No es tracta de fer una valoració dels fets que fa uns dies es van produir al Bar Bemba de Sabadell i entorns. Ho han fet i ho estan fent les parts implicades i directament afectades. No obstant això, el què em mou al meu comentari és reflexionar entorn el paper fet pels partits polítics sabadellencs davant aquest cas i, especialment, pels partits que formen part del govern de la ciutat. I és que d’ençà dels lamentables fets del Bar Bemba -i que quedi ben clar que tant lamentables són els aldarulls de la clientela com ho poden ser la forma de fer i d’actuar de la policia-, els partits que formen part del govern de la ciutat, llevat del PSC, han variat el seu posicionament inicial. D’aquesta manera, qui primer es va desmarcar de l’actuació de l’equip de govern va ser ERC (que en forma part) qui va arribar a demanar la depuració de responsabilitats polítiques. L’endemà mateix, CiU i ICV-EA deixaven sol i abandonat el PSC, l’únic que defensava l’actuació policial, encara que no ho fessin d’una manera tant contundent com ERC ho havia fet vint-i-quatre hores abans.

Hi ha una dita catalana que resa que no es pot repicar i anar a la processó. I precisament això és el que sembla que pretenien els socis de govern municipal en deixar sol al PSC i en carregar-li els neulers arran la contundent actuació policial. En especial ERC que després d’haver donat el seu suport inicial a l’actuació del govern de la ciutat en relació a l’afer i després d’observar com representants del seu partit encapçalaven la primera manifestació de protesta per la càrrega policial, va decidir sumar-se a la crítica.

No es tracta, com fàcilment es pot suposar, de negar el dret que assisteix a ningú de canviar d’opinió. Rectificar és de savis. No es tracta, tampoc de qüestionar el canvi d’opinió que han experimentat els socis de govern del PSC en relació a l’afer del Bar Bemba. Es tracta, en tot cas, d’exigir un mínim de coherència, si més no per allò de l’ètica, de l’estètica i de la credibilitat política. I si s’ha de canviar d’opinió i s’ha de discrepar de com s’han fet les coses per part de l’equip de govern del qual es forma part, correspondria rentar la roba bruta a casa i, després, si no queda ben neta, obrar en conseqüència. Dit d’una forma més directe: si els socis del PSC, amb ERC al capdavant, no es volien coresponsabilitzar de l’actuació municipal, haurien d’haver denunciat primer el pacte de govern local que els uneix.

La conclusió és senzilla: si es dóna suport a un pacte de govern, és per estar a les verdes i a les madures. Sinó, millor passar a l’oposició (per estar també a les verdes i a les madures). La ciutadania està farta de discursos fàcils i de pràctiques que no es corresponen amb els discursos. D’aquesta manera, l’oportunisme mostrat per ERC (però també per la resta de socis locals del PSC) en aquest afer, s’ha posat també en evidència en d’altres indrets del país a través de pactes municipals sense sentit si ens creiem els discursos de la formació republicana. Caldrà tenir-ho en compte davant d’unes eleccions autonòmiques que seran decisives per Catalunya i en les que, previsiblement, ERC serà la clau de volta a l’hora de propiciar un govern de progrés o bé un de continuïtat.

I que quedi ben clar. No es tracta de justificar l’actuació municipal –de l’equip de govern, de tot l’equip de govern en el cas Bar Bemba. Si, però, de denunciar els oportunismes d’aquells que volen repicar i anar a la processó alhora… Dels que des de l’equip de govern no dubten en qüestionar les que han de ser, mentre i tant en formin part, les seves decisions.

Publicat a El 9 Punt, el 16 d’octubre de 2003