Els Enginyers Industrials de Catalunya han encetat un interessant debat entorn l’estat de les infrastructures del transport a Catalunya. Ho han fet a partir d’un document de diagnosi que aborda la repercussió que sobre el desenvolupament de l’economia catalana té l’estat actual de desenvolupament d’aquestes infrastructures. La sensibilitat que entorn la qüestió hi ha entre la societat catalana i el ressò mediàtic que l’informe dels Enginyers Industrials de Catalunya ha merescut, ha fet la resta i ha destapat la caixa dels trons.

Tot plegat ha posat en evidència allò que s’intuïa: que el desenvolupament de les infrastructures del transport a Catalunya no progressa a bon ritme i que cas de no acarar correctament la situació, correm el risc de perdre el seu paper de motor capdavanter de l’economia espanyola que encara som. Com s’assenyala en l’informe la culpa d’aquest estat de coses no correspon exclusivament a Madrid. Altres raons han aconduït fins on ara som. Però, en tot cas, el problema de fons que els Enginyers Industrials de Catalunya plantegen amb el seu informe, és que mentre les infrastructures del transport no es desenvolupin com correspondria, estem perden oportunitats. I això no pas en relació a Madrid (que també) sinó en relació a altres regions europees liderades per ciutats com Milan o Düsseldorf, solament per citar només un parell d’exemples.

Benvingut sigui el debat en un país com el nostre en el qual els debats en els que la societat civil s’hi impliqui, no són habituals.

Publicat a El 9 Punt, el 19 de setembre de 2002.