Els resultats de les eleccions andorranes foren una relativa sorpresa, tant per als observadors polítics com per als candidats i per a les formacions polítiques que els donaven suport. No es tracta pas de fer una valoració dels comicis. Altres comentaristes, més autoritzats que no pas jo, ja ho han fet i amb encert. Però, això no obstant, no puc resistir-me a la temptació de destacar un parell de qüestions que em semblen significatives. La primera fa referència a l’índex de participació d’electors, que ha estat alt en comparació amb anteriors consultes electorals. És, sens dubte, un bon senyal de la salut que gaudeix la democràcia andorrana.

Però més enllà d’aquest fet cal destacar-ne un altre: el del pragmatisme que mostrà l’electorat andorrà a l’hora de dipositar el seu vot en les urnes. Dels resultats dels comicis pot arribar-se fàcilment a una conclusió: els andorrans han preferit apostar per la seguretat del que ja tenien que deixar-se portar per la incertesa del que desconeixien. Votaren de forma pragmàtica atorgant la confiança a la candidatura dels liberals que encapçalava un Marc Forné, el qual en el relativament poc temps que feia que es trobava al front del Govern, havia sabut fer-se amb l’actiu del carisma que ara ha sabut rendibilitzar.

Forné, ara des de la seguretat que proporciona el disposar d’una majoria absoluta, haurà de fer front sense més dilacions als reptes que el país té oberts davant seu. Els andorrans li han lliurat un xec en blanc que haurà d’administrar amb cura, sense temps per a les excuses ni per a l’adopció de mesures que assegurin i clarifiquin el futur del país.

No serà, en principi, fins d’aquí a quatre anys que Forné haurà de sotmetre’s al judici inapel·lable del tribunal suprem dels electors. Ells dictaminaran i premiaran o castigaran la tasca realitzada. El premi serà la continuïtat de les polítiques endegades. El càstig, per contra, serà el premi per als que els electors han situat ara a l’oposició. Una oposició que ha de vetllar les armes dialèctiques en l’espera que l’acció de govern dels liberals els doni oportunitat de defensar polítiques alternatives i recuperar la confiança dels ciutadans.

Perquè, com declarava el reelegit president mateix, ara és l’hora de la veritat. De convèncer i anar més enllà de les promeses electorals… El compte enrera ha començat.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 19 de febrer de 1997