El Cap de Govern d’Andorra, Marc Forné, afirmava, en unes recents declaracions publicades en un diari espanyol, que Andorra ha de ser un país de serveis. Un país, afegia, capaç d’oferir a aquells que el visiten, serveis eficaços i moderns. De mica en mica sembla, doncs, que Andorra es va traçant el seu camí i resituant el seu futur com a país modern i democràtic. I és que aquella gairebé mítica imatge de país de parla catalana i de supermercat immens que Andorra tenia pels catalans en temps del franquisme, ja no serveix per atreure gairebé res ni tampoc a ningú. Menys encara als ocasionals turistes catalans que buscaven en terres andorranes aquells productes que tenien dificultats de trobar, o que no trobaven, a casa seva.

Els anys no passen en va i, com cantava Bob Dylan, els temps estant canviant. Tant a Andorra com també a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. En el cas d’Andorra i d’Espanya, és evident que un dels canvis més transcendents, ha estat el de dotar-se de sengles Constitucions democràtiques, les quals els ha equiparat a la resta d’estats de dret d’arreu. A més, en el cas espanyol, l’entrada, l’any 1986, a la llavors denominada Comunitat Econòmica Europea, els ha atorgat la majoria d’edat i la credibilitat davant del món. Ara, Andorra i Espanya són països absolutament normalitzats i democràtics i això es nota en el desenvolupament de la vida social, econòmica i política d’ambdós estats. Normal és, doncs, que un i altre país busquin i trobin també la plena normalitat en les seves relacions. En tots els ordres i en tots els sentits.

Andorra ha tingut l’ocasió, que no ha desaprofitat, de saber-se posicionar en relació als seus veïns més immediats i a la Unió Europea i ha optat per a prendre una de les poques sortides que disposava: La de millorar i modernitzar les seves infrastructures de serveis. Això és bo i és positiu. Perquè garanteix el futur del país dels Pirineus i perquè obre noves possibilitats a la seva oferta. Llàstima, potser, però, que des d’Espanya no es tingui, almenys de moment, la mateixa sensibilitat de tracte que els andorrans reben per part dels francesos en alguns aspectes. Això no obstant, en l’espera de temps millors, cal constatar  la creixent col·laboració d’experts catalans en el procés de modernització de les estructures andorranes. Un bon senyal que nous temps han arribat i, amb ells, la de l’establiment d’una més sòlida relació entre Andorra i Catalunya.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, l’11 de novembre de 1997