Quan encara falten dos anys llargs per l’arribada de l’any 2000, comencen a aflorar, convenientment corregides i augmentades, les incerteses que sempre suren quan es tracta d’endinsar‑nos en les desconegudes aigües del futur. Tant se val si aquest futur és més o menys proper o llunyà, perquè el futur, per definició, sempre planteja incerteses i, si m’apureu desperta lògiques prevencions. Algunes d’aquestes incerteses sobre el què ens espera en el tombant del segle comencem, fins i tot, a omplir pàgines i pàgines de diaris i revistes i minuts de ràdio i de televisió. I és que dates tan màgiques i rodones, com la que marcarà el canvi de segle, constitueixen una mena de valor afegit que serveix per avalar els arguments dels tremendistes i dels pessimistes sobre els molts mals que ells veuen i ens anuncien per al més enllà de la frontera de l’any 2000.

No ha d’estranyar, doncs, que des d’ara se’ns comenci a prevenir en relació a hipotètics desastres que es poden desencadenar d’aquí a trenta mesos, just en el moment que el segle actual doni pas al nou. El primer d’aquests desastres està trucant ja a les nostres portes. Es tracta del “debat”(?) que científics i tècnics informàtics estan desenvolupant des de fa temps, per tal d’avaluar els problemes que el canvi de segle pot desencadenar en els sistemes informàtics i de comunicacions instal·lats fa uns anys. Segons que sembla el simple, i per a molts de nosaltres innocent canvi del dígit 1 pel 2 en la primera xifra de la numeració dels anys, pot provocar una hecatombe de conseqüències imprevisibles en alguns ordinadors i sistemes comunicatius. Per tots aquells que no hi entenem massa, la veritat és que se’ns fa difícil de comprendre com en una matèria que ens semblava tan lògica i segura, en la qual pensàvem que tot era previst i calculat, es pugui donar una situació com aquesta. Hom, que sempre ha estat un mal pensat, comença a maquinar en relació a què tot plegat podria respondre a una estudiada i perversa jugada de màrqueting, planificada en un obscur despatx, per tal de promoure la venda de nous ordinadors. Uns ordinadors que, òbviament, exhibiran el corresponent segell de qualitat per a fer front als desastres del canvi de segle…

Si les coses són així val més que ens anem calçant! Ah!, me’n oblidava! Que ningú no es descuidi ja que, per a més inri, l’any 2000 és any de traspàs… Déu n’hi do la que ens espera!

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 18 de juny de 1997