Temps complexos. Més encara quan de mica en mica ens van deixant persones estimades, com és el cas de l’Anna que acaba de fer el seu particular mutis pel foro. L’ha fet –tal com escrivia el seu marit, el Pep Barceló— “amb una serenitat que ens emociona, feliç i en pau en el sentit més profund: envoltada dels seus múltiples companys d’aventures, i orgullosa i tranquil·la de la feina ben feta.” Una frase, aquesta, que sintetitza perfectament la forma de ser i de fer de l’Anna, l’amiga amb la qual podies comptar sempre, simplement perquè sabies que sempre hi era, disposada a escoltar-te, compartir moment i conversa, donar-te un consell, si calia i un cop de mà quan convenia. Tot i que sabíem de la nostra existència, l’Anna i jo ens vàrem conèixer a la facultat llavors denominada de Ciències de la Informació de la UAB, compartirem treballs i sobretot apunts. Des de llavors no havíem deixat de fer-la petar quan ens trobàvem i de compartir idees i trifulgues. I ara, a l’hora del seu adeu físic –manllevant també paraules del Jep— ens “queden tots els moments preciosos que hem viscut al seu costat, el regal del seu llegat i el seu exemple. I seguirem difonent els seus projectes i la seva manera d’entendre la vida amb convicció profunda: la llum, la felicitat, l’amor, la generositat…”. Descansa en pau, estimada amiga, amb el ferm convenciment que no t’oblidarem mai!