Autor: Joan Brunet i Mauri

I… finalment pel juny

Ja no hi ha més marge per l’especulació. El president del Govern, Felipe González, ja ha desfet tots els enigmes i desfullat totes les margarides: les eleccions se celebraran la primera setmana de juny. Comença ara el rosari d’inacabables intervencions de tota mena “buscant” el per què del seu avenç i no esperar l’arribada de la tardor, com inicialment era previst. Inutil exercici que només servirà per a omplenar pàgines de diaris i minuts de ràdio i temps de televisió. L’únic que les coneix les raons, és qui, d’acord amb l’article 115 de la Constitució Espanyola de 1978, té potestat per convocar-les quan millor ho consideri, això és el president del Govern. A partir d’aquesta constatació qualsevol altra especulació sobre la qüestió és això, una pura i simple especulació. Això no obstant i com que tothom ha dit, i diu o hi dirà la seva, deixeu que també ho faci jo, no fos cas que fos l’únic en tot el país que no prengués part en l’esport de “valorar” la decisió adoptada pel president del Govern immediatament després de la Setmana Santa quan, els catalans, encara ens trobàvem immersos en plena “operació retorn”. Avançar la convocatòria de les eleccions generals a juny sembla, de bell antuvi, una bona mesura. Potser, com defensava el ministre d’Economia i Hisenda, Carlos Solchaga, s’haurien d’haver convocat per molt abans. Presumiblement just quan es...

Read More

A propòsit del civisme

Fa uns dies vaig tenir ocasió, mentre tafanejava un aparador, d’escoltar una animada conversa que mantenien dos homes de mitjana edat entorn els “graffiti” que, com bolets, sorgeixen dia a dia i que no deixen cap paret, tanca, porta, senyal, sense la marca del “spray”. Mentre l’un es manifestava aferrissat defensor dels “graffiti” i els elevava a la categoria d’art, l’altra s’entestava en demostrar-li que els “graffittis” eren un exponent clar de la manca de civisme que impregna la societat i afegia que, per acabar amb el fenomen que ell qualificava de “febre del spray”, el què calia fer era acondicionar parets damunt les quals es poguessin fer totes les pintades que es volgués sense danyar ni molestar ningú. Les raons en defensa d’una i altra postura es repetien una i altra vegada i molt em temo que no es posaren d’acord. Quan la poc coincident conversa tocà la seva fi els contertulis es saludaren i el que no acceptava la condició d’artistes als autors dels “graffittis” es dirigí al seu vehicle que, prop d’allà, es trobava aparcat en doble fila. Després de pujar-hi i abans de posar-lo en marxa, obrí la finestreta i procedí a buidar el cendrer al mig del carrer en el mateix moment que, metres més enllà, una senyora escombrava la vorera  i, en adonar-se’n de la incívica acció li recriminà el seu comportament. El...

Read More

Cap a on anem?

Una de les coses que em vaig proposar en començar aquestes col-laboracions fou la de no repetir sovint en referir-me a temes semblants amb la finalitat de no cansar al pacient lector i de conferir a la columna un cert dinamisme. Això no obstant, i potser per allò de que l’excepció confirma la regla, avui em veig obligat a tornar sobre qüestions de la vida política del país darrerament força trasbalsada i que, de continuar per aquests corriols, ens portarà cap a un estret pedregar del qual no serà fàcil sortir-ne sense prendre mal. La passada fou, sense cap mena de dubtes, una setmana “horribilis” per als socialistes. Si els set dies s’iniciaven amb una clamorosa derrota de l’opció socialista al país veí no eren pas millor les perspectives que els donaven les enquestes d’aquí. En el temps també coincidia un nou capítol del “culebrón” Filesa (l’informe dels pèrits) així com una accidentada –per l’escridasada i escàs respecte mostrat– compareixença del president González davant estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, els mateixos que fa poc més d’un mes esbroncaren, en el mateix escenari, el president Pujol. Tot això sense tenir en compte la “preparada” compareixença d’Aznar davant uns altres estudiants fidels als seus colors polítics així com l’espectacular i improcedent “plante” del grup popular en el Par-lament arran una compareixença del ministre Borrell...

Read More

Compte enrere

Amb la celebració de la primera volta de les eleccions legisla-tives franceses i la publicació dels resultats de l’enquesta pre-electoral encarregada a “Demoscopia” pel diari “El País”, ha començat el compte enrere en el camí que ens ha de conduir a la celebració de les eleccions generals espanyoles que, previsiblement, se celebraran a la tardor. Res ja no serà, a partir d’ara, igual que ahir ni tampoc que demà ja que tot serà interpretat en clau electoral i en favor o en contra d’uns o d’altres en funció de les expectatives i dels interessos de cadascú. Mentre no arriba però el moment de l’enquesta decisiva –la que es farà davant les urnes el dia de les eleccions– els ciutadans, els electors, assistirem al foc creuat de les paraules, de les acusacions i de les desqualificacions entre polítics i que ben poc ens ajudarà a conèixer en detall les propostes concretes que cadascun dels partits posa a la consideració dels ciutadans en relació amb els problemes que té plantejats la societat i el país. A partir d’aquest moment l’obsessió d’algunes formacions polítiques serà la de presentar qualsevol circumstància o fet en clau d’interpretació de previsibles futurs escenaris polítics. Així els resultats de les eleccions franceses i l’anunciada, però no per això menys espectacular derrota dels socialistes en favor de la coalició de centre-dreta “Unió per França” (RPR i UDF), tindran...

Read More

Primer aniversari

Dilluns vinent, 22 de març, se celebrarà el primer aniversari de la inauguració oficial de la primera fase de la urbanització del Parc de Catalunya. El balanç d’aquests dotze mesos de vida oficial del Parc no pot pas ésser ni més profitós ni més positiu si tenim en compte els milers i milers de sabadellencs que durant aquest període hauran gaudit de les àrees arbrades i de les instal.lacions del Parc, tant en els assolellats matins d’hivern com en els calurosos capvespres d’estiu. La gran afluència de sabadellencs al Parc deixa fora de qualsevol dubte les ànsies que la ciutadania tenia de poder disfrutar d’un equipament d’aquesta mena, que –cal recordar-ho una i mil vegades– si avui és una realitat és gràcies a la decisió, oportunitat i esforç d’uns quants ciutadans que, durant la transició política, lluitaren per tal d’evitar que l’especulació immobiliària acabés amb la darrera possibilitat que la ciutat tenia de disposar d’un ampli espai verd urbà situat gairebé en el bell mig de la ciutat. L’abnegació i la reivindicació continuada d’uns ciutadans prepara el camí per tal que el primer Ajuntament democràtic comencés a convertir en possible el somni d’aquells utòpics. Per a la urbanització de l’àrea s’apostà per un model de Parc en el qual el disseny hi jugués un paper determinant, obligant a la profunda intervenció d’homes i de màquines que en, poc temps,...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories