Acarem la tardor just quan la Festa Major de Sabadell i la Diada Nacional de Catalunya ens anuncien que l’estiu (?) toca ja a la seva fi. Ves per on, però, la sabadellenca Festa Major d’enguany podria passar als annals de la història com la de l’any de les gàbies. Tot plegat perquè, d’una banda, la Festa s’iniciava poques hores després que els alcaldes de Sabadell i el de Castellar del Vallès anunciessin la seva voluntat d’acollir en els seus termes municipals les futures instal•lacions del zoològic terrenal de Barcelona. I ja se sap que zoològic i gàbies són dos conceptes que, almenys fins ara, van units a despit que les noves tendències en la matèria procurin dotar als animals d’un hàbitat i d’un entorn similar al que tindrien si estiguessin en llibertat.

La coincidència entre l’anunci d’aquesta la candidatura amb els dies de Festa sabadellenca han fet la resta. I els versots diabòlics d’una banda i la ironia ciutadana de l’altra han posat la resta. Però més enllà d’això hem observat com la majoria d’atraccions atrevides de la fira de l’Eix Macià disposaven d’unes gàbies en les quals els aspirants d’emocions fortes entraven abans de patir-les.

Com que la porqueria resultant de la vaga dels serveis de neteja s’ha apoderat de la ciutat amb tuf inclòs, el conjunt ens apropava a un zoològic humà en el qual pràcticament mo hi mancava. I és que per completar la metàfora, la ciutat també és plena d’animals que malgrat es cataloguin dins la categoria dels racionals, sovint n’hi ha bastants haurien d’entrar dins de d’irracionals.

Publicat a El 9 Punt, el 12 de setembre de 2002