Sentmenat i la sabadellenca Creu Alta han estat focus d’atenció per part dels mitjans de comunicació capitalins. Els informatius radiofònics i televisius d’àmplia audiència i els diaris de més circulació s’hi han referit a bastament des del cap de setmana en què un acte criminal d’una preocupant brutalitat va segar dues vides de cop.

A despit de les consideracions entorn el sensacionalisme que acompanya algunes informacions, si ens atenem a la forma amb que els grans mitjans de comunicació han difós els fets, caldrà concloure que des la gran ciutat, el territori que s’obre més enllà del Tibidabo i dels rius-clavaguera Besós i Llobregat no existeix si no és a través de successos catastròfics o luctuosos. No ha d’estranyar, doncs, que una periodista de televisió (de la mateixa cadena del sociològic “Gran Hermano”), dubti sobre si es troba a la “província” de Barcelona quan trepitja terme municipal de Sentmenat i, més concretament, del paratge de Guanta (transformat, d’altra banda, amb Banta o Buanta, segons el gust del cronista de torn).

Ens queixem del centralisme que Catalunya pateix en relació a Madrid. Mentre, aquí mateix, n’hi ha que són incapaços de veure la biga que hi ha en el seu ull i que els impedeix de veure-hi clar pel que fa al centralisme que Barcelona exerceix sobre la resta de Catalunya; un centralisme que es manifesta també quan els grans mitjans de comunicació s’ocupen de la resta del territori només arran fets que siguin susceptibles de ser usats com mercaderia informativa o com aliment del morbo col•lectiu.

Publicat a El 9 Nou, el 22 de juny de 2000