D’entre les competències que alimenten el morbo de les complexes relacions entre Sabadell i Terrassa en sobresurt la del nombre d’habitants. En aquest capítol, ara com ara, Sabadell és per sobre de Terrassa, a despit que la ciutat egarenca estigui retallant les diferències any rere any. En qualsevol cas, amb més o amb menys habitants, ambdues col•lectivitats militen en el tram de les ciutats que es mouen entorn els dos-cents mil habitants que, segons els experts, és la grandària ideal per a una ciutat a l’hora de garantir l’equilibri entre les persones, els serveis i el cost econòmics que de viure-hi se’n deriva. D’altra banda, tant Terrassa com Sabadell han aconseguit -després de la magnitud dels corrents migratoris dels anys 50’s i 60’s- una qualitat de vida i un nivell d’integració de la ciutadania gens menyspreable. En la consecució d’aquests avenços socials i econòmics hi ha tingut un pes decisiu la tasca desenvolupada pels governs municipals de tarannà progressista que ambdues ciutats mantenen des de les primeres eleccions municipals després de la dictadura; una tasca que dit sigui de passada mai no serà valorada com cal pels ciutadans que, per raó de la seva edat, no els és possible recordar com Sabadell i Terrassa eren a finals de la dècada dels anys 70. Ara, davant els nous corrents migratoris, ambdues ciutats tenen el repte de consolidar les seves respectives personalitats i d’acollir els ciutadans que a elles arriben, garantint un creixement col•lectiu harmònic i sostenible en tots els ordres i sentits.

Publicat a El 9 Punt, el 28 de març de 2002