La Setmana Santa tot just finalitzada, ha portat als culés per un calvari doblement especial. D’una banda pels pobres resultats futbolístics darrerament assolits per l’equip blaugrana a la lliga espanyola i que fins i tot podrien fer perillar la seva classificació per la Champions league. De l’altra pel fet que el noi de Santpedor –tal com el president de la Generalitat de Catalunya li agrada anomenar-lo– hagi aprofitat els dies sants per anunciar que quan la temporada acabi, deixarà el Barça. De les diverses lectures que de la decisió de Guardiola se’n poden fer, val la pena destacar-ne que, per una vegada i sense que serveixi de precedent, un mite del futbol s’hagi decidit a mostrar la seva cara més humana. Guardiola, que tot ho havia aconseguit, esportivament parlant, a can Barça, prefereix deixar honors temporals i efímers per emprendre una nova aventura en l’àmbit futbolístic i conèixer, gràcies a les sves aptituds futbolístiques, altres cultures i formes de ser i de fer.

La decisió de Pep Guardiola diu molt al seu favor. Si més no perquè quan més fàcil ho tenia per deixar-se portar pels cants de sirena interessats, ha preferit acomiadar-se del club en el qual ha militat sempre i començar a estudiar ofertes que li han de possibilitar marxar nord enllà, on culminar la seva carrera esportiva com a jugador i, alhora, complementar la seva formació humana. Tot plegat perquè conseqüent amb la seva forma d’entendre el futbol, no vol deixar passar l’ocasió per a doctorar-se en la universitat de la vida.

Amb l’actitud adoptada, Pep Guardiola acaba de dictar una lliçó magistral que no hauria de caure en sac foradat i que tots aquells que somnien en poder fer de la pràctica esportiva glòria personal, haurien d’aprendre. Tot plegat perquè l’esport cal prendre’l com el què és, un mitjà. No pas com una finalitat. Si més no perquè quan l’èxit esportiu passa, l’esportista que ha estat dalt de tot ha de continuar bregant per la vida i, dissortadament, sovintegen els esportistes als quals l’èxit pretèrit no els va servir més que obrir-los les portes del fracàs i dels desencisos personals. Benvinguda sigui, doncs, la lliçó que Guardiola acaba de donar als culés en particular i als que fan del futbol eix central de les seves vides, pensant en els jugadors com una  mercaderia, oblidant-se sovint que darrera cada atleta hi ha sempre una persona.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 17 d’abril de 2001