La història es repeteix any rere any, en cada operació sortida i/o tornada, en forma de degotall de morts que queden a les carreteres conseqüència d’accidents de trànsit. Malgrat les explicacions que el govern en vol donar, entorn les causes dels accidents, les raons que els desencadenen obeeixen a qüestions més complexes que no pas a fenòmens de bon temps o no –si el nombre de morts augmenta–, o la bona gestió del govern –si disminueixen. Es tracta de la vella cantarella que porta als governs de torn a atribuir-se els èxits i els indicadors que són positius, mentre traslladen les responsabilitats dels fracassos i dels indicadors negatius a d’altres. D’aquesta manera, si la inflació es controla, els mèrits són del govern, però, si surt de mare –com passa ara–, la causa en són les vaques boges… Però els ciutadans comencen a conèixer la tonada de la cantarella. Tot plegat no quedaria més que en una altre anècdota si no fos perquè, en el cas dels accidents mortals a la carretera, els costos en forma de morts i de ferits greus són massa tràgics per tractar la qüestió amb lleugeresa.

Quan Espanya es troba en el furgó de cua pel que fa a la relació entre parc mòbil i accidents mortals al costat de Grècia i de Portugal, vol dir que alguna cosa no funciona en matèria de trànsit i de seguretat viària. I allò que no funciona és, sens dubte, les polítiques viàries –inexistents o ineficaces–, les campanyes de prevenció d’accidents o, allò que és el mateix, la motivació suficient dels conductors per tal que condueixin i es condueixin amb prudència. El fet és que, comptat i debatut, al nostre país conduïm de manera arriscada, amb poc sentit del respecte envers els altres conductors. Per contra, les mesures destinades a castigar als infractors del codi de la circulació, brillen per la seva absència i tampoc no es castiga de manera contundent a aquelles persones que s’atreveixen a conduir sense trobar-se amb les condicions necessàries.

El PP, quan es trobava a l’oposició, no dubtava en atribuir la responsabilitat dels accidents de trànsit al govern socialista i no li faltava raó. No pas perquè els socialistes no haguessin invertit en seguretat viària i en noves comunicacions, sinó pel fet que no van saber promoure polítiques viàries efectives i, fins i tot, fortament repressores per aquells que condueixen de manera temerària o sense les condicions necessàries. Ara que el PP es troba al govern, ha caigut en el mateix error dels socialistes en no promoure polítiques viàries efectives, a més d’haver reduït dràsticament, les inversions en matèria d’infrastructures viàries.

La solució als accidents de trànsit i a l’alta sinistralitat que el nostre país pateix és complexa i gens fàcil. A les necessàries polítiques viàries i de sensibilització a les quals feiem referència, caldria afegir-hi qüestions que potser no tenen a veure directament amb qüestions de trànsit, però que indicterament  aspectes relatius als horaris d’obertura de locals d’oci –que es troben en la base de molts accidents mortals de cap de setmana–, i, per damunt de tot, d’educació i de civisme viari per part dels conductors. I quan aquestes mesures fallen, el pes de la llei ha de caure damunt dels conductors amb tota la seva contundència.

Publicat a Diari de Sabadell, el 26 d’abril de 2001