Autor: Joan Brunet i Mauri

Pacte Social

Des que el 2 d’agost s’acordà, per part dels responsables del SME (Sistema Monetari Europeu), d’ampliar la banda de fluctuació de les monedes que en formen part, per tal de fer front a les continuades tempestes monetàries que es desencadenaven sobre les divises europees, alguns indicadors econòmics estan mostrant una certa tendència cap a una inflexió positiva. No significa això que ens trobem a l’inici de la tan esperada reactivació econòmica. En tot cas cal interpretar la bondat d’aquests indicadors més com a un senyal que ens informa que la recessió està tocant fons que no pas com a l’anunci d’una immediata i imminent recuperació de l’economia. No escapa a ningú que per a remuntar l’actual conjuntura és precís –malgrat que no suficient– que, a més que els indicadors econòmics apuntin un canvi en la tendència, es donin altres condicions d’ordre social que ajudin a recuperar la confiança inversora de la qual havíem disposat. Es així com l’assoliment del Pacte Social apareix com una neces-sitat, urgent i inajornable, de resposta conjunta de la societat que posi les bases sobre les que estimular la recuperació de la confiança inversora sense la qual no pot pensar-se ni en una reactivació econòmica ni tampoc en la creació de noves indústries i empreses capaces –quant a qualitat i competitivitat– de fer front amb èxit a les cada vegada majors exigències que el mercat...

Read More

La caiguda de l’altre mur

L’escepticisme que ahir planava sobre les possibilitats d’avenços en les negociacions de Ginebra per al restabliment de la pau en l’ex-república iugoslava de Bòsnia-Herzegovina, contrastava amb l’optimisme que es vivia a Washington davant l’inici d’acord assolit entre israelites i palestins el qual constitueix un primer èxit de la Conferència de Seguretat sobre Pròxim Orient que començà a Madrid la tardor de 1991 i que ara es troba en la seva onzena ronda de negociacions. L’acord assolit –en forma de declaració formal– recull la voluntat de l’Estat d’Israel de desbloquejar la situació d’indefensió dels palestins en els territoris militarment ocupats de la franja de Gaza i de la ciutat de Jericó a la Cisjordània. La declaració posa també les bases a partir de les quals poder desbrossar el camí que ha de conduir a la signatura de l’acord definitiu que acabi amb l’anomenat “problema palestí” el qual es ve perllongant des de la mateixa creació de l’Estat d’Israel l’any 1948 i que s’agreujà, a partir del juny del 1967, amb l’ocupació militar dels israelites dels territoris palestins de Gaza i de la Cisjordània després de la “Guerra dels Set Dies”. No escapa a ningú però que la declaració base del futur acord, que ha estat negociada en nombroses i secretes reunions celebrades a Noruega entre representants de l’Estat d’Israel i de l’OLP –organització que nasqué precisament arran de l’ocupació militar...

Read More

De les vacances

Feia molta calor. Això no obstant de ben segur que era la insuportable xafogor de ple juliol la responsable de la nostra incomoditat i apatia. Fer quelcom, per senzill que fos i per poc que requerís de la nostra atenció, se’ns feia una muntanya. A l’oficina els munts de papers que esperaven resposta s’acumulaven damunt la taula que oferia una desordre no habitual. No teníem ni esma per a llegir-los, ens els miràvem una i altra vegada i els canviàvem de pila com si tractéssim d’adjudicar-los un imaginari ordre de preferència o d’urgència. A casa els mals humors i les ganes de no moure ni un dit no eren pas l’excepció d’aquells esgotadors dies. “Sort que les vacances són al tombar la cantonada” ens prometíem feliços. I com cada any volíem creure que els dies d’oci que s’apropaven serien idonis per a pensar i per a resoldre vells problemes. Es tractava de tornar de vacances canviats i d’empren-dre el nou curs amb renovades il.lusions. Ben mirat segur que l’apatia per la qual transitava la nostra existència el mes de juliol tenia molt a veure amb la impaciència davant la imminència del merescut i necessari descans que el cos ens reclamava. Era com en el passat, quan encara anàvem a l’escola, a l’institut o a la universitat i suposàvem que el mes de juny esdevindria passaport cap a tres llargs...

Read More

Els sabadellencs som gent de pau

Sempre havia sentit a dir que els sabadellencs, quan no ens trobem a la nostra ciutat, acostumem a fer ostentació del nostre origen geogràfic aprofitant la més mínima ocasió que tenim per a fer-ho. Puc assegurar-vos, per l’experiència acumulada en els anys que fa que no treballo a Sabadell, que això és del tot cert. Et trobis on et trobis no tardaràs en saber si prop teu hi ha algú de Sabadell ja que, si és així, aquest no tardarà massa en donar-se a conèixer. Aquestes ganes de fer notar el lloc d’origen les he descobertes també en els igualadins que, de forma semblant a com ho fem nosaltres, aprofiten qualsevol moment per a presentar-se com a tals. No he percebut el gest o “tic” en d’altres col.lectius la qual cosa m’ha portat a pensar que sabadellencs i igualadins estem afectats per alguna síndrome o trauma que sense l’ajut d’un psicoanalista és difícil de descobrir. No sé ben bé si té relació o no amb el que acabo de dir però el cert és que darrerament em trobo que són nombrosos els que en saber –perquè suposo que jo faig com la resta dels meus conciutadans– la meva condició de sabadellenc exclamen: “Sabadell! Ah, sí! L’Eix Macià, el Parc de Catalunya, la Bassa de Sant Oleguer…”. Així m’he adonat de que Sabadell ja no es coneix per la qualitat...

Read More

Un any després dels Jocs

El tòpic típic de que el temps vola es fa present cada vegada que recordem algun fet o efemèrides que ha incidit en les nostres vides. Es el cas d’aquests dies en què els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-nos memòria que ja fa un any des que ens trobàvem instal.lats en els moments previs a l’assoliment de la glòria olímpica, amb la mirada i l’atenció posades sobre els Jocs Olímpics. Volíem descobrir, abans no ho fes ningú, si seríem sol-vents en estendre arreu el missatge de modernitat, capacitat i eficàcia pel qual havíem treballat durant tant de temps. Fa un any el lògic nerviosisme que precedeix qualsevol estrena, s’havia apoderat dels que ens trobàvem implicats –directament o indirecta– en les tasques organitzatives dels Jocs i d’atenció als components de la família olímpica (atletes, organitzadors, comitès olímpics, convidats, periodistes…). Estàvem convençuts de les nostres possibilitats però això no era garantia suficient per al passaport a l’èxit. Qualsevol fet o circumstància impre-vista podia fer sondrollar les columnes sobre les quals s’havia bastit la projecció de la força i de la cultura d’un ciutat i d’un país moderns, eficaços i preparats per a fer front a qualsevol repte, per complicat i difícil que fos. La perspectiva que ara ens donen els dotze mesos transcorreguts des de llavors, ens demostren que fórem capaços de superar la prova amb nota alta. Fa uns...

Read More

Subscripció

Comentaris Recents

Categories