Escolto la tertúlia de Catalunya Ràdio en la qual es parla del darrer enfrontament entre ERC i Junts que no serà pas l’últim. Ambdues forces polítiques estan més entestades a aprofundir en allò que els separa que no pas en allò que els uneix: avançar cap a la independència de Catalunya. D’entre el guiri-gall de la tertúlia, en sobresurt tornar a parlar de l’independentisme com a un projecte polític. No hi estic gens d’acord. Com no he estat mai d’acord a equiparar sobiranisme amb independentisme. Sembla normal –i els opinadors i tertulians en mitjans de comunicació i en xarxes socials contribueixen a que ho puguin semblar– donar per mimètics  dos conceptes políticament complexos, com ho són sobiranisme i independentisme; conceptes que si bé és cert poden anar de bracet, no ho és menys que no necessàriament hi han d’anar ni tampoc que hi vagin. Una persona, un col·lectiu, pot sentir-se sobiranista i creure en la independència, de la mateixa manera que hom pot sentir-se sobiranista i defensar altres models de gestió política, com és el cas de l’opció federalista que propugnen sectors del PSC, dels Comuns o Federalistes d’Esquerres. Sigui com sigui, la diferència/distància conceptual entre sobiranisme i independentisme no és gens fútil i potser per això, en mostrar-los com a sinònims, no fem més que augmentar el grau de confusions conceptuals i terminològiques enmig de les quals ens estem movent des de fa temps i que en res no contribueixen a clarificar les idees i a facilitar la vertebració de projectes polítics d’ampli abast i consens. És d’acord amb aquest meu punt de vista, que la independència no és tampoc en si mateixa cap projecte polític. Perquè ho pugui ser cal que disposar d’un projecte polític que sigui alhora nacional i social o, si ho preferiu, social i nacional. Un projecte prou engrescador amb l’objectiu d’aconseguir una base social suficient que el faci passible. I aquesta és la qüestió. Mentre ERC intenta des de fa temps aprofundir en la definició d’un projecte social i nacional d’ampli abast, Junts continua avantposant la independència per damunt de qualsevol altra cosa: primer, diuen, hem de ser independents i després ja veurem com ens ho fem…