No ens dolen penyores quan es tracta de lloar avenços a favor del transport públic al servei dels ciutadans. D’aquesta manera, ara toca saludar la signatura, dilluns passat, d’un acord entre l’ATM i el Pacte Industrial que ha de millorar l’accés amb transport públic als polígons industrials del Vallès Occidental.

Però mentre ajuntaments, entitats i autoritats metropolitanes i Generalitat de Catalunya sumen esforços en posar al nostre abast serveis públics de qualitat (de transport públic en aquest cas), la companyia estatal ferroviària RENFE s’entesta en posar-nos les coses difícils i en anar enrere com els crancs. Almenys això sembla des de fa uns mesos, en què el servei de rodalies de RENFE (que havia estat model d’eficàcia i de puntualitat) torna a recordar-nos la companyia de temps gloriosos en què no hi havia res a fer per millorar-la. Així, no passa setmana sense que els passatgers de rodalies de RENFE es trobin amb alguna sorpresa marca de la casa, en forma de retards o d’avaries. I el què encara és pitjor, sense que ningú no proporcioni cap mena d’informació.

Va ser quan Mercè Sala presidia la companyia que va produir-se el gran salt a RENFE amb una aposta de qualitat en els serveis de rodalies. Potser per allò de què “España va bien”, avui aquest servei s’està deteriorant a marxes forçades. I, si parem atenció als accidents darrerament esdevinguts arreu de l’estat, el deteriorament no sembla exclusiu d’aquí… Preocupant…

Publicat a El 9 Punt, el 6 de febrer de 2003.

Ah!! jo també aprofito l’avinentesa d’aquesta columna per fer sentir el meu no a la guerra!