Quan un any és a punt d’acabar i un de nou es prepara per a obrir-se camí en una nova singladura de dotze mesos, és gairebé obligat, fer repàs del què han estat els tres-cents seixanta-cinc dies que són a punt de fer el seu particular mutis pel foro de l’escenari de les nostres vides. Però com que al marge de qualsevol consideració de caràcter general, seran les imatges les que acabaran fixant per al futur el que ha estat el 1997, bó serà que confegim el nostre particular àlbum de fotos de l’any. Un àlbum que segurament s’estrenaria amb les imatges de dues desaparicions de signe ben diferent. Les de la princesa de Gales, Lady Di i, de la “princesa” dels pobres, Teresa de Calcuta. Cara i creu de dues persones i de dues realitats que ben poc tenen a veure entre elles. Al costat d’aquestes dues fotografies de personatges desapareguts hi haurien de figurar també, i d’entre moltes altres, les dels actors Michael Mitchum o James Stewart, dels directors de cinema Pilar Miró o Marco Ferreri, del músic Narciso Yepes o l’historiador Manuel Tuñón de Lara.

En un altre ordre de coses, el polifacètic Dario Fo, Premi Nobel de Literatura 1997, hauria d’ocupar un lloc destacat en el nostre àlbum de fotos. No és gens habitual que l’Acadèmia Sueca es fixi amb persones de trets tant poc habituals i convencionals com els de Dario Fo. I això és, sens dubte, una bona notícia. Pel que fa a la política, les fotografies de l’any es reservarien possiblement al laborista britànic Tony Blair i al socialista francès Lionel Jospin, protagonistes del resorgiment de l’esquerra a Europa després d’uns anys de sequera. Quan al medi ambient, l’any es plasmaria en l’àlbum a través de les imatges dels molts desatres naturals que s’han desencadenat al llarg de l’any i arreu del món i que alguns científics atribueixen, en part, als efectes del corrent “El Niño” i del progressiu canvi climàtic al qual està sotmés el globus. Pel que fa als avenços científics la nau espaial “Pathfinder” que va aterrar sobre el planeta Mart ocuparia un espai en l’àlbum. Fatalment, però, al nostre hipotètic àlbum de fotografies, no li haurien de mancar un gran nombre d’imatges capaces de reflectir la brutalitat i la violència dels humans. Unes imatges, això no obstant, que voldríem veure destarrades per sempre.

L’àlbum de l’any podria tancar-se amb un capítol dedicat a fer vots per al futur. Un futur que malgrat que es presenta incert, voldríem pletòric d’aquells valors que haurien de distingir a la humanitat: És a dir la solidaritat, la defensa de les llibertats i el respecte als drets dels homes i dels pobles.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 31 de desembre de 1997