Quan parlem tant i tant de regeneració democràtica s’imposa -tal com resa aquell vell aforisme africà que diu que quan no sabem cap on anem potser cal mirar enrere per saber d’on venim-, que girem la mirada cap el passat per identificar els factors que han coadjuvat a aflorar el dèficit democràtic que patim, i que per mor de la crisi se’ns està mostrant amb tota la seva contundència. De ben segur que d’entre aquests factors, a banda de les urgents reformes de les lleis electorals, no hi trigarem a descobrir també una de les velles assignatures democràtiques que no hem aprovat: la d’imaginar vies complementàries de participació que enriqueixin la participació representativa que s’exerceix a través dels partits polítics, per detectar l’evolució dels diferents estats d’opinió que es donen entre la ciutadania.
Som en ple segle XXI, i això no obstant la nostra democràcia continua funcionant amb les mateixes estructures participatives que regien el segle XIX. I que ningú no em mal interpreti. Apostar per nous canals de participació política més d’acord amb els temps actuals, no vol dir minusvalorar la tasca que correspon als partits polítics. Ben al contrari. Es tracta només de potenciar aquesta tasca aprofundint en la democràcia interna dels partits per tal de fer-los més sensibles a les demandes de la ciutadania. Les actuals vies de participació política són poc permeables quan es tracta de recollir les reivindicacions que nien en la societat. Possiblement és per això que els estudis demoscòpics apunten a què són les grans formacions polítiques les que es troben més a la baixa, qui sap si perquè els partits amb un major pes electoral continuen més preocupats de poder garantir-se l’accés o la continuïtat en l’exercici del poder que no pas de servir a la ciutadania. Per contra són els partits polítics amb menys presència parlamentària els que tendeixen a créixer, potser perquè s’han dotat d’un discurs que sintonitza millor amb la ciutadania.
La desafecció política és segurament una de les causes que provoca que almenys aparentment no es doni tota la rellevància que requeriria el fenomen de frau democràtic en forma d’incompliment de compromisos electorals amb qualsevol excusa; o de govern a cops de decrets-llei, detraient a les Corts el debat i la tasca legislativa que li correspon; o de cimeres que enlloc no acondueixen abans d’apostar perquè sigui en seu parlamentària on s’acarin els problemes i es cerquin consensos i solucions. Per la via de l’incompliment de compromisos electorals, de decrets-llei o de cimeres s’aconsegueixen titulars ampul·losos, però també es fomenten histrionismes que dissimulen -o fins i tot tapen- altres problemes de la nostra democràcia, tals com la corrupció, el frau fiscal, l’evasió de capitals, o l’assetjament de les polítiques socials. Sabem que els temps són difícils. Sabem que per la via de l’enfrontament l’acord mai no és possible, i que a l’acció imposada indefectiblement s’hi contraposa la reacció furibunda. Ho acabem de comprovar per enèsima vegada amb la imposició d’una LOMCE que ens retorna a temps que suposàvem definitivament superats, i que està provocant les lògiques reaccions en contra, tant des de l’oposició com de les comunitats autònomes que altra volta veuen vulnerades les seves competències. Sabem també que quan no s’escolta a la veu de la ciutadania, la democràcia es debilita i la força dels partits polítics s’afebleix…
Potser per tot això, actes com el de diumenge passat a Sabadell amb Teresa Forcades o iniciatives de plataformes ciutadanes no vinculades a formacions polítiques, mereixen un suport alt per part dels ciutadans i ciutadanes que només ambicionen ser escoltats i tinguts en compte. I és que al cap i a la fi, Forcades o les plataformes cíviques populars, no fan més que fer-se ressò dels estats d’opinió que els partits i les formacions polítiques no saben canalitzar…
Publicat a Diari de Sabadell, el 23 de maig de 2013
Has fet diana, Joan. Si, sobretot, els partits majoritaris segueixen sense baixar al carrer i polsar l’opinió dels ciutadans, què dic polsar l’opinió! No, viure al carrer amb tota la seva essència, no passejar-se per fer l’aperitiu al migdia i fer-la petar amb alguns, no, barrejar-se amb els de la PAH, amb els iaioflautes, a les cues de l’atur, al bar de la cantonada, a les rotllanes de gent a les places públiques dels barris més castigats per la crisi, amb els de la petanca, anant a les consultes de la sanitat públique sense privilegis, portant els seus fills a l’escola pública i participar a les AMPES, etc… no es menjaran un rosco.
I jo que me n’alegraré. El que tinc por, és que els partits minoritaris es puguin embafar i no sàpiguen conduir la responsabilitat que els podrien (condicional que significa la meva escasa fe de que finalment puguin rebre la confiança dels ciutadans) atorgar les urnes, que els moviments ciutadans no tinguin temps, ni capacitat de coordinació per dur la democràcia real, la participativa als orguens de decisió. Per això cal començar ja a treballar el debat a fons, com ara el procès constituent.
Com a mínim és entrar en la dinàmica del debat. Això ja és important.
De acuerdo en todo como siempre, Joan. Sólo un matiz respecto a la Forcades. Cuando veo a un cura (el pdre Apeles) o a una monja (la Forcades) fuera de su sitio, me llevo inmediatamente la mano a la cartera.
Joan, els partits tradicionals no es que no han sabut canalitzar els interessos dels ciutadans es que no han volgut. Les seves estructures son, encara que el partit es digui progessiste, son absolutament obsoletes son mastodoniques, i als seus càrrecs els interessa mes mantenir ” la poltrona”,que serví al be comú , generalitzant molt, es per això que un moviment ASSEMBLEÀRIA, dinamitza i engresca als ciutadans. Jo estic segur que la força que representarà en un futur molt proper el PROCÉS CONSTITUENT serà “acollonant” , i tinc l’Esperança que cada dia s’impliquin mes en el compromís social amplíssimes capes de la nostre societat
Joan, veient el panorama et demanaria que publiquessis aquest anunci:
Busco una persona que es vulgui dedicar a servir al poble cobrant un sou raonable. Que sigui lleial a aquest servei i no anteposi els seus interessos als del poble. Busco una persona que entengui que el bé comú l’embolcalla a ell i la seva família fent que obtingui un millor benestar. Busco una persona honrada, amb principis, valenta que afronti els problemes cercant solucions sense crear altres problemes. Busco una persona intel•ligent que s’envolti de persones intel•ligents amb el seu mateix perfil. Busco una persona que faci país pensant en tots els votants, no només els seus. Si algú en té referències poseu-la a treballar d’immediat.