El Moncho González Cabezas ha estat una de les persones i professionals del periodisme que ens ha donat un exemple més gran d’integritat i d’ètica. Una persona sempre a punt per escoltar i donar un cop de mà quan calia. Apassionat per la política. Instruït i preparat. Culte, divertit, irònic, solidari. Europeïsta convençut. No és estrany que amb aquest perfil fos ell l’encarregat per a encapçalar i coordinar el grup de periodistes que, a finals dels anys vuitanta del segle passat, posaren fil a l’agulla per tal que els periodistes catalans disposéssim d’un codi deontològic de la professió (el primer que es va elaborar a tot Espanya), proclamat en ocasió del Segon Congrés dels Periodistes Catalans. El president del Consell de la Informació de Catalunya, i amic personal del Moncho, Josep Carles Rius, en una nota obituària escrivia amb encert que ell va ser “qui va posar negre sobre blanc, va redactar, el codi deontològic dels periodistes catalans. On cada paraula, cada expressió portava el seu segell de precisió, rigor, d’equitat, de compromís amb la ciutadania. El codi reflectia la seva aportació intel·lectual, però també era el mirall de la seva integritat, de les seves conviccions, del periodisme que havia exercit en el carrer i a la redacció. I també, per què no dir-ho, de la seva bondat.”  Vaig tenir la immensa sort de tractar al Moncho durant els anys en els quals vaig dirigir el Centre Internacional de Premsa (CIPB) i els seus consells, reflexions i aportacions, sempre oportuns, contribuïren a què el CIPB desenvolupés la tasca que se li tenia encomanada durant els anys que precediren els Jocs Olímpics de Barcelona. Descansa en pau, amic!