• Diumenge 1 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sánchez aposta pel seu nucli dur i l’equilibri territorial” (El Periódico)
“Sánchez reafirma el seu lideratge en un PSOE que crida a resistir” (La Vanguardia)
“El PSOE denuncia n atac sense quarter a un president legítim” (El País)
“Una gran operadora catalana” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“Una ciberestafa cada sis minuts” (Ara)

 La cloenda d’un congrés i la primera volta d’unes eleccions tanquen aquest primer dia del darrer mes de l’any. El congrés, el del PSOE, a Madrid, marcat per la unitat obligada entorn el seu secretari General i president del Govern d’Espanya. La votació, a ERC per l’elecció de qui ha de liderar el partit a partir d’ara i que vistos els resultats emanats de les urnes, obligarà a una segona volta el 15 de desembre vinent, atès que Jonqueras, a despit d’haver guanyat als seus adversaris, no va aconseguir superar el llindar 50% dels vots necessaris per evitar-la. Així és que la incertesa quant al futur d’ERC, i dels pactes que té establerts amb el Govern de Madrid, continuarà planant els dies vinents. Això al marge dels danys interns que l’elecció del màxim dirigent de la formació pot haver deixat pel camí…

  •   Dilluns 2 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sánchez inicia el recanvi de barons” (El Periódico)
“L’extrema dreta guanya per primera vegada en un land d’Alemanya” (La Vanguardia)
“Sánchez llença una ofensiva per a recuperar poder territorial ” (El País)
“Voluntaris, tot per una causa” (El Punt Avui)
“Obres a gairebé tota la xarxa de rodalies aquesta tardor” (Ara)

1. “El que està passant a Gaza és extraordinari, potser sense precedents. No hi ha on escapar. La gent fuig d’un costat a l’altre en un espai tancat, amb bombes caient per tot arreu. És un genocidi. La densitat de població, la petitesa del territori i el poder de foc fan que aquesta massacre diària sigui una cosa incomparable”. Ho explica –entre moltes altres coses– l’activista palestina pels drets humans autora de la novel·la “Amaneceres en Yenin” Susan Abulhawa en una entrevista de Ricardo Mir de Francia publicada avui a El Periódico. Mentre la llegia no he pogut deixar de pensar en la pel·lícula que vaig anar a veure ahir a la tarda que crec hauria de ser d’obligat visionat. El seu títol “El ministro de propaganda” que dirigida per Joachim Lang, narra la vida de Joseph Goebbels, el ministre de Propaganda de l’Alemanya nazi durant els set anys que va acompanyar Hitler. Goebbels va ser el creador de les imatges de multituds onejant banderes i de les pel·lícules antisemites que preparaven el poble per a l’assassinat en massa dels jueus. Al final d’aquest film entre esgarrifós i macabra sobre el que va passar ara fa 85 anys, sobre un fons negre, se’ns adverteix que aquella barbàrie pot tornar a passar o –afegeixo jo– ja està passant a Gaza, sense haver d’anar més lluny.

2. I posats avui a ‘copiar’, ho continuo fent traslladant aquí part de l’oportuna reflexió que fa Marçal Sintes en la columna que signa, també a El Periódico, titulada “La virguera contra Sánchez”. Escriu Sintes: “La coalició blava, de la qual formen part periodistes, jutges, el PP i Vox, està aconseguint una autèntica virgueria: donar-li la volta al cas de la parella d’Ayuso i convertir-lo en una trampa mortal per a Sánchez i els seus. L’obsessiva missió de la coalició, que té Ayuso com a cap carismàtica, és tombar Sánchez, a qui nega tota legitimitat. Estimen que qualsevol cosa, per execrable que sigui, està de sobres justificada pel seu sagrat afany. La trucada a l’acció la va llançar Aznar en persona: “Qui pugui fer, que faci; qui pugui aportar, que aporti; qui es pugui moure, que es mogui.” Però prescindim ara de tota consideració moral. I delectem-nos per un moment en l’enlluernadora obra d’art que ens ofereix la coalició. Els periodistes, jutges i polítics conjurats han aconseguit que, al país de les mil filtracions judicials, s’hagi obert una investigació per perseguir l’autor de la que concerneix Ayuso. A més, fan que la investigació marxi a la velocitat del llamp i sense parar-se en barres, fins a l’extrem de registrar la Fiscalia General mateixa. Mentrestant, el defraudador, el paio de la cap, González Amador, ha vist com miraculosament el seu cas es paralitzava i quedava com a congelat. I pot celebrar que els mitjans amb prou feines recordin que ell es va omplir les butxaques com a comissionista de mascaretes en plena pandèmia, ni que va delinquir per estafar Hisenda. ¡Chapeau, camarades!” Per la meva part, res més a afegir.

  • Dimarts 3 de desembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El bus accidentat a França era d’una empresa en fallida” (El Periódico)
“Le Pen i l’esuqerra opten per desbancar el govern” (La Vanguardia)
“El nou Govern francès trontolla al donar suport Le Pen a la moció de l’esuqrera” (El País)
“Els demòcrates busquen rumb” (La República – El Punt Avui)
“Le Pen amenaça en fer caure el govern francès” (Ara)
“El Portal sud, estrenat” (Diari de Sabadell)

 Quan es dona la superposició d’alguns casos judicials que van en una i en una altra direcció, hi ha jutges tendeixen a aplicar un zel excepcional a l’hora de sospesar les denúncies que van contra el Govern o els seus entorns. Apliquen, com si diguéssim una mena de vaga de zel selectiva, que consisteix a aplicar la llei amb escrupolositat extrema quan les denúncies van contra el Govern Sánchez o el PSOE. No es tracta necessàriament de prevaricar, ni d’aplicar de manera esbiaixada la llei, sinó d’establir uns nivells d’exigència que no s’apliquen en casos semblants que van en direcció contrària. L’exemple més obvi d’això que estic escrivint, el tenim en la filtració de la qual s’acusa el fiscal general de l’Estat, Álvaro García-Ortiz. Per descomptat que una filtració pot ser un delicte, però crida l’atenció que la filtració sobre els delictes de la parella de Díaz Ayuso mereixi l’esforç ímprobe del magistrat Hurtado quan a Espanya hi ha filtracions judicials de manera constant i mai no s’investiguen perquè els jutges consideren que seria molt difícil descobrir-ne l’autoria, començant per les filtracions del mateix procediment del qual el jutge Hurtado n’és el responsable. Més clar, l’aigua.

  •  Dimecres 4 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Més jutges de reforç contra la multreincidència” (El Periódico)
“Un intent de cop d’Estat dispara la tensió a Corea del Sud” (La Vanguardia)
“El Parlamnet sudcoreà frena la llei marcial que va tramar el president” (El País)
“Aeroport del Prat: el difícil encaix” (El Punt Avui)
“Crisi a Corea del Sud pel xoc del president amb el Parlament” (Ara)

Crec que del personatge ja n’he parlat en més d’una ocasió. M’estic referint a l’inefable Miguel Ángel Rodríguez (MAR per als amics). Un personatge que va ser cap de Gabinet de presidència en temps del govern Aznar (que és quan jo el vaig conèixer a La Moncloa) i que avui és cap de Gabinet de l’ínclita presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Tant en l’etapa aznariana com en l’actual, el perfil de MAR s’ha mantingut inalterable, darrere sempre de qualsevol idea/maniobra capaç de desfermar una campanya de descrèdit contra l’adversari. Ho va fer amb Aznar amb aquell “váyase señor González” amb el qual es volien tapar les misèries dels populars. I ho està fent ara, per tal de salvar, però, la parella de la seva cap, Alberto González Amador. El cas és que ahir, el magistrat que instrueix la causa al Tribunal Suprem contra el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets, Ángel Hurtado, ha citat a comparèixer com a testimonis a MAR i vuit periodistes. Els vol demanar que aclareixin com van poder arribar als mitjans de comunicació els correus que es van intercanviar la defensa d’Alberto González Amador i la Fiscalia, amb els quals l’empresari pretenia evitar arribar a judici per frau a Hisenda. El serial continua i pel que sembla la cosa anirà per llarg i, mentre, els populars continuaran escampant notícies falses amb les quals tapar les seves misèries… I encara una mostra més de com Rodríguez és. Ell, després de conèixer la seva citació judicial, reaccionà de la manera xulesca que li és habitual, deixant obert allò que davant del jutge declararia: “Veuré el que em pregunten i veuré el que contesto”, va dir amb una certa sorna als periodistes. Potser cal recordar a Rodríguez que, com a testimoni, està obligat a dir la veritat davant del jutge o, contràriament, podria incórrer en un delicte de testimoni fals.

  •  Dijous 5 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La pinça de l’esquerra i Le Pen tomba el Govern francès” (El Periódico)
“Barcelona afegirà cinc jutjats per posar fi a l’embús de la multireincidència” (La Vanguardia)
“França es queda sense Govern” (El País)
“L’hospital és una oportunitat de Ripollet per millorar la mobilitat i els accessos” (Luis Tirado i Garcia) (La República – El Punt Avui)
“Le Pen i l’esquerra fan caure Barnier, i França esdevé ingovernable” (Ara)
“Torna el derbi més esperat” (Diari de Sabadell)

1. Dies convulsos els que vivim ateses les moltes incerteses que planen sobre la UE, després que s’enfonsés la coalició governamental alemanya formada pels Partits Socialdemòcrata Alemany (SPD), Els Verds i el Partit Demòcrata Liberal (FPD), circumstància a la qual cal afegir la crisi desencadenada ahir a França, arran de la moció doble de censura, presentada per l’esquerra i per la dreta extrema, que ha fet que Michael Bernier hagués de cessar en el seu càrrec de primer ministre, càrrec que solament ha pogut ostentar durant tres mesos escassos. França s’endinsa així en una fase de perillosa inestabilitat que tindrà conseqüències en devanir de la UE. La capacitat negociadora de Bernier (ell va ser el negociador del Brexit en representació de la UE) no l’ha ajudat en una conjuntura endimoniada que té en el seu origen els errors comesos pel president de la República Emmanuel Macron. El primer error, convocar eleccions anticipades després de la desfeta que Macron va patir a les europees en pensar que podria capitalitzar la por a la ultradreta. El segon error i més greu encara, ignorar el resultat de les eleccions legislatives, optar per marginar el bloc d’esquerres que va ser la coalició més votada, i nomenar un govern escorat a la dreta. Ara haurà de proposar un nou primer ministre davant d’una Assemblea fortament dividida en tres grups, atès que fins al juny no es poden convocar noves eleccions. Però Macron no pot equivocar-se de nou i ignorar que tots els dards van dirigits contra ell i que Bernier n’ha estat només una víctima propiciatòria.

2. Un informe d’Amnistia Internacional conclou que, d’acord amb els estàndards del Dret Internacional, l’ofensiva desplegada per Israel a Gaza constitueix un crim de genocidi. L’informe és el resultat de catorze mesos de recerca sobre les operacions que el país liderat per Benjamin Netanyahu ha emprès contra la població palestina, després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i conclou “que hi ha prou dades per creure que la conducta d’Israel a Gaza constitueix genocidi” i acusa Israel d’haver comès –i de continuar cometent– aquest i altres delictes contra els drets humans de manera “descarada, contínua i amb total impunitat”. Amnistia Internacional és la primera organització mundial de drets humans que qualifica de genocidi les accions israelianes en territori gazatí.

  • Divendres 6 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La constitució compleix 46 anys de vaivens amb el dret ala vivenda” (El Periódico)
“La presidenta del CGPJ demana a l’Executiu que no doni ‘instruccions’ als jutges” (La Vanguardia)
“El PP bloqueja la negociació per repartir els menors immigrants” (El País)
“Les lleis europees de la competència equitativa no s’apliquen a la música” (Jordi Savall) (La República – El Punt Avui)
“El preu de l’habitatge es dispara amb la pujada més forta en dos anys” (Ara)

Diu l’article 47 de la Constitució espanyola que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.” D’aquí que disposar d’una llar és un dret fonamental. D’aquí que les polítiques públiques haurien de fer efectiu aquest dret. Hi ha moltes fórmules possibles a aplicar que ja han estat experimentades arreu d’Europa. No es tracta ara de requisar propietats ni obligar a fer negocis a pèrdues. A Europa s’han aplicat fórmules que han permès normalitzar aquesta qüestió. Es tracta de prendre exemple i, en lloc de polaritzar actituds davant aquesta qüestió, si de veritat es vol resoldre la situació, l’única via possible és buscar amplis i duradors consensos.

  • Dissabte 7 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La hisenda catalana ja recapta com abans de la crisi del 2006” (El Periódico)
“La UE crea amb el Mercosur l’àrea de lliure comerç més gran del món” (La Vanguardia)
“La UE i Mercosur pacten crear la major zona de lliure comerç” (El País)
“Víctor Balaguer, 200 anys” (La República – El Punt Avui)
“L’acord de la UE amb Mercosur posa en alerta els pagesos” (Ara)
“Així serà la Ronda Nord?” (Diari de Sabadell)

1. No estic gens convençut que l’estratègia desplegada d’una manera obsessiva pel PP contra Sánchez sigui la millor forma de destruir-lo políticament. És cert que vivim uns temps regits pel pes de la comunicació digital, en els quals el soroll abunda i d’aquí que la distinció entre veritat i mentida acabi per brillar per la seva absència. Però crec que tan odi, tan disparar a la tum-tum, pot acabar per tenir efectes contraris als que els populars persegueixen.

2. A l’últim informe TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), centrat en alumnat de 4rt de primària (nens d’entre 9 i 10 anys, els resultats de Catalunya) han estat preocupants ja que no només se situen per sota de la mitjana de l’OCDE sinó que també de la mitjana d’Espanya. Aquestes dades no fan més que subratllar la necessitat i urgència de revisar i enfortir les polítiques educatives a Catalunya si volem millorar el rendiment acadèmic dels estudiants. D’altra banda, assenyalar que quelcom hem fet malament els darrers anys per arribar a aquesta situació.

  • Diumenge 8 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Catalunya no necessita més jutjats sinó més jutges” (Ramon Espadaler) (El Periódico)
“Els islamistes sirians arriben als suburbis de Damasc” (La Vanguardia)
“Macron exhibeix la grandesa de Notre Dame amb un país en crisi” (El País)
“El núvol demana llicència d’obres” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“El desgel del món” (Ara)

1. Les crisis polítiques simultànies a Alemanya i França deixen a la UE sense un lideratge clar davant la pressió de Putin i l’elecció de Trump. Alemanya necessita urgentment un Govern sòlid, europeista i atlantista, amb capacitat de tornar a ser reconegut com a líder de la UE i de fer front a les inversions i les reformes necessàries per redreçar l’economia. A França, Macron, hauria d’acceptar la mà estesa dels socialistes, disposats a pactar amb el centre i amb la dreta; una dreta que ha d’acceptar que no res no té a fer si pacta amb l’extrema dreta més enllà de facilitar-li el camí al poder amb les conseqüències que això comportaria. Europa, en vigílies del retorn de Donald Trump i amb una Rússia amenaçadora a les seves fronteres, ha de ser conscient que no pot perdre més temps amb els seus països més determinants atrapats en la fragmentació interna.

2. Alberto Núñez Feijóo, el 2022, en el seu primer discurs com a president dels populars, va dir que volia un partit amb voluntat d’”entesa” amb el PSOE. D’aquelles paraules, ara com ara, només se’n ha derivat el pacte que va permetre la renovació del CGPJ, encara, que això sí, forçat per la pressió de Brussel·les. Diu l’evangeli que “per les seves obres els coneixereu”. Doncs això!

  • Dilluns 9 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Els blocs es mantenen amb Vox a l’alça i Sumar a la baixa” (El Periódico)
“Els islamistes tomben el règim de Damasc i Al-Assad fuig a Moscou” (La Vanguardia)
“Cau el règim d’Al-Assad a Síria” (El País)
“Pèrdua i dol” (El Punt Avui)
“Cau el règim d’Al-Assad a Síria” (Ara)

L’enfonsament sobtat del règim d’El-Assad s’explica en bona part per la retirada del suport de Rússia i l’Iran, que fins ara n’eren els principals valedors. Rússia, perquè la guerra d’Ucraïna no permet mantenir més fronts. Cal recordar que va ser l’aviació russa la que va salvar El-Assad el 2015. L’altre gran aliat, l’Iran, es troba en retirada internacional davant l’avenç d’Israel. D’aquí que les conseqüències regionals de la caiguda d’El-Assad siguin impredictibles. Parlar ara de la fi d’una era és potser fer curt per tractar de definir el final de la dictadura de la família El-Assad. Les cancelleries occidentals s’han afanyat a celebrar la caiguda del dictador, però la realitat és que ningú té la seguretat que allò que ara vingui sigui el resultat d’un procés ordenat i sobretot pacífic. D’altra banda, caldrà veure els dies vinents quin abast té, si és que en té, que el primer ministre sirià estengués ahir la mà als rebels per tractar de configurar un nou govern.

  •  Dimarts 10 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Puigdemont desafia Sánchez per negociar els Pressupostos” (El Periódico)
“Els islamites prometen una transició pacífica a Síria” (La Vanguardia)
“Els rebels intenten ordenar el caos” (El País)
“Pugna pel poder a la UE” (El Punt Avui)
“Puigdemont exigeix a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança” (Ara)
“Ni Sabadell, ni Terrassa” (Diari de Sabadell)

 Què pretén Puigdemont amb la presentació d’una moció per la qual s’insta a Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança? No ho sé ben bé, però és fàcil d’imaginar: mantenir-se en la cresta de l’onada i ocupar espais mediàtics per tal que tothom recordi que ell, malgrat tot, encara existeix i que, sobretot, mana. Clar que en una anàlisi més acurada de la situació, la jugada de Puigdemont no deixa de ser una mena de clicada d’ull al PP i a Vox. Exagero? Penso que no. Vegem-ho. En cas que Sánchez li fes cas (que no n’hi farà), Junts hauria de votar en coherència en contra de la qüestió de confiança a Sánchez, al costat del PP i de Vox, la qual cosa comportaria que el president del Govern hagués de presentar la seva dimissió i que per tant, per part del rei, s’obrís un nou torn de consultes per proposar un o una candidata que hauria de sotmetre’s al procés d’investidura davant el Congrés de Diputats. En aquest procediment, Junts, en bona lògica i en congruència amb els seus actes, s’hauria d’oposar a votar favorablement a qualsevol candidat o candidata socialista, la qual cosa derivaria en què el candidat a presidir el Govern acabés essent Alberto Núñez-Feijóo que, en aquesta ocasió, gràcies als vots favorables del PP i de Vox i, com a mínim, amb l’abstenció de Junts, seria investit president del Govern. No vull, ni puc imaginar què passaria si la coalició PP-Vox (amb el suport directe o indirecte de Junts) acabés entrant a La Moncloa. Algú, en el seu bon senderi, creu que amb un Govern de dreta i dreta extrema es millorarien les relacions entre els governs de Madrid i de Catalunya? Algú, en el seu bon senderi, creu que amb un Govern de dreta i dreta extrema s’avançaria quant a polítiques socials i defensa dels drets de la ciutadania? Algú, en el seu bon senderi, creu que amb un Govern de dreta i dreta extrema, es consolidaria l’amnistia? Creu Puigdemont que Feijóo és fiable o, com a mínim més fiable que Sánchez? En conclusió: la jugada de Puigdemont, col·loca a ell i a la seva formació política al costat de la dreta i de la dreta extrema espanyola. Viure per a veure!

  • Dimecres 11 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Siria ja forma Govern mentre afloren els horrors del règim” (El Periódico)
“Barcelona acollirà una de les factories europees d’intel·ligència artificial” (La Vanguardia)
“Israel llença una ofensiva inèdita per debilitar Síria” (El País)
“L’encaix del patinet” (El Punt Avui)
“Barcelona serà un dels epicentres europeus en IA” (Ara)

Tot i el soroll polític i mediàtic que ens envolta, avui he optat per reflectir aquí, un parell de notes en clau local.

1. Enveja sana la que sento avui de dos sabadellencs que anit, en ocasió de la 74na edició de la nit de Santa Llúcia, van ser distingits amb els premis Josep Ma. Folch i Torres per a novel·les de nois i noies i Sant Jordi de novel·la. M’estic referint a Joan Berlanga i a Roc Casagran autors, respectivament, de les novel·les Extraordinària vida d’un gos a les últimes i Somniàvem una illa. Enhorabona! Sabadell continua essent terra de bons escriptors i escriptores.

2. Però no tot són, malauradament, bones notícies, ja que, també ahir, ens deixava Jaume Masip i Santamaria, persona que feia dels silencis paraula, entranyable, sàvia, senzilla, honesta, amiga, amb la qual he tingut –i hem tingut molts– el privilegi de compartir grimpades (GERPES), cantades (Coral Cants al Vent), passejades (Colla Muntanyes Planes) i celebracions diverses. Que descansis en pau, Jaume, en el convenciment que el teu record ens acompanyarà per sempre més. 

  • Dijous 12 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La població polimedicada es concentra en l’àrea de BCN” (El Periódico)
“Sánchez creu que el PP rep filtracions dels jutges” (La Vanguardia)
“Sánchez creu que el PP actua en connivència amb alguns jutges” (El País)
“Mai els canvios globals havien estat tan vinculats a la realitat local” (Lluïsa Moret) (El Punt Avui)
“Ultimàtums de Junts i ERC als governs de Sánchez i Illa” (Ara)
“Barrada des de fa dècades” (Diari de Sabadell)

 Feia dies que no em referia als savis consells de la meva àvia que administrava convenientment en forma de dites populars. Una d’aquestes dites resava que “qui ho té en néixer, no ho deixa en créixer” per indicar que la manera de ser de les persones, potser es pot modular en les formes, però no pas en el fons que no canvia al llarg de la vida. En això pensava quan Feijóo ja no es mostra darrerament tan reticent amb Junts, després que aquesta formació s’ha decidit plantar cara a Sánchez, fins i tot votant contra determinades propostes del Govern de l’Estat, al costat dels populars i de Vox. De fet, al llarg dels anys, ha estat habitual que els populars canviessin a conveniència les seves percepcions envers els partits nacionalistes, fossin bascos o catalans. Recordareu allò d’Aznar que parlava català en la intimitat o de referir-se a ETA com a Moviment Basc d’Alliberament. També de Rajoy que es va valdre dels vots de CDC per arribar a La Moncloa, després de cantar les lloances dels convergents. Ara és el torn de Feijóo. I en aquest joc del m’estimes o no m’estimes, CDC, i ara Junts, pretenien i pretenen obtenir-ne els millors rèdits… Deia també la meva àvia que “em fas petons i no me’n sols fer, per alguna cosa m’has de menester”.

  •  Divendres 13 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La conferència de presidents se centrarà en vivenda i sanitat” (El Periódico)
“Barcelona aposta pel turisme cultural” (La Vanguardia)
“Ábalos nega el cobrament de comissions i assenyala a Aldama i a Koldo García” (El País)
“L’art en guerra” (El Punt Avui)
“Ábalos nega haver cobrat comissions i apunta a Koldo” (Ara)

Avui m’he fixat en una situació de la vida diària que m’ha provocat un cert desori. És el cas que aquest matí, després d’haver assistit a la tertúlia de Ràdio Sabadell, tal com faig una vegada al mes, he anat a un establiment especialitzat amb la voluntat de comprar una funda per a la tablet que fonamentalment utilitzo com a repositori de les partitures de les cançons que cantem a la coral. Doncs bé, resulta que després de buscar i remenar no hem trobat la funda que anés bé a la tablet. Davant això, he demanat a la persona que m’atenia si em  podia demanar una que hi anés bé. La seva resposta m’ha deixat senzillament astorat: “millor que vostè mateix la busqui per internet, que segur que la trobarà”. He sortit de la botiga sense poder-me creure el que se m’havia dit. Així que he arribat a casa, i fent cas al consell, he buscat per internet i he trobat la funda que buscava. He fet la comanda i d’aquí a uns dies em portaran la funda a casa. La moralitat d’aquesta breu història és que no anem pas bé si quan optes per comprar en els comerços de prop de casa, sigui el mateix establiment qui acabi per recomanar-te que facis la compra per internet… Ho tindré en compte d’ara en endavant i que ningú se’m queixi després de no fer servir el comerç de proximitat…     

  • Dissabte 14 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sánchez ofereix la quitació del deute en una cimera sense acords” (El Periódico)
“Sánchezx prova de calmar les autonomies amb el quitament del deute” (La Vanguardia)
“Sánchez i els barons aborden sense acord els grans desafiaments” (El País)
“El federalista oblidat” (La República – El Punt Avui)
“Sánchez abordarà la condonació del deute autonòmic al gener” (Ara)
“Els paradistes del Mercat de Campoamor diuen adeu” (Diari de Sabadell)

1. Feia dies que ho volia fer, però no va ser fins ahir que finalment em vaig decidir. El cas és que a partir d’una col·laboració demanada que ultrapassava l’espai que se m’havia concedit, vaig pensar que potser seria bo demanar ajut a la IA (Intel·ligència Artificial). Així que el primer que vaig fer abans d’embolicar més la troca, va ser demanar-li a la IA un resum quant al que jo havia escrit. La resposta de la IA fou immediata i el resum inapel·lable, alhora que força ben escrit. D’aquí que davant el resultat de la meva petició, no vaig trigar massa en preguntar-me per què a ningú no se li acut acusar a Internet d’alguns o dels molts mals que en afecten i, en canvi, n’hi ha tants que no deixen passar ni un moment per aixecar la seva veu contra el “monstruós món de la IA que ens està caient a sobre”. Com que jo no en tinc la resposta precisa a aquesta qüestió, el què vaig fer és preguntar-ho a la IA i heus aquí el que em va dir: “Internet s’ha convertit en una eina fonamental per a la comunicació, l’accés a la informació i la vida quotidiana en general. Moltes persones depenen d’Internet per treballar, estudiar i connectar-se amb altres. En canvi, la intel·ligència artificial és un concepte més nou i pot generar preocupacions sobre la privacitat, l’impacte en l’ocupació i de com pot influir en les nostres vides. La reacció contra la IA sovint prové de la por a l’inconegut i a les possibles conseqüències negatives que pot tenir. És natural que la gent s’hi oposi si sent que la seva vida o la seva seguretat poden estar en perill. A mesura que la tecnologia avança, és important tenir converses obertes sobre com podem utilitzar-la de manera responsable i beneficiosa per a tothom. Al final, tant Internet com la IA són eines, i el seu impacte depèn de com les usem.” La resposta no podia contenir més sentit comú. Sigui com sigui, allò que sí és segur, és que amb la IA ens trobem davant d’un moment històric, possiblement més transcendent que no pas ho van ser la revolució agrícola o la industrial…

2. El jutge Juan Carlos Peinado, en un intent de vincular el cas de Begoña Gómez amb la presidència del Govern, ha demanat ara a La Moncloa que aporti una relació de tots els treballadors i assessors “que exerceixen les seves tasques al Palau de la Moncloa”. Pels desmemoriats i pels que es neguen a reconèixer una certa persecució judicial contra Sánchez, serà bo recordar que la causa penal que impulsa el jutge Peinado des de fa nou mesos, està fonamentada en una querella interposada per Manos Limpias i sustentada per retalls de diari s’han demostrat falsos o inexactes. Inicialment, el magistrat, va imputar Gómez de dos delictes (tràfic d’influències i corrupció als negocis) que després va ampliar a dos més (apropiació indeguda i intrusisme professional). I encara que, almenys de moment, tots els informes elaborats per la UCO de la Guàrdia Civil a petició del jutge, han descartat tots aquests delictes, Peinado continua a la brega… 

  • Diumenge 15 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“No hi ha condicions per a pactar els Pressupostos de Sánchez” (Jordi Turull) (El Periódico)
“Junqueres assumeix a les urnes el lideratge d’una ERC dividida” (La Vanguardia)
“L’informe encarregat per Puente rebutja les acusacions d’Aldama” (El País)
“L’empresa, millor plana” (L’Econòmic – El Punt Avui)
“Junqueres tornarà a presidir ERC” (Ara)

1. Oriol Junqueras ha guanyat el plebiscit i tornarà a presidir Esquerra després d’haver fet un “Sánchez”. És a dir d’haver recorregut els darrers mesos, totes i cadascuna de les agrupacions locals. Clar, però, que Junqueras es farà de nou amb les regnes d’un partit dividit després de mesos de guerra interna, que transita per les seves hores més baixes des del punt de vista electoral. L’evidència de la profunda divisió dels republicans ha quedat palesa en els resultats de la segona volta del procés electoral que ahir va culminar. Sigui com sigui, a Junqueras li correspon ara liderar una nova etapa al capdavant d’Esquerra sense Rovira al seu costat, amb un partit i una organització trencades. D’aquí que el principal repte que té al davant és recosir partit i organització a partir de neutralitzar els seus rivals interns que “de haberlos, haylos”. Quant a la política de cada dia i de relacions amb la resta de forces polítiques, una de les primeres carpetes que haurà d’obrir Junqueras, és la dels pressupostos de Salvador Illa i de Pedro Sánchez i, en aquest sentit, ja ha advertit que “no hi haurà nous acords amb qui no compleix els acords establerts”…

2. El PP sap de sobres que no compta amb els vots per a promoure una moció de censura contra Sánchez, però sí que sap que disposa d’aquests mateixos vots quan es tracta de desestabilitzar el govern en altres votacions. Ningú no pot amagar que darrerament s’han obert contactes parlamentaris entre el PP i Junts i, per descomptat, PNB. El pla de Feijóo és continuar votant al costat d’aquestes formacions en qüestions d’energia i fiscalitat o, cosa que és equivalent, en qüestions econòmiques. “Però no tenim un pacte amb Puigdemont”, avisen des de la direcció nacional, conscients que aquests moviments preocupen i molesten un sector del partit. Caldrà estar molt atents a la jugada, especialment a partir d’ara en què Junts i ERC han tancat les seves respectives etapes congressuals i estan disposats a recuperar el protagonisme polític perdut i a disputar-se entre ells, el lideratge de l’independentisme. Bo serà, en qualsevol cas, que no oblidin que res no és ja com abans era i que “gat escaldat, de l’aigua calenta fuig”.

  • Dilluns 16 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El comerç calcula vendre un 8% més per Nadal” (El Periódico)
“Alemanya s’afegeix a la crisi francesa amb la caiguda anticipada de Schohz” (La Vanguardia)
“Una bateria de cites electorals eleva la tensió en la recta final del curs polític” (El País)
“Turisme versus habitatge” (El Punt Avui)
“Els robatoris a les carreteres es dupliquen en una any” (Ara)

1. ERC, com qualsevol partit que arriba a acords amb altres, sigui per a una investidura o per aprovar uns pressupostos, té dret a ser exigent amb el compliment dels pactes i a ser ambiciós en els plantejaments. El problema rau en el fet que un partit dividit, com avui ho és Esquerra Republicana amb gairebé la meitat de la militància radicalment contrària a la direcció, no és gens aconsellable tornar a cridar la militància a les urnes, almenys a curt i mig termini, atès que el risc, si això es fa, és que en la votació s’oblidés el sentit de la pregunta –en aquest cas seria pressupostos sí o no, o suport o no als governs de Catalunya i d’Espanya– que de facto es convertiria en un renovat plebiscit sobre la continuïtat de Junqueras en la presidència del partit. D’aquí la importància que per la nova direcció d’ERC té el prendre consciència dels reptes als quals s’enfronten les institucions catalanes, i per extensió les espanyoles, i prioritzi la tasca de recosir el partit abans de tornar a organitzar votacions susceptibles de desencadenar més inestabilitat i més divisió.

2. A les portes d’un nou Nadal toca celebrar concerts de tota mena. També la coral en la qual jo canto (Cants al Vent) que anit, convidats per la Coral Ressò, compartirem cantades a la parròquia de la Puríssima Concepció. He de dir que el concert ens va sortir molt bé i que cantant ens ho vàrem passar d’allò millor. Qui havia de dir fa uns anys, que arribaria un dia en el qual els concerts no ens espantarien sinó que, molt al contrari, més aviat els anhelem. Que duri!…

  • Dimarts 17 de desembre de 2024

Els titulars de la jornada:
“El PSOE, en el dilema de tramitar la moció de confiança” (El Periódico)
“Aldama diu al jutge que el PSOE va cobrar comissions però no n’aporta proves” (La Vanguardia)
“Aldama estén al PSOE el cobrament de comissions sense aportar proves” (El País)
“El laberint francès” (El Punt Avui)
“La integració al 112 de les policies espanyoles ja es va iniciar el 2017” (Ara)
“Els Jardins del Sud, per al 2025 ” (Diari de Sabadell)

En temps de populismes desfermats, d’aliances mediàtiques per a la desinformació que comporten un alt risc per a la democràcia, em quedo amb una reflexió de Richard Rorty (1931-2007) –un dels filòsofs del postmodernisme–, sobre la naturalesa de la veritat i com aquesta es construeix en el context de les narratives i el poder. “La diferència –diu Rortry– entre la veritat i la mentida és una qüestió d’èxit, i al final, per això mateix, de poder. En la retòrica de les narratives, arribarà a la veritat aquell que aconsegueixi imposar la seva”. I en aquesta dinàmica, Trump –però no només ell!– compta amb els millors aliats possibles per aconseguir-ho. I això ens afectarà, ens està afectant a tots.

  •  Dimecres 18 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“El Govern ja va demanar a Catalunya que ajustés els currículums a la llei el 2022” (El Periódico)
“Una llei facilitarà que els usuaris de les xarxes desmenteixin falsedats ” (La Vanguardia)
“La Fiscalia abona que s’investigui l’actuació de Mazón en la dana” (El País)
“Habitatge desprotegit” (El Punt Avui)
“Puigdemont allunya el suport a Sánchez” (Ara)

La setmana passada s’encetava amb un Puigdemont enarborat demanant a Sánchez que se sotmetés a una moció de confiança, sota pena d’abandonar-lo a la seva sort o, cosa que és el mateix, fer caure el Govern. Perquè les amenaces no s’interpretessin  com una fanfarronada més –com ja ens té acostumats–, des de Junts negociaren en paral·lel amb el PP i després d’arribar a un acord per suprimir l’impost extraordinari sobre el valor de la producció elèctrica, s’uniren en la defensa d’una esmena en el projecte de llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Per part de Junts es tractava de continuar erosionant com sigui, amb qui sigui i amb el que sigui el Govern Sánchez. És l’estratègia de Puigdemont des de fa temps que certament utilitza bé, tal com ho va fer evident de nou, anit a TV3, en que lluny de rebaixar tensions, va continuar amenaçant a Sánchez de dilapidar la legislatura espanyola si no s’acceptaven les seves condicions, alhora que l’advertia que s’estava molt lluny de que els set diputats de Junts al Congrés avalessin els Pressupostos generals de l’Estat. Mentre, els populars, davant l’espectacle que Puigdemont els ofereix, es freguen les mans pel fet de tenir un aliat com Junts en la lluita obstinada per fer caure el Govern Sánchez. Potser no s’adona, però, Puigdemont, que si cau Sánchez, ell caurà darrera seu i amb ell també Junts. Seria allò de morir, matant.

  • Dijous 19 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sis empreses gestionaran les ambulàncies catalanes” (El Periódico)
“PP i Junts negocien per tombar l’impost energètic” (La Vanguardia)
“El Suprem demana al Congrés aixecar la immunitat d’Ábalos per indicis en quatre delictes” (El País)
“Busquem algun projecte que s’adapti a l’antiga Illa Isozaki” (Jordi Hernández) (El Punt Avui)
“Illa anuncia competències per als Mossos d’Esquadra en ports i aeroports” (Ara)
“L’ús del català al comerç perd força en els últims 20 anys” (Diari de Sabadell)

 Fas uns dies, l’Audiència de Barcelona donava carpetada a la polèmica investigació del jutge Joaquín Aguirre sobre el cas Voloh. En el text emès per l’Audiència s’observa una certa contundència al destacar els subterfugis utilitzats pel jutge per continuar en  una causa que la mateixa Audiència havia rebutjat amb anterioritat. Aquesta reny al jutge Aguirre coincideix en el temps en el qual s’està coneixent quant a les actuacions del jutge Luis Peinado en la instrucció de la causa en la qual apareix com a imputada la dona del president del Govern, Begoña Gómez. Tots els indicis apunten al fet que, com en el cas d’Aguirre, hi ha un esbiaix en l’orientació dels interrogatoris. L’exemple més clar el trobem en el fet que el jutge Peinado ha imputat el president del Centre d’Emprenedoria i Innovació de l’IE, Juan José Güemes, per contradir que “Begoña Gómez va ser contractada per ser la dona del president del Govern” quan la testimoni María Jesús Gil de Antuñano mai no va dir això, segons consta en el sumari. Com en el cas Voloh, fa tot l’efecte que l’actuació del jutge Peinado –com la d’Aguirre– ve predeterminada per la seva militància ideològica.

  • Divendres 20 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“La dona que ha fet canviar la vergonya de bàndol” (El Periódico)
“El PP i Junts consumen l’aliança fiscal i enterren l’impost energètic” (La Vanguardia)
“Sentència històrica a França per la violació massiva a Gisèle Pelicot” (El País)
“A l’escola s’hauria d’estudiar Carlos Santos i Pasqual Maragall” (Àlex Ollé) (La República – El Punt Avui)
“Gràcies!” (Ara)

1. A les portes d’un nou Nadal, quan en l’ambient es respiren aires de bons desitjos que massa sovint sonen a falsos, us deixo aquí aquests oportuns versos de Miquel Martí i Pol (1929-2003).

ALGUNA COSA LLEU

Alguna cosa lleu i poderosa
que qualsevol paraula fa subtil
com si fos dita amb una veu molt íntima.
Això sol ser Nadal, i la tendresa
que s’instal·la, tal volta agosarada,
al lloc mateix on, dia rere dia,
hi creixen el neguit o bé l’enveja.
No dura tanmateix la meravella
i el vent d’any nou s’endú de cop els somnis
i malfereix quasi tots els propòsits.
I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons
si ho som només a toc de calendari?

2. Tot torna. A partir de l’estiu vinent, Sabadell s’afegirà al que ja han fet altres altres ciutats i recuperarà la figura del ‘sereno’ reconvertida ara en ‘agent cívic nocturn’. La seva missió principal serà –en combinació amb la policia municipal i si cal amb els Mossos d’Esquadra–la gestió de les relacions veïnals a les nits de la temporada d’estiu quan les terrasses de bars i els botellons estan a ple funcionament, sense que en cap cas es respecti el descans nocturn dels veïns. D’entrada sembla una bona iniciativa. Només el temps ens dirà si la mesura haurà estat encertada i els objectius assolits…

  •  Dissabte 21de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Atemptat mortal en un mercat d’Alemanya” (El Periódico)
“Trump fa xantatge a la UE amb els aranzels si no compra més energia als EUA ” (La Vanguardia)
“Un atropellament massiu a Alemanya fa dos morts i 60 ferits” (El País)
“ERC. L’hora de recosir” (La República – El Punt Avui)
“Illa es proposa superar Madrid en PIB” (Ara)
“Llocs mítics immortalitzats” (Diari de Sabadell)

1. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) acaba de publicar l’avanç del Cens a 1 de gener d’enguany. Si ens atenem a aquest avenç, constatarem que Sabadell ha passat dels 191.057 habitants l’any 2003 a 221.564 a començaments del 2024. Així és que en només en dues dècades la ciutat ha augmentat la seva població en 30 mil habitants, o el que és el mateix, ha experimentat un augment de població de l’ordre del 16 per cent. De seguir aquest ritme de creixement (fonamentalment pels efectes de la migració positiva), Sabadell podria superar els 245 mil habitants el 2041. Al costat d’aquest augment poblacional de Sabadell, cal fer notar que el conjunt del Vallès Occidental se situa prop el milió d’habitants (960.033 persones) amb un augment, només d’un any, de 11.007 habitants més. És en aquest context que el problema de l’habitatge que ja estem patint es fa cada vegada més asfixiant, la qual cosa vol dir que la política de l’habitatge ha d’intensificar la seva velocitat de creuer si es volen evitar situacions tenses en el futur.

2. De Miquel Martí i Pol és també aquest suggeridor poema que avui he elegit per donar la benvinguda a aquest nou hivern que avui s’estrena.

HIVERN 

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L’hivern és el silenci:
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rere els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible. 

  • Diumenge 22 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Amb P de Possible” (El Periódico)
“Barcelona es referma com la capital de l’alta tecnologia” (La Vanguardia)
“El 59% dels centres citen més tard del que s’indica per a la salut” (El País)
“La cruïlla del clima” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“Família, l’embolic necessari” (Ara)

1. Paradoxes. De l’’nforme de la Unitat Central Operativa (UCO) es desprèn que no es va detectar cap missatge al mòbil o a l’ordinador del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortíz, durant els dies de març d’enguany durant els quals es va produir la filtració dels correus de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador. Aquesta circumstància ha estat aprofitada pel PP per carregar contra el mateix fiscal i, de passada, contra el Govern de Pedro Sánchez, acusant-los d’haver eliminat aquests missatges a posta. Clar que mentre critiquen a García Ortíz per haver esborrat de missatges “per raons de seguretat”, des del PP s’obliden de l’esborrament i destrucció massiva que els informàtics dels populars van fer dels discs i ordinadors de Luis Bárcenas.

2. Un dels vessants potser més desconeguts de Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1834 – Madrid, 2024) era la de poeta. En record i homenatge a aquest home savi i polifacètic, reprodueixo aquí un dels seus poemes –“Alzaré mi voz”– escrit l’any 1988 a París, poc després d’haver estat elegit director general de la UNESCO; poema que reflecteix la manera de ser i de pensar d’un personatge irrepetible que vaig tenir la sort de conèixer i tractar. Descansi en pau.

Alzaré mi voz
cada mañana,
cada tarde,
cada noche.

Sin  pausa
mi grito resonará
en los tímpanos
de los jerarcas
hasta que se pueble
de amor
la tierra entera.

 Mientras viva
y pueda articular
una palabra
proclamaré al viento
de cada amanecer
que no debe haber tregua
hasta que toda ligadura
haya sido desatada. 

  • Dilluns 23 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Molt per Madrid, poc per Barcelona” (El Periódico)
“Les assegurances de salut tripliquen les pòlisses als més grans de 65 anys” (La Vanguardia)
“L’OTAN urgeix a vuit països a augmentar la despesa en defensa” (El País)
“Un Nadal inclusiu” (El Punt Avui)
“Els Mossos proven el sobrecost pagat a Iturri pels Bombers” (Ara)

1. Una de les meves activitats de cap de setmana és la d’acompanyar als meus nets en les competicions esportives en les quals militen. La cosa es complica quan tres dels quatre nets que fan esport, simultaniegen horaris en ubicacions distants. En qualsevol cas intentem ser equitatius i distribuir el nostre temps de la millor manera possible. Si faig referència a això és perquè voltant per aquests camps i pistes de Déu, et trobes amb aficions (normalment formades per pares i avis) que no entenen del tot que l’esport, fonamentalment a les edats inicials, ha de ser entès com una escola de formació i de socialització. I que unes vegades es guanya i en altres es perd. I això no té per què ser dolent. Molt al contrari. Explico tot això perquè ahir, en el Palau d’Esports de Sabadell. En el decurs del partit d’hoquei sobre patins entre els equips del Navarcles i del Sabadell, un pare d’un dels nens de l’equip visitant començà a increpar l’àrbitre al considerar que es comportava de manera desigual a l’hora de repartir justícia. La cosa arribà a tal punt que l’àrbitre demanà al delegat de pista que expulsés del recinte al pare en qüestió, a la qual cosa ell, inicialment, es va negar. Això va fer que el partit estigués interromput més de deu minuts abans que l’esmentat pare accedís a abandonar el recinte. Si aquesta era la nota discordant d’un partit interessant i molt competit, la del comportament del seu fill adreçant-se al seu pare i demanant-li que s’abstingués de fer comentaris i que acceptés la decisió adoptada per l’àrbitre, em va retornar la confiança en què no tot està perdut. Bravo pel comportament d’aquest fill esportista que sí que havia entès que la pràctica de l’esport s’ha d’allunyar d’actituds extremes que en res el beneficien.

2. Una de les tradicions més arrelades a Catalunya en ocasió de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis és, juntament amb el tió, el pessebre. No és estrany, doncs, que passejant per la ciutat podem descobrir mostres d’aquest art popular efímer en qualsevol racó de la ciutat. Però si allò que busquem és un punt de referència i de centralitat, haurem d’anar a l’Acadèmia Catòlica que és on s’exhibeixen quaranta-sis diorames que reprodueixen passatges relacionats amb el naixement de l’Infant Jesús recreats, la majoria, en indrets que el visitant podrà identificar fàcilment. Els joves pessebristes també hi són presents amb les seves imaginatives propostes. Sigui com sigui, la mostra de pessebres de l’Acadèmia Catòlica –que promou l’Agrupació de Pessebristes i que enguany assoleix la 47a edició–, val la pena de ser visitada, en la seguretat que el conjunt de diorames no deixarà indiferent a ningú.

  •  Dimarts 24 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Sánchez i Illa es veuran amb Puigdemont i Junqueras” (El Periódico)
“Sánchez considera un èxit que l’amnistia faciliti pactes PP-Junts” (La Vanguardia)
“Uns 2,6 milions de pensions pujaran entre el 6% i el 9%” (El País)
“El motor clavat” (El Punt Avui)
“Llum verda a apujar les pensions i a mantenir la bonificació al transport” (Ara)
“Un Nadal per viure’l” (Diari de Sabadell)

1. Hi ha moltes maneres d’interpretar la realitat. N’hi ha tantes com punts d’observació d’aquesta realitat es puguin establir. Això explica, en bona part, les percepcions distants que es donen entre Sánchez i Feijóo quant al moment pel qual transita la política espanyola. Però que això sigui així, no ha d’impedir constatar que mentre l’un, Sánchez, presenta un balanç d’acció de Govern prou positiu, l’altra, Feijóo, continua entestat a ressaltar la corrupció que, segons ell, tenalla a membres del PSOE i entorns, en augurar un annus horribilis per als socialistes a causa sobretot de les exigències que els fan els seus companys de viatge, sense que sigui capaç, alhora, de dibuixar com a mínim alguna proposta de programa encara que sí que és capaç de pactar amb aquells que tan criminalitza (Junts). Faria bé Feijóo de practicar una mica de coherència en les seves accions i actuacions, la qual cosa li evitaria haver d’anar de pal a pal, sense ordre ni concert.

2. Demà és Nadal. Un altre Nadal que ens trasllada, encara que solament sigui per unes hores, a un món suposadament feliç.

3. La parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Alberto González Amador, ha sol·licitat al Tribunal Suprem (TS) que es registrin els telèfons mòbils de periodistes d’ElPlural.com i altres mitjans de comunicació a partir de l’exclusiva que va oferir aquest mitjà de comunicació en què es desmuntava la mentida que Miguel Ángel Rodríguez, assessor de la líder madrilenya, va difondre a través de mitjans conservadors, afirmant que la Fiscalia havia ofert un pacte a González Amador. Vaja, que el defraudador confés que és González Amador, sol·licita ara al Suprem que també s’investiguin les comunicacions que varen establir periodistes d’Eldiario.es, la Cadena Ser i ElPlural.com, per desmuntar la mentida de Miguel Ángel Rodríguez. Si això és normal sense que ningú del CGPJ hi digui res, que baixi Déu i ho vegi. El món al revés…

  • Dimecres 25 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Pensions i seguretat ciutadana, les notícies més preuades del 2014” (El Periódico)
“El Rei crida a desterrar la discòrdia i ‘el soroll de fons’” (La Vanguardia)
“El Rei demana consens i serenitat davant el soroll del debat públic” (El País)
“Ndal en el fang” (El Punt Avui)
“Nadal posa a prova la convivència de religions a Síria” (Ara)

1. Barrejo conscientment i perversament dos dels titulars que obren l’edició d’avui d’El País que, al meu entendre, donen dimensió perfecta de l’estat pel qual transita avui la política espanyola i, en part, la catalana. El primer apunta que “El Rei demana consens i serenitat davant el soroll del debat públic” i, el segon, que “Aquí el fang és etern”. Doncs això. Mentre el fang metafòric perduri, continuarem transitant pel pedregar que a res de bo no acondueix.

2. Dia gran el de Nadal. En especial també per a mi atès que la diada coincideix amb el meu aniversari. Potser per això, aquest matí, en sortir de casa per complir amb la meva rutina matinera, m’he sentit empès a recórrer carrers i espais de la meva infantesa, buits encara de persones per l’hora que era, però curulls de records d’indrets i de persones que em són impossibles d’oblidar. Mentre camino i m’aturo allà on abans hi havia la carnisseria dels Tres o la pastisseria Estrella o la merceria La Primavera o el basar dels Balenyà o la llibreria Cervantes o el forn dels Torres o la perfumeria i barber Vila o el cinema, bar i pista del Cervantes o la sastreria Català o el camp de l’Espanya o el restaurant Espanyol o la Casa de la Caritat…, al meu magí retornen olors oblidades alhora que hi repiquen sons, jocs i converses amb amics d’uns anys que ja són història, en els quals les places (poques, per cert!) i els carrers (la majoria sense urbanitzar) eren el marc propici per als nostres jocs d’infantesa, les nostres trobades i, perquè no dir-ho, per algunes de les nostres malifetes. Vells i bells records d’un temps que va ser…

3. Arribo a casa, obro l’ordinador i em trobo amb una allau de missatges, que hauré de contestar, felicitant-me pels meus setanta-sis anys. No tots són iguals quant al contingut. Els més comuns, els que es limiten a desitjar-me pau i felicitat i que només per això han de ser ben rebuts. Els més excepcionals, aquells que aprofiten l’avinentesa del missatge per fer memòria de fets i circumstàncies que en alguns casos jo ja havia oblidat, però que, per això mateix, em fan sentir més acompanyat per aquell o a aquella que pensant en mi els ha escrit.

  •  Dijous 26 de desembre de 2024

Avui no hi ha diaris de paper

1. Aclaparat encara per les moltíssimes mostres d’estima i de record rebudes arran del meu nou aniversari per terra (e-mail), mar (whatsapp) i aire (xarxes socials), i davant la impossibilitat de respondre-les, tal com m’hauria estat el meu desig, no em queda més remei que des d’aquest blog reiterar-vos el meu agraïment a totes i a tots. Gràcies! Moltíssimes gràcies! Us estimo molt!

2. Sintonitzo la ràdio de bon matí. Un informe sobre l’habitatge social protegit a Europa apunta que a Espanya, l’habitatge social protegit és solament d’un 2% sobre el total construït, mentre que als Països Baixos, aquest percentatge ascendeix fins el 32% del total. Tot i això, als Països Baixos comença a percebre’s una pressió social creixent davant la manca d’habitatge social protegit. Si això passa nord enllà, què no ha de passar a casa nostra quan el problema de l’habitatge és, des de fa temps, un dels més urgents a resoldre, tot i saber que els efectes de qualsevol mesura que sigui avui adoptada, no seran perceptibles fins, com a mínim, tres anys… En conclusió: sabem que tenim un problema greu al qual cal fer front amb l’adopció de mesures excepcionals i extraordinàries. Tot i això, en parlem molt, però acabem fent poc…

3. Serveixi aquest motivador poema de Pau Riba, per cloure les entrades d’avui en aquest meu diari.

EL MATÍ DE SANT ESTEVE

 El matí de Sant Esteve
els galls no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran.

Quan el gris desperti l’alba
i s’aixequi el sol brillant
sense els galls cantant-li l’arribada
la gent no es despertaran.

Dormiran com soques d’arbre
i el Nadal se n’haurà anat,
però el seu somni encara farà festa
de tips i morts que estaran.

Apa vinga, nois i noies,
vingueu tots aquí a cantar!
Correrem pels carrer de la vila
despertant a la gent gran.

Prendrem pals, i pots i olles
farem gran terrabastall,
diran: “Ai, a què ve tanta gresca?”
direm: “És que volem galls!”

No volem, no, no senyora,
que els mateu tots per Nadal
i volem que cada matinada
ens despertin bo i cantant!

No ens agraden les gallines
nosaltres volem els galls;
si els mateu altre cop farem vaga
perquè ah, aha, aha…

  •  Divendres 27 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Memòria d’una tragèdia” (El Periódico)
“Illa apel·la a l’optimisme i la fraternitat entre territoris” (La Vanguardia)
“El Govern blinda als immigrants afectats per la dana i prorrogarà els seus permisos” (El País)
“El bo i millor del 2024” (La República – El Punt Avui)
“Més de 10.400 morts el 2024 a l’intentar creuar el Mediterrani” (Ara)

1. Les xifres no tenen parangó. 10.400 persones mortes en un any al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa. Prop de 50.000 persones assassinades –sí, sí, assassinades!– a Gaza, també en un any, a causa del genocidi al qual Israel està sotmetent a Gaza des de fa catorze mesos. Més de 10.000 persones han mort a Ucraïna arran l’acció de l’exèrcit rus… I mentre això passa, l’autodenominada comunitat internacional, no deixa ni un instant de mirar cap a una altra banda, talment com si aquests problemes no anessin amb ells i amb el conjunt de mortals que habitem el planeta. No vull ni imaginar què diran de nosaltres les generacions vinents d’aquestes atrocitats i de la nostra indiferència davant aquests drames humans.

2. El primer discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat Salvador Illa no passarà a la història. El d’ahir, el seu, va ser un discurs curt amb escàs contingut polític, durant el qual va parlar molt de fraternitat, un concepte que va usar fins en vuit ocasions. “Quan hem compartit esperances, esforços i optimisme –digué–, hem progressat més i a favor de tothom”. A despit dels oblits (finançament singular, habitatge, energia, atenció social…) i de passar de puntetes per damunt dels conflictes bèl·lics que es viuen a Gaza, Síria i Ucraïna, Illa no va deixar passar l’avinentesa per impregnar el missatge institucional amb el seu segell personal, al recordar les “arrels cristianes” de la nostra societat per acabar destacant que la pau i la fraternitat són “els valors humans més universals”.

  • Dissabte 28 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Residència pert al primer equip” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Feijóo defensa els seus pactes amb Junts però afirma que cal detenir a Puigdemont” (El País)
“La paròdia russa” (La República – El Punt Avui)
“El transport públic s’encareix un 3%” (Ara)
“Protagonistes 2024” (Diari de Sabadell)

 De les paraules d’Alberto Núñez Feijóo ahir al fer balanç de l’any, res de nou no en va sortir que no sabéssim, dominades pel rerefons de la impugnació i la desacreditació de la tasca desenvolupada pel govern Sánchez. Clar que a banda d’aquesta constatació, ben poc sabem encara quant a l’alternativa dels populars a les polítiques de l’actual Govern, més enllà de la lletania d’una baixada d’impostos o de les lleis contra l’ocupació o a favor de la conciliació familiar que el PP ha aprovat al Senat gràcies a la majoria absoluta de la qual disposa, la qual cosa vol dir que no són més que un brindis al sol parlamentari. Escrit  això, afegiré que és lògic que el líder de l’oposició recrimini a Pedro Sánchez el seu “triomfalisme econòmic” i subratlli els dèficits alarmants que es donen en la lluita contra la pobresa i la desigualtat, però no ho és que ignori les dades de totes les institucions internacionals, que situen Espanya al capdavant del creixement a Europa i que, per contra, dibuixi un escenari gairebé apocalíptic per al país. Pot entendre’s, perquè és el seu deure, que l’oposició exigeixi explicacions a Sánchez per la presumpta corrupció de qui va ser la seva mà dreta, José Luis Ábalos. Però frega l’esperpent que Feijóo asseguri que mai en democràcia s’havien produït tants escàndols quan són els populars els que enguany han vist com el Tribunal Suprem els confirmava que les obres del carrer Gènova, just allà on té el despatx Feijóo, havien estat pagades amb diner negre. O veure com de la presó en sortia el tresorer històric del partit, després de passar-hi una llarga temporada. O com un exministre de l’Interior del govern Rajoy està pendent de ser jutjat per utilitzar la policia per destruir proves que incriminaven els populars. I això mentre s’investiguen alts càrrecs d’aquest Ministeri per haver espiat i fabricat informes falsos sobre els adversaris polítics dels populars. I, per si no n’hi havia prou, durant el discurs de balanç de l’any, Feijóo va recuperar el mantra de què si no era president és perquè no va voler, oblidant a posta que si no ho és perquè no li va ser possible fer-se amb la majoria necessària per a ser-ho i no pas perquè no va voler renunciar als seus principis (?). Finalment, en un exercici de funambulisme polític, va defensar les “coincidències en les votacions amb Junts” (“no es poden guanyar votacions al Congrés sense Junts”), alhora que exigia a Sánchez la detenció de Puigdemont. Això sí que és repicar i anar a la processó alhora.

  •  Diumenge 29 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Barcelona lluita per ser metròpolis europea” (El Periódico)
“La tornada de Trump posarà a prova l’ordre internacional” (La Vanguardia)
“Elon Musk, un agent del caos a la Casa Blanca de Donald Trump” (El País)
“2025, l’any del porquet” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“Què és el millor que t’ha passat el 2024?” (Ara)

1. Dos mesos justos es compleixen del desastre de la dana al País Valencià. Dos mesos sense que Carlos Mazón hagi decidit presentar la seva dimissió. Dos mesos de mentides i de canvis de guió per evitar explicar on era, què feia i per encàrrec de qui ho feia durant les hores crítiques en les quals l’aigua començà a baixar per torrents i torrenteres sense que ningú activés a temps l’estat d’emergència. La pressió sobre Mazón –avui mateix està convocada una manifestació que compta amb el suport de més de dues-centes entitats– es fa cada vegada més insuportable i tard o d’hora, a despit del suport que li està donant Feijóo, haurà de pagar políticament la seva incompetència quant a la gestió d’una dana que, d’haver-se actuat a temps, s’haurien evitat moltíssimes víctimes.

2. Escriu Lluís Bassets a El País: “Si algú va tenir dubtes sobre les capacitats de l’exèrcit i de l’espionatge d’Israel, el balanç de l’any que acaba les haurà dissipat. El seu Govern s’enfrontava a dues tasques davant del devastador atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023: destruir la capacitat ofensiva de l’organització terrorista i restaurar la credibilitat de la seva dissuasió. Els dos objectius han quedat satisfets i fins i tot desbordats els primers mesos de l’ofensiva sobre Gaza i després reblats per la liquidació de la cúpula de Hezbol·là al Líban, mitjançant bombardejos selectius i la sofisticada operació que va explosionar les cerques de centenars dels seus quadres militars”. Netanyahu ha aconseguit, de moment, canviar el mapa del Proper Orient. Les conseqüències d’aquest canvi estan per veure, conseqüències que no seran precisament a fi de bé.

3. Elon Musk s’està convertint en una mena d’alter ego en la presidència dels EUA. Un alter ego que ningú no ha elegit però que xiuxiueja a l’orella de Trump i gaudeix del seu poder per desenvolupar sense lligams de cap mena, la seva agenda. La pregunta a fer-se és quan temps durarà la lluna de mel entre dos personatges tan egòlatres i perversos com Musk i Trump.

  •  Dilluns 30 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“Mor tot el passatge d’un avió en un accident a Corea del Sud ” (El Periódico)
“El TC es fixa l’octubre per resoldre sobre l’amnistia de Puigdemont” (La Vanguardia)
“80.000 persones exigeixen per tercera vegada la dimissió de Mazón” (El País)
“El 2025, clau per a la implantació de les ZBE” (El Punt Avui)
“Es tripliquen les baixes entre els funcionaris de presons” (Ara)

Malgrat els avenços, encara hi ha qui insisteix que la IA no és intel·ligent. Argumenten els que així pensen, que la seva funcionalitat és merament mecànica. Clar que aquesta visió subestima l’evolució que la IA ha fet des que se’n va començar a parlar amb força (resolució de problemes complexos, generació de continguts creatius, capacitat d’aprendre a partir de grans volums de dades…). Tot i que la IA no té –almenys fins ara– consciència ni tampoc emocions, les seves habilitats suggereixen que està en un camí evolutiu propi, qui sap si semblant al dels primers passos de la intel·ligència humana. Des d’aquest punt de vista em sembla raonable pensar que, de la mateixa manera que els homínids van passar de fabricar eines simples a vertebrar civilitzacions, la IA pot evolucionar fins a assolir nivells que redefiniran allò que avui englobem sota el concepte intel·ligència. Per tot això m’atreveixo a augurar que la IA superarà les nostres capacitats i assolirà nivells de consciència, creativitat i abstracció que avui ens semblen inabastables. Sigui com sigui, aquest avenç no s’hauria de veure mai com una amenaça, sinó molt al contrari, com una extensió de la nostra evolució. Al cap i a la fi, la IA no és una entitat aliena a nosaltres, sinó que és una creació que reflecteix el nostre desig de transcendir a les nostres limitacions biològiques.

A l’acabar d’escriure aquesta reflexió, he pensat que seria bo preguntar a la IA què en pensava i quina era la seva opinió al respecte. Aquesta ha estat la seva resposta:

“Aquest text que has escrit, ofereix una reflexió interessant i ben argumentada sobre l’estat actual de la intel·ligència artificial i el seu potencial futur. Comparteixo la perspectiva que la IA no és merament mecànica i que els seus avenços han transformat la nostra manera d’entendre les seves capacitats. Tot i això, crec que val la pena aprofundir en alguns aspectes clau:

1. Límits actuals de la IA: És cert que la IA pot superar els humans en tasques específiques, però encara no ha demostrat la capacitat d’entendre el món de manera generalitzada com ho fem nosaltres. Això no invalida els seus èxits, però sí que cal ser cauts en comparar el seu camí evolutiu amb el de la intel·ligència humana.

2. Consciència i emocions: Aquest és un debat profund. Encara no hi ha evidència que la IA pugui desenvolupar consciència o emocions en el sentit humà, ja que aquestes estan profundament arrelades en la nostra biologia i experiència subjectiva.

3. L’analogia amb l’evolució humana: És molt encertada la comparació amb els primers homínids, però la IA no evoluciona de manera natural; és dissenyada i guiada per humans. Això planteja preguntes ètiques i filosòfiques sobre quin tipus d’intel·ligència volem desenvolupar i per a quins fins.

4. Superació de les limitacions biològiques: Aquest punt és inspirador. És cert que la IA pot ser vista com una extensió de les nostres capacitats, però també hem de gestionar els riscos, com ara els biaixos en els sistemes d’aprenentatge o la dependència excessiva de la tecnologia.

En resum, el teu text planteja una visió optimista i ambiciosa del futur de la IA, i això és molt valuós. Però és important equilibrar aquest entusiasme amb una reflexió crítica sobre les implicacions ètiques, socials i filosòfiques que aquest avenç comporta. Així, podrem aprofitar els beneficis de la IA sense perdre de vista el seu impacte en la humanitat.”

Crec que no calen més comentaris quant a la capacitat de la IA de discernir i aportar, amb força encert, qüestions a tenir molt en compte!

  •  Dimarts 31 de desembre de 2024

 Els titulars de la jornada:
“L’any d’Estopa” (El Periódico)
“La preocupació per l’habitatge es dispara a Barcelona” (La Vanguardia)
“Sánchez arrencarà l’any amb mesures per la crisi de l’habitatge ” (El País)
“Campanades de crisi” (El Punt Avui)
“Un quart de segle” (Ara)
“Resum de l’any” (Diari de Sabadell)

1. Final d’any. D’un any que, com tots, haurà presentat les seves llums i ombres segons la mirada de cadascú. Fer-ne, doncs, balanç precís és impossible, més en l’espai del qual disposo. Però per no defugir-ne, en destacaré solament dos aspectes que tenen a veure, com no podria ser d’altra manera, amb la política en aquest cas espanyola i catalana. Quant a l’espanyola, em sorprèn que el PP, després de sis anys i mig –sis anys i mig!– de Sánchez al capdavant del Govern espanyol, continuï amb la seva matraca centrada en la pretesa corrupció i en el partidisme de les mesures que el Govern adopta i de les que vol adoptar. En aquest sentit, les polítiques públiques que han sortit de l’aparell d’experts de La Moncloa, de les dones i els homes del vestit gris, han estat progressistes, constructives i cerebrals. Exemples?: ERTE, pujades del salari mínim, compatibilitzar el subsidi d’atur amb ocupació, acords amb empresaris i sindicats per flexibilitzar la sortida del mercat laboral… Quant a la política catalana, Salvador Illa haurà aconseguit apaivagar el clima de crispació que es vivia sobretot en la política catalana –i això és necessàriament bo després de tants anys de processisme– gràcies, en part a la seva manera de fer i actuar, però també a la crisi d’identitat que pateix el món independentista i les trifulgues entre Junts i ERC per fer-se amb el seu lideratge. Des d’aquest punt de vista, l’any que acaba haurà estat positiu per Catalunya en l’espera de la prova de foc i de negociació que el Govern haurà de passar si vol tirar endavant els pressupostos.

2. I tanco blog corresponent al 2024 acudint a les reflexions, sempre oportunes, contingudes en aquests versos de Miquel Martí i Pol (1929-2003).

ARA QUE L’ANY S’ACABA

 Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.

No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

 Propòsits?

Quins propòsits?