Si hom mira el nomenclàtor dels carrers sabadellencs, podrà observar que d’ell en formen part avingudes com les de Francesc Macià i de Josep Tarradellas o places com les d’Espanya, de Catalunya i de la Concòrdia. Fins aquí res d’especial a destacar, ni que mereixi cap mena de comentari sinó fos per la curiositat que es desprèn de la seva exacta ubicació sobre l’entramat de les vies sabadellenques. Curiositat ‑‑o peculiaritat‑‑ que rau en el fet que entre les places de Catalunya i d’Espanya els viannats hi troben la plaça de la Concòrdia i que les avingudes que enllaçen les tres places porten els noms dels presidents de la Generalitat de Catalunya, Macià (entre les places de Catalunya i de la Concòrdia) i Tarradellas (entre les places de la Concòrdia i d’Espanya). Buscada o no, es tracta d’una peculiaritat ben curiosa o, si ho voleu, d’una ben curiosa peculiaritat.

Però encara hi ha més. Mentre que la plaça de Catalunya i la de la Concòrdia es troben perfectament arranjades i millor urbanitzades, la plaça d’Espanya mostra al visitant una imatge que no s’adiu amb les modernes avingudes que l’envolten. Per dir‑ho ras i català: la plaça d’Espanya és el parent pobre d’un presumptuós eix que travessa Sabadell des de la sortida de l’A‑18 fins la rotonda de la carretera de Prats de Lluçanès prop de Can Puigganer.

No els falta cap mena de raó, doncs, als veïns del barri de Torreguitart quan reclamen insistentment l’urbanització de l’interior de la inacabada plaça d’Espanya que, per cert, té una superfície equiparable a la de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Publicat a El 9 Nou, el 3 de juliol de 1997