Els que els agrada gaudir de la bona música estan d’enhorabona. L’OSV (l’Orquestra Simfònica del Vallès) s’està mostrant, concert rera concert, com una formació que treballa i que interpreta la música amb vocació i amb eficàcia. Lluny queden els fluixos i vacil·lants inicis de l’OSV que no donaven massa marge a les possibilitats de futur per a la formació vallesana. Fins i tot, quan l’OSV va començar la seva singladura, s’escoltaven justes crítiques sobre la qualitat de la Simfònica. El temps, però, ha tingut cura de demostrar que les ganes de l’orquestra i dels seus components estan donant bons fruits. Sota la batuta de Jordi Mora, l’OSV donà un tomb en el seu caminar inicial i ara, sota la direcció de Salvador Brotons, la Simfònica apunta trets de gran qualitat. Memorable ha estat, en aquest sentit, el darrer dels concerts populars, el de Pasqua, que l’OSV va oferir la setamana passada a La Faràndula i durant el qual s’interpretaren peces de Puccini d’una gran bellesa, les quals requerien d’una millor execució. L’OSV, acompanyada en aquesta ocasió pel Cor Madrigal, va entusiasmar.

Llàstima que l’assistència de públic als concerts no estigui a l’alçada de la qualitat que avui té l’OSV. Una OSV que, d’altra banda, comença a obtenir èxits a Barcelona. No podríem perdonar-nos que, després del què ha costat consolidar l’OSV, la formació sucumbís a cants de sirena i es decidís per a traslladar-se a Barcelona. Una vegada més quedaria ben clar que ningú no és profeta a casa seva. Que no passi!

Publicat a El 9 Nou, el 27 de març de 1997