Llegeixo a iSabadell que el ple d’avui aprovarà previsiblement el conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Banc Sabadell per rehabilitar la Casa Grau i les actuals dependències dels serveis socials de la plaça del Gas, peça central del que s’ha batejat com a Sabadell Centre de Cultura.

Han passat gairebé dos anys des de la presentació del projecte i mig any des que es va concretar l’aportació de la Fundació Banc Sabadell: cinc milions d’euros. Des d’aleshores, els avenços han estat sobretot administratius. S’ha tramitat el canvi urbanístic necessari per impulsar les obres, però continua sense resoldre’s la qüestió essencial: quin projecte cultural volem bastir i quin model de governança l’ha de fer possible.

Tot indica que el calendari serà més llarg del que es preveia. La licitació de les obres requerirà temps i, sobretot, els continguts i objectius del futur equipament continuen sense definir-se. Això contrasta amb les expectatives expressades pel president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que confiava veure oberta la Casa Grau abans de final d’aquest any.

És en aquest punt on crec que rau la principal feblesa de la iniciativa. Els cinc milions d’euros són una contribució generosa, però el repte no és només econòmic. És, sobretot, institucional.

Sabadell necessita un projecte cultural de ciutat capaç d’articular els seus equipaments i superar l’actual fragmentació. I això difícilment s’aconseguirà des d’una gestió exclusivament municipal. No per manca de voluntat política, sinó perquè els ajuntaments estan condicionats pels cicles electorals, les restriccions pressupostàries i les urgències del dia a dia. Un projecte d’aquesta dimensió exigeix estabilitat, especialització i visió a llarg termini.

Per això considero que la millor opció hauria estat aprofitar l’avinentesa per crear un organisme propi que agrupés l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació i la Fundació Banc Sabadell. Un ens amb pressupost, governança i capacitat executiva per gestionar de manera integrada els equipaments culturals de la ciutat i convertir-los en autèntics centres de coneixement, debat i projecció cultural.

Encara som a temps de plantejar aquest debat. Perquè la qüestió no és només com es rehabilita la Casa Grau ni com s’inverteixen cinc milions d’euros. La qüestió és quin paper vol jugar la cultura en el futur de Sabadell.

Si el Sabadell Centre de Cultura acaba sent només una operació urbanística i patrimonial, haurem perdut una nova oportunitat. Si, en canvi, es converteix en el nucli d’un projecte cultural compartit, amb lideratge, recursos i ambició, pot esdevenir una de les transformacions més importants de la ciutat en les pròximes dècades.

Al capdavall, els edificis i els recursos són imprescindibles, però no són suficients. El que determinarà l’èxit del projecte serà la capacitat de crear una institució cultural sòlida, estable i amb visió de futur.

I aquest és el veritable repte cultural que Sabadell té avui al davant.

Publicat a iSabadell, el 26 d’octubre de 2026