La ciutat es troba tota ella pràcticament de vacances, la qual cosa no vol dir ni que tothom faci vacances ni, menys encara, que tothom es pugui permetre el luxe d’anar de vacances; és a dir d’abandonar la ciutat per viatjar a altres indrets més o menys remots. I és que fer i/o anar de vacances són dos conceptes substancialment diferents. Més encara enguany en què la crisi econòmica està causant més estralls dels que inicialment es preveien. Qui sap si aquest efecte superior de la crisi és degut en part també a l’alarma social que s’ha generat i que no ha fet més que retreure el consum i extremar la prudència en la despesa. Sense voler negar l’evidència i dir les coses pel seu nom –que estem immersos en una crisi econòmica–, no és menys cert que un dels aspectes que tenen incidència en situacions de crisi és la percepció amb què la ciutadania viu aquesta situació. I és ben cert que en l’episodi actual de crisi, les enquestes deixen clar que la confiança de la ciutadania es troba en moments notablement baixos.
De la crisi en sabem quan hi entrem però no pas quan en sortirem. Sí que sabem, però, que la recuperació de la confiança ciutadana en relació al futur, és element necessari –encara que no suficient– per tal que els actuals aires de pessimisme canviïn d’orientació i deixin pas a millors brises que no pas els actuals i que d’aquesta manera l’economia es comenci a refer de la forta sotragada que la frenada en sec de la construcció està causant en el nostre sistema productiu i de consum. Una davallada que malgrat estava més que anunciada va agafar-nos sorprenentment amb el pas canviat. Clar que la bombolla immobiliària va esclatar-nos quan només es van començar a intuir els efectes d’una altra crisi –la hipotecària– que ara fa un any va començar als EUA. Només faltava que es produís l’escalada del petroli fins als més de 140 dòlars per barril, perquè l’entrada en pèrdua de l’economia fos un fet. En aquest context –llevat del preu del barril de petroli sensiblement a la baixa– acararem la “reentrée” que alguns –els més pessimistes– ja han anunciat serà molt conflictiva.
Sigui com sigui, una molt bona recepta per contribuir a la lluita contra la crisi econòmica és l’aposta per la inversió pública i per la millora d’infraestructures de tota mena per posar les coses al dia i donar facilitats a aquells i aquelles que contra vent i marejol desenvolupen noves idees i iniciatives empresarials; unes idees i unes iniciatives que malgrat els temps que corren continuen existint. Les estadístiques ens informen que a despit de la destrucció de llocs de treball a la que estem assistint, es creen noves empreses i també nous llocs de treball. D’aquesta manera hem de convenir que hi ha qui no es deixa vèncer pel desànim i sap aprofitar les oportunitats que qualsevol situació de crisi comporta. En unes altres paraules: hi ha persones amb iniciativa que creuen en el futur i que consideren que és ara, en moments de crisi, quan cal arriscar i apostar. La millora d’infraestructures i de condicions favorables ajuden a la localització de noves empreses i aquesta –com escrivia abans– és una responsabilitat de la iniciativa pública i no s’ha d’aturar menys encara en temps de dificultats. Per atzars de la història, la nostra ciutat rep en aquests moments una forta inversió pública destinada a infraestructures com ho són la construcció de l’anomena’t metro de Sabadell i la imminent construcció d’un nou tram de la ronda oest de circumval•lació. Són dues obres que feien falta (especialment la segona) i que han de posicionar millor la nostra ciutat en relació al seu entorn.
A començaments dels anys 80, varem patir també una situació força desfavorable al perdre la ciutat la seva indústria tèxtil que havia estat, pràcticament, un monocultiu industrial durant molts anys. En aquells moments es va saber fer front a les dificultats i es va apostar per una transformació del nostre teixit productiu. De la ciutat eminentment industrial s’ha passat a la ciutat de serveis i de indústries tecnològicament avançades que precisen de mà d’obra qualificada. Disposem doncs d’empreses avançades i d’una mà d’obra qualificada. Disposarem de renovades infraestructures. Es tracta de no perdre el temps en lamentacions i d’aprofitar les oportunitats que ja es comencen a dibuixar en l’horitzó.
Publicat a Diari de Sabadell, el 7 d’agost de 2008
Comentaris recents