Sóc dels agraïts amb el retorn a la rutina després dels excessos nadalanecs i de la decepció d’uns Reis més abocats a les futileses que no pas als valors. I és que, ho haig de confessar, jo havia demanat als Reis que per Sabadell i per als seus habitants repartissin dosis de valors cívics i de comportaments ètics; valors i comportaments que, no pas d’ara mateix, s’han evaporat sense haver deixat ni rastre ni bri d’esperança quant a la seva hipotètica recuperació. No sé exactament què passa en d’altres indrets, però, el cas és que a Sabadell sovintegen d’allò més els actes vandàlics contra els béns públics i privats; tanmateix com si es tractés d’una nova manera d’entendre la diversió que jo, francament, no puc ni compartir ni, menys encara, entendre o comprendre. Tot plegat perquè se’m fa difícil “descobrir” el divertiment que s’amaga darrera observar com cremen unes papereres o uns contenidors o com s’embruten, amb pintades de tota mena i fins i tot xenòfogues, parets i portes d’habitatges. Tampoc quan es convoquen festes rave capaces de congregar, a través d’internet, milers de joves i que, indefectiblement, acaben amb aldarulls i molèsties de tota mena; tal com succeí la nit de Cap d’Any al sabadellenc Vapor Buxó.

Ho confesso sense embuts: cada dia em costa més haver de viure en una societat rica com la nostra i, això no obstant, pobre, molt pobre de valors cívics, solidaris i democràtics; pobresa que es posa de relleu amb el menyspreu d’uns quants brètols envers les persones i els seus drets més elementals.

Publicat a El 9 Punt, el 9 de gener de 2002.