La imatge es repeteix cada cap de setmana a l’entrada a Sabadell venint per l’autopista C-58: un nombre important de cotxes han estat apartats i aparcats damunt els terraplens situats al costat del vial que des de l’autopista porta al centre de la ciutat. Són vehicles que han estat immobilitzats en l’espera que els seus propietaris els recullin, una vegada es trobin en perfectes condicions per conduir i, suposem, hagin satisfet la corresponent sanció per conduir sota els efectes de l’alcohol o de la droga. Aquest espectacle pot veure’s a partir de primeres hores del matí quan encara hi ha a la zona les dotacions dels Mossos d’Esquadra que des de primeres hores de la matinada hi han instal•lat el seu control d’alcoholèmia per a detectar a conductors i conductores beguts que arriben o surten de la sabadellenca Zona Hermètica. I malgrat que aquesta escena es repeteixi una i mil vegades, els Mossos no es cansen de “caçar” persones que condueixen amb nivells elevats d’alcohol a la sang o que es troben sota els efectes del consum de drogues.
D’aquesta manera no és estrany que, com va succeir el darrer cap de setmana, hi hagi encara algun conductor que sota els efectes dels efluvis etílics, acabi per estavellar el seu vehicle contra tres motoristes i els causi la mort, pràcticament d’una manera immediata. No era la primera vegada que un fet com aquest passava i, molt possiblement, tampoc no serà la darrera. I si en aquesta ocasió les víctimes van ser motoristes, en d’altres ho són indefensos ciclistes que han “comès la gosadia” de sortir a la carretera per recórrer alguns quilòmetres i fer esport o ocupants d’altres vehicles que res no tenen a veure amb la temeritat de les persones que, irresponsablement, decideixen prendre el comandament d’un vehicle a motor tot sabent que no es troben en les millors condicions per conduir-lo. I encara el què és més preocupant: que aquestes persones reconeixen que beuen però asseguren “que controlen!”, tal com se’ns mostrava en un recent reportatge emès per TV3 ara farà un parell de setmanes. Encara hi ha massa conductors i conductores que diuen disposar de la capacitat de poder conduir perfectament, sense cap mena de risc, després d’haver ingerit un parell o tres de carajillos, unes cerveses o unes copes d’espirituosos. Asseguren que hi estan acostumats i que les copes de més no els afecta quant al seu comportament en matèria de conducció de vehicles. I sabem que això és del tot fals. Conduir després d’haver pres qualsevol tipus de beguda alcohòlica és sempre una temeritat que posa en risc la vida d’un mateix, la de les persones que l’acompanyen i la dels altres usuaris de la via pública per la qual es circula.
Els controls dels Mossos d’Esquadra i els de les Policies municipals a la cerca de conductors i conductores al volant que han consumit alcohol o drogues està bé i hauria de ser un element suficient per aconsellar deixar la conducció per un altre moment si s’ha begut. Però estaria més bé encara que les persones que són caçades amb un excés d’alcohol a la sang o sota els efectes de les drogues, fossin alliçonats amb duresa. D’aquesta manera caldria que a més que imposar-los multes de més o de menys quantia i treure’ls punts del carnet de conduir, se’ls sancionés amb l’obligació de passar un cap de setmana en els boxes d’urgències d’un hospital qualsevol, on ingressen persones víctimes d’un accident de trànsit. També en algun centre de rehabilitació per a persones que, com a conseqüència d’un accident de circulació, pateixen lesions medul•lars greus de les quals, en el millor dels casos, se’n recuperaran amb molta dificultat i, en el pitjor dels casos, els acabarà condemnant per sempre més a moure’s en una cadira de rodes. D’una vegada per sempre: la societat hauria d’abandonar la seva permissivitat envers les persones insensates que condueixen sota els efectes de l’alcohol i de les drogues i tractar-les com el què realment són: uns criminals en potència.
Publicat a Diari de Sabadell, el 27 de novembre de 2008
Joan, és cert… La notícia de fa uns dies, on els nois que havien begut i conduien i deien, públicament, que ells controlaven, a mi em va esgarrifar, em va horroritzar!!!
Estic d’acord: les sancions que s’apliquen són molt lleus i suaus davant les barbaritats que es cometen enfront de les moltes vides que es mutilen i de les famílies que es destrocen. Cal més pressa de consciència, i això només s’aprén quan es veu en viu i directe, cuidant els malalts, vivint als hospitals, fent treball social del més dur! és a dir: intentant reperar una mica el mal (si és que es pot).
Això no ho podem ensenyar a les escoles… TAMBÉ!, encara que algunes veus a voltes ho diuen, no podem fer-ho absolutament tot. El que és evident, una vegada més es demostra, és que la llei està fora de lloc i s’aplica malament! Sembla mentida eh, una cosa tan alarmant.
Seguirem creuant dits i tenint molta esperança.
Una abraçada.
Isabel
Gràcies de nou pels teus comentaris… Els mitjans de comunicació, a vegades, no som del tot conscients que publicitar determinats comportaments és donar “ales” a aquells que s’identifiquen amb aquests comportaments. Hi ha massa tendència a remarcar l’anormalitat, malgrat aquesta sigui contraproduent, per davant de la normalitat…
Apa!
Joan