Dades corresponents al 2024 extretes de l’anàlisi Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya, promogut per la Càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ens diuen que un 20% de la població jove evita consultar notícies molt o bastant sovint, i un 40% només ho fa de manera puntual. A partir d’aquestes preocupants dades, la meva reflexió. La informació és un dret fonamental que ens permet comprendre el món i prendre decisions amb sentit. No és, doncs, un flux només de dades: és l’oxigen de la vida democràtica. Quan una societat disposa d’informació veraç, plural i contrastada, pot deliberar, pot discrepar, pot construir projectes col·lectius. La informació ens fa més lliures perquè ens dona criteri. Però aquest dret conviu amb una amenaça persistent: la desinformació. No és un accident ni un soroll de fons inevitable. Massa sovint respon a una estratègia deliberada que busca erosionar la confiança, polaritzar, sembrar dubtes i convertir la ciutadania en un camp de batalla emocional. La desinformació no vol convèncer sinó que vol confondre. No vol proposar alternatives sinó que vol desactivar la capacitat de pensar. La paradoxa és que mai havíem tingut tanta informació disponible com ara, i alhora mai havia estat tan difícil distingir el que és rellevant del que és manipulació. L’excés de soroll es converteix en una forma subtil de censura: quan tot sembla igual, res no importa. Quan tot és opinió, el fet desapareix. Quan tot és immediat, el matís s’esvaeix. Davant d’això, el dret a la informació no pot ser entès solament com l’accés a continguts, sinó com la garantia d’un ecosistema que permet verificar, contrastar i interpretar. La llibertat d’informació no és només llibertat per publicar, sinó també responsabilitat per comprendre. I aquí la ciutadania hi té un paper actiu: exigir rigor, desconfiar de la simplicitat, cultivar el dubte metòdic, i no confondre la velocitat amb la veritat. La desinformació prospera quan la societat es resigna. La informació, en canvi, floreix quan la societat es compromet. Entre una i altra hi ha la diferència entre una democràcia viva i una democràcia esgotada. Potser la pregunta de fons no és només com protegim la informació, sinó com ens protegim nosaltres mateixos: com reforcem la nostra capacitat crítica, com recuperem el temps per pensar, com defensem el valor del que és verificable en un món que sovint premia el que és viral. La informació és un dret. La desinformació, una fractura. I el futur dependrà de si som capaços de reparar-la amb criteri, amb exigència i amb una cultura cívica que no renunciï a la veritat, per incòmoda que sigui. Bona Pasqua!