De vegades aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid o, per a fer-ho més d’aquí, més de casa nostra, que el Ripoll passa per Sabadell, es vol treure partit de qualsevol situació per tal de fer prevaler les nostres tesis. De vegades, quan volem denunciar una actuació que estimem partidària o desencertada, carreguem les tintes allà on potser no caldria carregar-les. De vegades, gairebé sempre, és més prudent i alhora més convincent, anar directes al gra i deixar-se de fer llargues giragonses abans d’arribar allà on volíem. Les giragonses, en especial quan el terreny és pla, perllonguen innecessàriament el camí i provoquen un cansament addicional totalment evitable al caminant. De vegades, per tal de defensar la nostra veritat, no cal que ens deixem anar els cabells per a dir o escriure el primer que ens passa pel cap sense haver-hi reflexionat abans. De vegades donem massa voltes a les coses. De vegades… En fi, de vegades, la nostra raó pot acabar sent un conjunt de paraules i de frases molt ben ordenades i/o pronunciades, però absolutament buides de contingut i, potser, deixats portar per la passió, critiquem a aquell que està defensant el mateix que nosaltres, només que qui sap si usa d’altres figures i recursos, diferents als nostres. De vegades hom sent la temptació de deixar-se portar i escriu per pur plaer i per pur exercici de recreació retòrica i dialèctica… I això és, precisament, el què m’ha passat avui quan m’he posat davant de l’ordinador. Tot plegat, ho confesso sense ambages, ha estat una temptació d’una tarda plujosa de primavera. I el cert és que no he fet res per tal de deixar-me portar per ella…

Publicat a El 9 Nou, el 24 d’abril de 1997