El tret de sortida d’una nova tongada de campanyes electorals ja ha estat disparat. Després d’un perllongat període absent de cites electorals, al tombar de la cantonada se’ns acumulen totes les eleccions possibles: primer les municipals, després les autonòmiques i, finalment, les generals i les europees. Tot en un any llarg. Des la darrera vegada que vam ser convocats a les urnes, el món –el local, el nacional, l’estatal i el mundial– ha canviat d’allò més. La globalització i les seves conseqüències -no necessàriament positives- han comportat canvis radicals, només en uns pocs mesos.

D’aquesta manera, ningú no pot posar en dubte que les eleccions municipals del 25 de maig, es veuran marcades pels fets esdevinguts darrerament, tant a escala local com global, i per les actituds defensades pels partits polítics. Certament, en les eleccions municipals, preval la qualitat de les persones que es presenten a elecció per cadascun dels partits i de les coalicions que hi concorren i els alcaldes i les alcaldesses en exercici que es presenten a reelecció, gaudeixen d’una prima de sortida important. Això es va poder comprovar, sense anar més lluny, dissabte passat quan l’alcalde de Sabadell i candidat pel PSC a la reelecció, va congregar unes 1.600 persones en un sopar celebrat dissabte passat en el Palau d’Esports de Sant Olaguer.

Això no obstant, atesos els transcendents fets polítics esdevinguts els darrers mesos, pesaran en el comportament dels ciutadans davant les properes eleccions municipals circumstàncies especials que segurament acabaran per incidir en els seus hàbits electorals. Els uns perquè es sentiran motivats per anar a votar. Els altres perquè consideraran que es donen condicions per abonar les polítiques i els comportaments d’uns determinats partits i castigar els d’uns altres. Si passa el primer supòsit (major motivació per anar a votar), s’evidenciarà que les polítiques del govern central i l’actitud del partit que li dóna suport haurà actuat com a revulsiu i com a element motivador d’aquells ciutadans que amb l’excusa de què anar a votar no serveix de res, prefereixen quedar-se a casa i no complir amb el dret d’anar a votar. Cas que l’afluència a les urnes augmenti tindrem la millor prova de què les mobilitzacions ciutadanes dels darrers mesos no hauran estat, malgrat tot, estèrils.

És així com a despit que les eleccions del proper dia 25 són d’àmbit local i els seus resultats s’hagin d’interpretar des d’aquest punt de vista, ningú no podrà evitar que tots plegats en fem i n’extraiem lectures de cara a l’esdevenidor i, molt especialment, s’estableixin hipòtesis de cara a les properes comtesses electorals de caràcter autonòmic, estatal i europeu. Res no és com ara fa dos anys, quan vàrem ser cridats a les urnes per darrera vegada. S’imposa aprofitar l’ocasió i esperar que els ciutadans exercim el nostre dret i la nostra obligació de fer sentir la nostra veu per canviar les coses que no ens agraden. Ens hi va molt a nivell local. Però també ens hi va molt en àmbits polítics geogràficament superiors…

Publicat a El 9 Nou, el 1r de maig de 2003