

Publicat a E Periòdic d’Andorra, l’11 de juliol de 1997