No. No em convenç l’eslògan que el PSC utilitza per emmarcar la precampanya del referèndum de l’Estatut de Catalunya que resa d’aquesta manera: “El PP utilitzarà el teu “no” contra Catalunya”. No em convenç per raons ben diverses: una, perquè és una campanya en negatiu que no aporta raons substantives que portin a votar sí. Una altre, perquè no m’agrada la propaganda que es fonamenta en la desqualificació de l’adversari pel fet que sembla evidenciar que no es disposa d’arguments de suficient pes a l’hora de defensar un posicionament concret. I, encara, una altre: l’eslògan elegit pel PSC afegeix llenya al foc de la crispació política en la qual ens trobem instal•lats des de fa massa temps alimentada contínuament pels populars.

Fetes però aquestes consideracions, no té cap mena de lògica que aquell mateix PP que ha fet i dit fins ara el què més li plaïa a l’hora de desacreditar l’Estatut, amb mentides i desqualificacions sense límit i amb un escàs respecte institucional envers la sobirania parlamentària, sigui qui es fa l’ofès i exigeixi la retirada d’una campanya per considerar-la una calúmnia envers els populars. Tampoc no té cap mena de lògica que el PP a Catalunya hagi decidit trencar les seves relacions amb el PSC. Potser, abans, s’hauria d’haver preguntat quantes vegades la resta de partits catalans podien haver trencat relacions amb ells, ateses les moltes ofenses rebudes. I és que agradi o no als senyors i a les senyores del PP de Catalunya, des de fa força mesos estem immersos en una campanya que desacredita  Catalunya i als catalans i que és encapçalada pels seus homònims estatals. O, potser, els hem de recordar als del PP el contingut de les falques radiofòniques que varen ser emeses a Andalusia? O els hem de fer memòria del rerafons de la campanya de recollida de signatures que, en qualsevol cas, constituïa una manipulació de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya? O els hem de recordar les “mentides” que d’una lectura esbiaixada de l’Estatut s’han propagat? Recorden allò de la poligàmia, l’eutanàsia, la insolidaritat amb la resta d’Espanya que, segons paraules d’Acebes, Zaplana i Rajoy, l’Estatut alimentava? O els hem de recordar tants i tants comentaris altament ofensius contra una part important de la ciutadania catalana, alimentats una i altra vegada des de qualsevol punt de la geografia de l’Estat per dirigents del PP? O els hem de recordar la campanya cibernètica en contra de productes elaborats a Catalunya? O els hem de recordar l’afirmació de què a Catalunya la llengua castellana està més perseguida que no pas ho estava el català en temps del dictador? O els hem de recordar el trist espectacle ofert per un alcalde del PP al decidir ell sol canviar el nom que abans exhibia el carrer on s’hostatja l’Arxiu de Salamanca pel nou de carrer de l’Expolio? O els hem de recordar…

El PSC hauria fet bé, segurament, buscant un altre eslògan. Però les coses són com són i no pas com voldríem que fossin. I si la memòria no em falla, haurà estat aquesta la primera ocasió en la que el PSC s’ha destapat per posar la seva proa contra les actituds sectàries i catalanofòbiques que, com a mínim, han comptat amb la complicitat d’una part important de l’staff del PP. On era, sinó, el senyor Acebes quan des de les seves files s’atacava Catalunya? O el senyor Rajoy quan, també des de les files populars, s’alimentaven discursos establint lligams entre el tripartit i ETA? El PP acabarà pagant cara la seva actitud arrogant dels darrers temps d’anar contra tothom i, especialment, contra Catalunya. I amb aquesta actitud serà molt difícil que els populars puguin assolir a curt i a mitjà termini, els suports polítics suficients per tornar a governar l’Estat. No s’han adonat encara que es troben políticament sols? L’enfrontament per l’enfrontament els dóna, possiblement, uns resultats immediats en l’Espanya més profunda. Però que no s’equivoquin, també posen molt difícil –per no dir impossible– futurs pactes amb altres formacions polítiques. Que hi pensin una mica.

Publicat a Diari de Sabadell, el 25 de maig de 2006