Mentre que Terrassa consolida la seva oferta universitària, Sabadell no sembla desencallar els seus projectes en aquest àmbit. El majestuós edifici del CESTIC de l’Eix Macià no s’omple de continguts i el patronat que el regeix s’ha replantejat recentment les funcions per les quals havia estat inicialment concebut. Fins i tot el rellotge situat al capdamunt de la façana ha perdut el ritme i marca les hores amb un cert retard. Una de les moltes diferències que es donen entre Sabadell i Terrassa és que mentre Terrassa disposa d’una oferta universitària variada, principalment centrada en el campus de la UPC, Sabadell s’ha de conformar amb tres Escoles Universitàries i amb la seva privilegiada proximitat a la UAB.

En qualsevol cas, l’espai europeu d’ensenyament superior haurà d’ajudar a què les ofertes universitàries que en el Vallès Occidental es donen, siguin conegudes i que estudiants d’altres països de la UE decideixin venir a la nostra comarca per adquirir o ampliar coneixements en les aules universitàries dels centres de Bellaterra, de Sant Cugat, de Terrassa o de Sabadell. Precisament, per tal de promocionar les universitats catalanes i captar estudiants estrangers, el Consell Interuniversitari de Catalunya acaba de crear un web (www.estudiaracatalunya.net) mitjançant el qual publicitar l’oferta universitària catalana (tant pública com privada) i les característiques del nostre país. La idea no és pas dolenta, malgrat que amb un web no n’hi hagi prou per captar estudiants. Es precisa també que l’oferta sigui de qualitat i que les nostres universitats disposin d’una excel•lència que les faci competitives.

El què passa és, però, que quan un estudiant ingressi a la web i a més d’interessar-se per l’oferta universitària de Catalunya i pels estudis que s’imparteixen en cada universitat, pretén saber com som els ciutadans de Catalunya, es quedarà bocabadat i garratibat. Tot plegat perquè no passarà massa temps en llegir que els “trets més característics dels catalans” (sic) són ser treballadors, estalviadors, oberts, solidaris i patriòtics (?). I si supera la primera impressió i opta per aprofundir en més detalls en relació a aquests trets, l’hipotètic visitant, descobrirà que som treballadors perquè ens agraden “les coses ben fetes”; som estalviadors perquè “mirem molt, quant gastem i com ho fem”; som oberts perquè “tenim una part tendre i sensible”; som solidaris per “la unió dels ciutadans” i som patriòtics pel fet que “música, balls, cuina, contes i rondalles i llegendes són alguns dels trets folklòrics de la cultura tradicional catalana” i per “l’afició blaugrana dels culers”.

No sé si la web aconseguirà ser l’“element informatiu de referència” per als estudiants d’arreu que propugna. Del què estic segur és que si el malaguanyat Luis Carandell fos viu i mantingués el seu irrepetible “Celtiberia Show” que va omplir tantes pàgines del desaparegut setmanari “Triunfo”, el web i moltes de les expressions que s’hi recullen, disposarien un lloc d’honor en aquella secció. Com deia aquell, amb uns ciutadans tant polidets i un país tan bonic com el nostre, “quin sentit té viatjar?”. Viure per a veure.

Publicat a El 9 Punt, el 18 de setembre de 2003