•  Dimecres 1 de gener de 2025

 Avui no hi ha diaris

1. Indignació. Acabo d’escoltar el discurs de Cap d’Any del president del País Valencià, Carlos Mazón, en el decurs del qual s’ha atrevit a demanar lleialtat a l’oposició com a element fonamental per poder superar el moment pel qual travessen tants valencians arran dels morts i dels danys materials causats per la dana. Morts que s’haurien pogut evitar en gran part si Mazón hagués estat allà on havia haver estat. Potser no sap Mazón que la lleialtat és una qualitat humana que implica compromís i respecte envers les persones, els grups, les idees i les institucions. Una qualitat que al seu torn té les seves arrels en la confiança i la responsabilitat mútua. D’aquí que em pregunto com pot ser que s’atreveixi a demanar lleialtat aquell que no ha tingut el més mínim respecte per a ningú; aquell que no ha dubtat en mentir sense immutar-se gens ni mica per salvar la cadira que inoportunament ocupa.

2. De Josep Carner (1884-1970) aquest poema per encetar l’any,

ANY NOU

Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encet, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

Que malgrat tot, el nou any ens sigui el més profitós i benigne possible.

  • Dijous 2 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“El 2025 arriba amb pujades de l’IVA i respir per a hipoteques” (El Periódico)
“L’escalada de preus de l’habitatge a Catalunya s’accelera els últims mesos” (La Vanguardia)
“Els EUA investiguen com a terrorisme dos atacs a Nova Orleans i Las Vegas” (El País)
“La cultura del vi de Vilafranca és un exemple de sostenibilitat” (Francisco Romero) (El Punt Avui)
“Ucraïna talla el subministrament de gas de Rússia a Europa” (Ara)
“24 fotografies del 2024” (Diari de Sabadell)

Ningú no podia esperar que malgrat l’expressió de bons desitjos que ens hem traslladat entre nosaltres dels darrers dies, l’any comencés de manera diferent a com va acabar el que ens ha deixat fa just quaranta-vuit hores. Les coses –ho sabem prou bé– no canvien de la nit al dia i allò que anava pel pedregar hi continuarà anant mentre i tant no s’actuï amb decisió per revertir la situació. En aquest sentit, un dels problemes més candents que tenim a Catalunya és el del mercat de l’habitatge que continua oferint dues cares contradictòries. Per una banda, segons les estadístiques, l’edificació dels habitatges nous a Catalunya ha repuntat un 40%, convertint-se en la millor dada de la darrera dècada. Per l’altra, alguns estudis i informes sectorials de caràcter transversal constaten que la crisi de l’habitatge s’està consolidant perillosament com un problema social d’ampli abast pel fet que contribueix a cronificar la precarietat i a incrementar la pobresa davant la pujada exponencial del preu del lloguer i mentre assistim a l’estancament de la renda disponible pels ciutadans. Davant d’aquest escenari, les entitats en defensa dels llogaters reclamen solucions imaginatives, que vagin més enllà de destinar fons econòmics a l’àmbit constructor, tals com la implementació d’avals específics per als joves, que els facilitin l’accés a finançament per a la compra d’habitatges i la promulgació d’una llei de seguretat jurídica que brindi més estabilitat i protecció, tant als propietaris com als llogaters. Això sense oblidar la urgència en desenvolupar polítiques incentivadores (amb incentius fiscals, subsidis, programes d’ajuda financera…) adreçades a fomentar l’adquisició o lloguer d’habitatges. Si així es fes i actués, acabaríem per disposar d’un seguit de mesures que no només serien útils per estimular l’activitat del sector immobiliari, sinó que també contribuirien a millorar les condicions d’accés a l’habitatge.

  • Divendres 3 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“L’àrea metropolitana s’obre a ajornar les multes de les ZBE” (El Periódico)
“La ruta canària dispara l’arribada d’immigrants a rècords històrics” (La Vanguardia)
“La música mai no va sonar tan trista a Bourbon Street” (El País)
“La Belle Époque dels artistes catalans” (La República – El Punt Avui)
“Punxa la venda de vehicles electrificats” (Ara)

1. Cara i creu. La cara: l’Ajuntament de Barcelona, finalment, posarà en marxa l’ordenança que prohibeix als patinets elèctrics circular per les voreres. Al mateix temps obligarà als seus conductors (que no poden ser menors de setze anys) a usar casc, a no transportar un segon viatger i a que els patinets estiguin equipats de llum al davant i al darrera. Els que incompleixin aquestes mesures seran sancionats amb multes de 200 o més euros. Unes mesures que fa temps es troba a faltar que siguin aplicades en tots els ordres i sentits. La creu: Aquest matí mateix, a través d’una emissora catalana, he escoltat l’opinió d’un comentarista que es pronunciava en contra de l’aplicació d’aquestes mesures basant-se amb el peregrí argument de l’afany municipal de recaptar més diners…

2. La mentida triomfa. Ho estem veient malauradament arreu, però especialment als EUA on d’aquí ben pocs dies assumirà de nou la presidència Donald Trump que, si per alguna cosa s’ha distingit, és per les seves mentides constants que això no obstant, en cap cas l’han debilitat davant una part important de la ciutadania nord-americana ni tampoc davant la justícia. Les darreres mentides, que no ha rectificat i que tampoc ho farà, han estat les d’assegurar que els autors dels dos recents atemptats terroristes comesos a Nova Orleans i Las Vegas eren immigrants, tot i que poques hores després, l’FBI aclaria que els autors d’aquests atemptats havien estat ciutadans nordamericans que, a més, havien estat membres de les forces armades dels EUA.

  •  Dissabte 4 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Un 2025 de cine (i de música, sèries i teatre)” (El Periódico)
“El mercat laboral tanca el 2024 amb la creació de mig milió de llocs de treball” (La Vanguardia)
“Espanya va crear més de mig milió de llocs de treball el 2024” (El País)
“El pla de la Catalunya autonòmica” (La República – El Punt Avui)
“Xoc al Govern espanyol per la reducció de la jornada laboral” (Ara)
“Els locals del ‘nou’ Llac Center gairebé acabats” (Diari de Sabadell)

1. No comença bé l’any per a la coalició governamental de l’Estat que presideix Sánchez. Yolanda Díaz, que ja advertia en les darreres setmanes del 2024 d’un canvi en l’estratègia política de Sumar, ha posat finalment fil a l’agulla, plantant-se i, aferrada a una seva promesa, ha fet públiques les discrepàncies amb els seus companys socialistes en el Govern. La reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores, sense minva salarial, ha estat la punta de llança d’aquest canvi d’estratègia. Sumar defensa i han defensat a capa i espasa, que la mesura havia de prendre entitat durant el 2025, però el simple plantejament de no arribar a aquesta data que han introduït els socialistes, ha posat en guàrdia als morats que no volen acceptar de cap de les maneres la invitació que se’ls fa d’ingressar en l’extens grup de polítics que prometen i no compleixen…

2. Tampoc a Catalunya comencen bé les coses, en aquest cas pels independentistes. Les posicions de partida de l’ANC (cap negociació amb els socialistes) i d’Òmnium Cultural (prioritat en la defensa del català) divergeixen cada vegada més com també ho fan les d’ERC (més propers a mantenir relacions amb els socialistes per evitar fer caure el Govern de Madrid) i de Junts (disposats a, si cal, estripar les cartes i aliar-se amb qui sigui per aconseguir els objectius que persegueixen). Mentrestant, Salvador Illa va a la seva i ja ha presentat el seu pla de Govern amb un seguit de mesures quant a sanitat, seguretat i habitatge que, en cas d’aplicar-se amb èxit, el reforçaran com a un bon gestor que sap treure profit de les competències autonòmiques que Catalunya té consolidades, sense que això signifiqui haver de renunciar a reforçar-les i ampliar-les en un futur immediat amb una mirada federal (cas del finançament singular).

  • Diumenge 5 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“La ‘segona revolució Trump’” (El Periódico)
“La nova era Trump comença amb fortes divisions a les seves files ” (La Vanguardia)
“Cap a un nou ordre mundial” (El País)
“L’agroindústria puja nota” (L’Econòmc  – El Punt Avui)
“15 (per sota de 30) que has de conèixer” (Ara)

1. Fa basarda avui llegir als diaris incomptables articles d’opinió que vaticinen el què ens espera aquest 2025 per mor, fonamentalment, de la tornada de Trump a la Casa Blanca i les conseqüències que aquest fet pot tenir en aquest món cada vegada més i més globalitzat, més interaccionat que apunta cap a un nou ordre internacional.

2. Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, declararà dimecres al Suprem com a testimoni en la causa contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets. Ho farà a petició de l’Advocacia de l’Estat, que defensa el fiscal al qual se l’acusa de ser el responsable de la primera filtració relacionada amb el frau fiscal de la parella d’Ayuso, Alberto González Amador. Rodríguez té l’obligació de dir la veritat, ja que si no fos així estaria cometent fals testimoni. Clar, però, que extrajudicialment, ha estat ell qui està guanyant una altra batalla, la del relat. Gairebé un any després que esclatés l’escàndol del frau fiscal del nuvi de la presidenta madrilenya, MAR ha aconseguit –amb l’ajut inestimable dels mitjans de comunicació més afins a la dreta més dura i del sector dretà de la judicatura– situar el focus del cas sobre el fiscal general, mentre que González Amador es dedica a anunciar la interposició de querelles contra els periodistes que l’han identificat com a un defraudador confés, malgrat que havia estat ell, a través del seu advocat, qui havia admès que “certament” havia comès dos delictes per intentar arribar a un acord i evitar la presó (la suma total que va defraudar Hisenda els exercicis de 2020 i 2021 és de 350.951 euros). El món al revés. Aquí, de què es tracta és de perseguir a aquell qui persegueix al defraudador i no al revés, tal com hauria de ser. El dit per tapar la lluna… Recordar que en aquest cas, paradoxalment i fins ara, l’única víctima de l’escàndol ha estat qui havia estat secretari general dels socialistes madrilenys, Juan Lobato.

  •  Dilluns 6 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“La dependència de Puigdemont esquerda la coalició del PSOE i Sumar” (El Periódico)
“Els preus de l’habitatge nou pujaran fins a un 5% aquest any” (La Vanguardia)
“Espanya preveu més devolucions de migrants des de França” (El País)
“Els Reis d’Orient, tan universals, tan nostres” (El Punt Avui)
“L’oposició del Barça s’uneix per demanar la dimissió de Laporta” (Ara)

1. Matí de Reis. Surto a passejar com cada dia, complint amb una de les meves rutines que, en aquest cas, compleix onze anys, coincidint amb els anys que fa que em vaig jubilar. Els carrers estan més buits que no pas mai, possiblement conseqüència de la ressaca de la nit de Reis i del final d’unes festes i celebracions que s’han perllongat durant un mes. La raó és que des de fa anys, aquest país nostre, enceta el període nadalenc el 6 de desembre amb la commemoració de l’aprovació de la Constitució Espanyola, i s’estén fins a la diada de Reis. Demà tornarem al dia a dia i amb això també la dinàmica política endimoniada en la qual ens trobem immersos i que, malauradament, res no fa sospitar que com a mínim es calmi, única manera d’acarar amb possibilitats d’èxit els molts problemes que planen sobre nosaltres.

2. I ja que acabo de parlar de commemoracions, confesso que em costa molt d’entendre que parlem de la celebració d’actes commemoratius de la mort del dictador Franco que va tenir sotmès a aquest país durant una llarga i tenebrosa nit de quaranta anys fins que l’eufemístic “fet biològic” se’l va emportar. Des del meu punt de vista, crec que en comptes de commemorar els cinquanta anys de la mort del dictador, allò que ens hauria de moure hauria de ser la celebració del cinquantè aniversari de recuperació de la democràcia; una democràcia, per cert, cada vegada més afeblida ateses les tensions, personalismes, polaritzacions i radicalitzacions enmig de les quals ens movem.

3. Tensions, personalismes, polaritzacions i radicalitzacions que troben en Núñez Feijóo un factor essencial a l’haver-se convertit en un polític ineficaç per la seva absoluta predicibilitat. Al Congrés, les seves intervencions són tan poc sorprenents que gairebé podríem apostar quant al seu contingut. El president del PP ha cremat totes les bengales d’emergència de les quals disposava i les ha alternat amb derrapatges verbals impropis en algú que aspira a presidir un Govern. El 2025 serà un any difícil –molt difícil– per a l’Executiu, però en el seu alleujament sempre podrà comptar amb el favor d’una oposició disposada a complir fidelment un guió reactiu que li podrien haver redactat els seus pitjors enemics. Amb certesa no sabem què ens depararà el futur ja que no disposem d’una bola de vidre, ni tampoc els Reis, màgics com són, tampoc ens n’han sabut esdeveniments. Però el que sí que és segur és que seguirem percebent aquest rum-rum constant de rerefons en el nostre cervell que ens acaba per anul·lar fins a fer-lo inaudible.

  • Dimarts 7 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“La pujada d’impostos de Sánchez ja iguala la que va impulsar Rajoy” (El Periódico)
“Els líders europeus reaccionen contra l’ofensiva ultra de Musk” (La Vanguardia)
“Europa es remou contra les intromissions polítiques de Musk” (El País)
“Un 25 clau” (El Punt Avui)
“Àustria encarrega formar governa l’extrema dreta” (Ara)
“El dia més màgic de l’any” (Diari de Sabadell)

 Avui tres notes esparses que això no obstant tenen una estreta relació l’una amb l’altra.

1. Elon Musk s’ha tret definitivament la careta. El que serà –el que ja és- la mà dreta de Trump sense haver passat mai per les urnes, està posant tota la seva maquinària com a home més ric del món i màxim responsable de la xarxa X que és, al servei de la dreta extrema en una clara intenció de desestabilitzar políticament Europa amb una coincidència evident en aquesta qüestió amb Putin. Davant aquesta ofensiva i els riscos que a tots nivells comporta l’aliança entre Trump i Musk, em quedo amb allò que Yuval Noah Harari escriu al pròleg de Nexus, la seva darrera obra: “La veritat és que, al llarg dels darrers cent mil anys, nosaltres, els sapiens, hem acumulat un poder enorme. Tan sols llistar tots els nostres descobriments, invents i conquestes ompliria volums. Però el poder no és saviesa i, després de cent mil anys de descobertes, invents i conquestes, la humanitat s’ha vist abocada a una crisi existencial autoinflingida. Ens trobem a un pas d’un col·lapse ecològic causat pel mal ús del nostre propi poder. També ens afanyem en la creació de noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA), que tenen el potencial d’escapar del nostre control i d’esclavitzar-nos o aniquilar-nos. Però, lluny que la nostra espècie hagi unit forces per abordar aquests reptes existencials, les tensions internacionals van augmentant, la cooperació global s’està fent més difícil, les nacions acumulen armes apocalíptiques i una nova guerra mundial no sembla impossible.”

2. De la darrera enquesta del CIS coneguda avui, es desprèn que l’extrema dreta a Espanya es troba a l’alça. Un de cada sis electors espanyols estaria disposat avui i aquí a votar opcions d’extrema dreta en cas que se celebressin eleccions. Aquesta tendència, juntament amb els resultats que obtindrien els populars, apunta al fet que si res no canvia, la dreta extrema entraria a formar part d’un hipotètic futur govern espanyol. Al bloc de l’esquerra, la caiguda de Sumar (que perd 7,2 punts), llasta les possibilitats de Pedro Sánchez de consolidar el bloc progressista. Els socialistes, amb el 29,5% dels vots, se situen 2,2 punts per sota del resultat del 23-J. A banda d’això, més del 70% de la població creu que el Govern és “inestable” davant l’evidència que la polarització i la desinformació estan fent efecte en l’electorat, atès que augmenten els dubtes i la desafecció, especialment entre les dones i els joves. Mala peça al teler.

3. D’Àustria arriben vents que no auguren res de bo. Després del lamentable fracàs en les negociacions entre conservadors, socialdemòcrates i liberals per formar govern del qual deixar-ne fora els ultradretans del Partit de la Llibertat (FPÖ), el president del país, Alexander van der Bellen, no ha tingut més remei que encarregar la formació de govern a Herbert Kickl. És la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que els hereus del nazisme tenen possibilitats de liderar el país. Costa molt d’entendre que davant el que significa l’avenç que sembla imparable de la dreta extrema, els partits democràtics es deixin portar pels seus interessos i no pas pels del conjunt de la ciutadania.

  •  Dimecres 8 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“Rússia redobla els atacs aeris a Ucraïna” (El Periódico)
“La majoria de la investidura afronta la primera prova de foc” (La Vanguardia)
“Zuckerberg es plega a Trump i elimina el control antimentides” (El País)
“El fals mite del mascle alfa” (El Punt Avui)
“Els números vermells posen al límit vint-i-set ajuntaments” (Ara)

1. Com bé se sap, Badia del Vallès és un municipi jove, que s’estén a cavall de Sabadell, Barberà del Vallès i Cerdanyola. Va néixer fa cinquanta anys per tal d’absorbir part de la població que aquí arribava procedent d’altres punts de l’Estat. Per això, els 5.352 habitatges foren adjudicats als seus compradors a preus força baixos. Ara, superat el període de protecció oficial, el risc és que aquells pisos protegits saltin de cop al mercat lliure. Per evitar que l’especulació i per combatre l’estigma que sovint s’atribueix al municipi, l’Ajuntament s’ha proposat desenvolupar un pla per convertir Badia del Vallès en una mena de districte universitari i d’aquesta manera atraure estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) –que es troba a tan sols un quart d’hora a peu del campus de Bellaterra– perquè s’instal·lin al municipi. La idea no sembla desorbitada. Com sempre, però, la qüestió és com portar-la a terme. De moment, un grup d’experts, està estudiant la manera de generar algun tipus de comunitat universitària o de comunitat compartida entre gent gran i estudiants. Temps al temps.

2. Res dels populismes que tant intoxiquen la política podria explicar-se sense la figura de Jean-Marie Le Pen, l’home que va ser capaç de fundar un partit amb col·laboracionistes neonazis i antics terroristes de l’OAS (organització contrària a la sortida francesa d’Algèria que va intentar assassinar el llavors president de França, Charles de Gaulle). Le Pen va adonar-se abans que ningú que hi havia un electorat latent en una classe treballadora empobrida i espantada per l’arribada de la immigració que, suposadament, acabaria per quedar-se amb les seves feines. Una classe treballadora a la qual la ultradreta havia de reconfortar. Va ser viatjant a zones degradades de ciutats obreres, que Le Pen va anar forjant el seu discurs que va acabar per alimentar el creixement del partit entre els sectors més populars.

3. Donald Trump ha embogit i està disposat a tot, inclús adoptar mesures econòmiques i/o militars, per fer-se, per exemple, amb Grenlàndia. Ho va deixar meridianament clar ahir, sense cap mena de rubor, en el decurs d’una compareixença davant els mitjans de comunicació. La veritat és que Trump vol aconseguir com sigui fer-se amb els recursos naturals que atresora l’illa amb govern autònom que depèn de Dinamarca. De moment, el primer ministre de l’illa, Múte Bourup Egede, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, han deixat ben clar que el territori grenlandès “no està en venda”. Però més enllà d’aquesta preocupant qüestió (a la que cal afegir la de fer-se amb el control del canal de Panamà al qual també Trump aspira), un altre fet posa en relleu cap on poden anar les coses a partir del moment en el qual prendrà possessió del càrrec de president dels EUA. M’estic referint al fet que el propietari d’Instagram i Facebook, Marc Zuckerberg, en un intent de congraciar-se amb Trump, ha decidit eliminar els filtres de Meta sota l’argument peregrí que la moderació que va establir el 2016 “ha anat massa lluny” per mor de la “pressió social i política” que s’exerceixen sobre les xarxes socials de la seva propietat (?). Comptat i debatut, res no fa pensar que aquest 2025 pugui ser un any tranquil i, el que és pitjor, favorable per la democràcia.

  • Dijous 9 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El Govern encallat contra el canvi climàtic” (El Periódico)
“Junts condiciona el seu vot a multar les empreses que no tornin a Catalunya” (La Vanguardia)
“Els experts de Treball plantegen augmentar en 50 euros el salari mínim” (El País)
“Joc obert” (El Punt Avui)
“Junts demana al PSOE la retirada dels decrets i Podem hi exigeix canvis” (Ara)
“Inversió milionària per ampliar Can Barba” (Diari de Sabadell)

1. Un dels èxits nadalencs dels darrers anys a Sabadell ha estat sens dubte la figura del Llaminer –i l’espectacle que l’envolta– que ha cridat l’atenció de ciutadans d’arreu que, per seguir-lo, no han dubtat a desplaçar-se al centre de la nostra ciutat. Diuen fonts oficials, que enguany han estat cent seixanta mil les persones que han gaudit de l’espectacle del Llaminer i del Calendari d’Advent i que unes altres vint-i-cinc mil ho han fet del Somriu al Nadal que estén la festa fins a la vigília de Reis. Diu la dita que “l’ocasió cal agafar-la per la punta dels cabells”. No és d’estranyar, doncs, que hi ha qui amb un oportú sentit del negoci ha posat en marxa la “Botiga del Llaminer”… Diu també la dita que “qui no corre, vola!”…

2. Miguel Ángel Rodríguez (MAR) va comparèixer ahir, tal com estava previst, com a testimoni davant el jutge Ángel Hurtado i, per tant, estava obligat a dir la veritat si no volia incórrer en delicte. En la declaració va reconèixer que havia filtrat a mitjans afins informació falsa, destinada a presentar la denúncia de fiscalia contra el nuvi d’Ayuso per delicte fiscal com una operació política contra la presidenta. La resposta de la Fiscalia per desmentir aquesta fal·làcia és el que ha provocat la imputació del fiscal general de l’Estat per revelació de secrets. La imatge de MAR davant del jutge del Suprem era, ahir, el més semblant a la d’un caçador caçat per les seves pròpies armes. Això, però, no va impedir que, una vegada al carrer, persistís en la seva estratègia de la desinformació, del rumor i de la calúmnia. Si el que s’està jutjant és una filtració, de manera coherent s’hauria de jutjar ara a MAR per les filtracions que ell mateix va reconèixer haver fet. L’assumpte està cada vegada més embolicat i el MAR cada vegada més desbocat. Veurem fins on arribaran les aigües.

3. Les coses de la política costa sovint d’entendre-les i això contribueix a augmentar l’escepticisme per part dels electors. Dos exemples. Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll per Aliança Catalana, ha aconseguit que Junts i ERC acceptessin la invitació d’asseure’s a la taula per ella parada amb la mirada posada en l’aprovació dels pressupostos de la ciutat. On han quedat aquelles promeses de Junts i ERC que no volien saber res d’Orriols i del seu partit? Segon exemple: Elisenda Alamany, secretaria d’ERC, defensora fa uns mesos de l’entrada del seu partit al govern de la ciutat Barcelona, s’ha fet ara enrere amb l’excusa que ara ha de ser la militància la que ha de decidir si ERC entra o no en el govern Collboni, Passa, però, que a tocar tenen la segona fase del seu Congrés i caldrà esperar-ne el desenllaç per a conèixer el full de ruta dels republicans.

  • Divendres 10 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“Desafiament de Maduro al carrer” (El Periódico)
“Un huracà de foc causa la pitjor catàstrofe de Los Ángeles en dècades” (La Vanguardia)
“Machado encapçala les protestes contra la investidura de Maduro” (El País)
“El llegat romà de Tarraco recupera el seu museu” (La República – El Punt Avui)
“Malson a Los Ángeles” (Ara)

No hi ha dia sense sorpresa. No hi ha dia sense que ens trobem davant d’arguments inconcebibles, distorsionadors de la realitat. Ahir en varen viure un altre. Va ser en el decurs de l’entrevista que Elon Musk va fer a Alice Weidel, candidata de l’AfD a la cancelleria alemanya, quan el magnat nord-americà va donar suport a una de les idees peregrines que difon l’extrema dreta alemanya, a l’assegurar sense immutar-se que Hitler no era un nazi sinó un comunista. Durant l’entrevista, difosa a través d’X, la xarxa social propietat de Musk, el magnat va abonar d’altra banda, la visió catastrofista que la candidata va fer d’Alemanya… El problema pitjor és que hi ha qui es creu totes aquestes falòrnies…

  • Dissabte 11 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“Paisatge apocalíptic” (El Periódico)
“Trump condemnat pel cas Daniels, però exonerat de tota pena” (La Vanguardia)
“Maduro s’autoproclama president sense ensenyar les actes” (El País)
“Els pactes a examen” (La República – El Punt Avui)
“El PSOE impulsa una llei per frenar la politització judicial” (Ara)
“Tensió a l’hospital pel gran nombre de casos de grip” (Diari de Sabadell)

1. El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha estat condemnat a “llibertat incondicional” per un tribunal de Nova York. Es tracta d’una decisió que no implica ni multa, ni presó, ni cap mena de càstig més enllà de la condemna inicial i antecedents penals, arran el cas de suborn a l’exactriu porno Stephanie Clifford, coneguda com a Stormy Daniels. És així com Trump tindrà “l’honor” de ser el primer president dels Estats Units que prendrà possessió del càrrec amb un veredicte judicial de culpabilitat a l’esquena. A ressaltar que en la declaració final abans d’escoltar la sentència, Trump va manifestar que aquest seu cas “ha representat un pas enrere per a Nova York i el seu sistema judicial” i va insistir que el que ha passat és la conseqüència d’una “cacera de bruixes política” dissenyada per danyar la seva “reputació” i evitar que pogués ser elegit president, fent oblit exprés que els fets jutjats ho diuen tot quant a la qualitat humana i democràtica del sinistre “personatge” que de dilluns en vuit tornarà a ser, per segona vegada, estadant de la Casa Blanca.

2. Per si en teníem algun dubte, l’any 2024 haurà estat el més calorós des que se’n tenen dades. I això fins a superar en una dècima el límit d’un grau i mig que en la cimera del clima de París de 2015 es va acordar en comparació a les temperatures assolides en l’època preindustrial, no superar. En una lectura realista de la situació i la tendència, res no fa suposar que els desastres climàtics ocorreguts el 2024 no seran, malauradament, l’excepció que confirmin la regla.

  •  Diumenge 12 de gener de 2025

Els titulars de la jornada:
“El Barça de Laporta, al divan” (El Periódico)
“ERC tanca la porta a negociar amb el PSC els pressupostos de 2025” (La Vanguardia)
“Viatge a Grenlàndia, l’illa gelada en la mirada expansionista de Trump” (El País)
“La millor panoràmica” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“Contra el fatalisme, reaccionem!” (Ara)

1. El proper mes de març entrarà en vigor al Regne Unit, l’Online Safet Act. Es tracta d’una legislació dissenyada per fer d’internet i, especialment, de les xarxes socials un espai el més segur possible per als usuaris britànics. La llei és absolutament revolucionària atès que suposarà un canvi de paradigma ja que a partir de la seva entrada en vigor, seran les empreses que ofereixen serveis a internet les responsables de la publicació de contingut il·legal. En cas d’incompliment, l’administració podrà imposar multes –de milions d’euros– i, en circumstàncies extremes, fins i tot podrà requerir el bloqueig del servei amb el vistiplau de la justícia. Aquest cos legislatiu britànic va molt més enllà del que a hores d’ara existeix a la Unió Europea, que des de 2016 compta, certament, amb un codi de conducta per a la lluita contra l’odi a internet que conté un seguit de compromisos que han d’assumir les empreses que ofereixen serveis per internet, sense, però, que des de l’administració europea es disposi de cap mena de capacitat sancionadora en cas d’incompliment.

2. Manllevo de Ximo Puig, una part del seu oportú article Síndrome 1933 publicat avui a El Periódico (https://www.elperiodico.com/es/opinion/20250112/sindrome-1933-113317357) que val la pena llegir íntegrament. La part escollida diu això: “com a propòsit per al nou any que ara comença, no estaria de més practicar l’autocrítica –el dubte, sempre el dubte– i preguntar-nos què fem engreixant la joguina social d’Elon Musk, l’home més ric en la història de la humanitat. Ell està jugant a les ingerències polítiques i encoratjant l’extrema dreta. I, mentrestant, institucions públiques, governants, periodistes, escriptors, professors o ciutadans que estimen la llibertat i el respecte li fem el joc. Ser o no ser a X: sé que és un debat. I és bo dubtar. Però, en aquesta reflexió, l’agafador haurien de ser els millors valors europeistes, fundats en l’humanisme, i la unitat de resposta d’una “Internacional demòcrata” davant la “Internacional reaccionària”, que només persegueix generar caos, aquí o a Grenlàndia, i que ballem al seu so.”

  • Dilluns 13 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Repassada del Barça al Madrid” (El Periódico)
“Les autonomies del PP es mobilitzen amb un pla d’habitatge propi” (La Vanguardia)
“Sánchez i Feijóo presenten models contraposats arran de la crisi de la vivenda” (El País)
“Noves vies per sortir de la depressió” (El Punt Avui)
“Quinze anys sense nous traspassos per poder exercir les competències” (Ara)

Sembla que la política espanyola aterra finalment i si-us-plau per força, sobre un problema candent pel fet que és dels que més preocupa la ciutadania: l’habitatge. Tant el PSOE com el PP acaben d’elaborar propostes que, encara que antagòniques –o precisament per això–, permetran ser contrastades i que la ciutadania pugui veure quina de les dues afavoreix millor al conjunt de la ciutadania o, més ben dit, als sectors de la ciutadania menys afavorits. De moment, i com a una mena d’avís a navegants, diversos dels grans fons d’inversió que tenen presència a Catalunya (Blackstone, Vivenio, Cerberus…), han començat a desprendre’s dels habitatges que tenien coincidint amb l’entrada en vigor a Catalunya de mesures tendents a limitar la pujada dels lloguers, la qual cosa els està provocant una evident reducció de la rendibilitat. El sindicat de llogateres consideren aquest fet com una primera, encara que mínima, victòria…

  •  Dimarts 14 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El Govern posa en marxa el traspàs de l’R1 de Rodalies” (El Periódico)
“Sánchez anuncia rebaixes fiscals per als propietaris que lloguin pisos a preu baix” (La Vanguardia)
“Sánchez llença un pla per tallar la crisi de l’habitatge” (El País)
“Fragilitat a Síria” (El Punt Avui)
“Sánchez promet més bonificacions per a qui llogui a preu assequible” (Ara)
“Sabadell mira cap el sud” (Diari de Sabadell)

1. A hores d’ara, ateses les posicions, posicionaments i estratègies del PSOE i del PP, el pacte d’estat que caldria per a fer front, amb garanties, al problema premiant de la manca d’habitatge social de propietat i de lloguer, és, malauradament, impossible. I que això sigui així va en detriment dels drets dels ciutadans, dels valors democràtics i a favor dels extremismes destructors que s’aprofiten de les circumstàncies. Algú ho havia de dir.

2. Junts, entre l’espasa i la paret. L’espasa, resultat d’haver anunciat com a innegociable que Pedro Sánchez accepti sotmetre’s a una qüestió de confiança. La paret, la del PP que aprofitant el descontentament de Junts amb el Govern d’Espanya, els crida a fer costat a Feijóo en la presentació d’una moció de censura que els populars solament poden guanyar si compten amb els set vots dels de Puigdemont. A les alçades de la pel·lícula a la qual estem, el desenllaç d’una i d’altra diabòlica situació tindrà, òbviament, conseqüències… La primera, la no aprovació dels pressupostos de l’Estat per aquest any 2025. La segona, el bloqueig de la legislatura, per allò de no fer ni tampoc deixar fer. Ho ha dit sense ambages Jordi Turull: “nosaltres a la nostra”. Mentrestant, qui en paga les conseqüències és la ciutadania que veu com els seus problemes continuen sense trobar solució. Cal afegir res més?

3. Perseguir al perseguidor. El magistrat Ángel Hurtado –tot i que diversos testimonis han posat de manifest que el correu suposadament filtrat, en el qual el nuvi de la presidenta Díaz Ayuso reconeixia dos delictes fiscals, ja circulava a la premsa i estava a l’abast de moltes persones abans de la suposada filtració del fiscal general–, manté immutable la imputació contra Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets. I és en aquesta condició que l’ha cridat a declarar per al dia 29. La caça contra qui ha de perseguir el delicte comés pel nuvi de l’Ayuso per part del jutge Hurtado persisteix a despit de les evidències. Mentrestant, Álberto González Amador, defraudador confés, es manté fora del focus mediàtic en l’espera que la justícia es cridi a comparèixer davant el jutge. Algú acabarà posant fre a les obsessions i parcialitats d’aquest jutge al seu lloc? Quan la justícia procedirà contra el defraudador i deixarà de perseguir al perseguidor?

  • Dimecres 15 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“BCN absorbeix en una dècada 6.300 milions en inversions tecnològiques” (El Periódico)
“El PSOE veta la qüestió de confiança de Junts i s’entreveu la ruptura” (La Vanguardia)
“El renovat Consell del Poder Judicial s’encalla en la seva reforma” (El País)
“L’any que ha tornat a ploure” (El Punt Avui)
“El traspàs de Rodalies comença amb la línia del Maresme” (Ara)

Dia d’un fred intens com fa temps no patíem, que comença amb l’anunci d’un imminent alto el foc a Gaza que, en qualsevol cas, arriba tard. Molt tard. En l’espera que aquesta notícia es confirmi i que finalment no fracassi com en anteriors ocasions, no hem ni podem oblidar que darrere quedaran, com a mínim, quaranta-sis mil habitants de la Franja de Gaza assassinats per les forces israelianes comandades per Benjamin Netanyahu. Mai no s’hauria d’haver arribat fins aquí. Una vegada més, la mal anomenada comunitat internacional, haurà fet un paper galdós davant aquest conflicte en el qual hi ha un actor i un motiu principals: les ànsies expansionistes de Netanyahu. I tot això passa quan ens trobem a les vigílies de què Donald Trump torni a la Casa Blanca, disposat a iniciar un mandat que res de bo no augura, sota el lema Make America Great Again (MAGA) o, el què és el mateix, els EUA per damunt de tot. Agafem-nos fort, que venen corbes…

  • Dijous 16 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Per fi, alto el foc a Gaza” (El Periódico)
“Alto el foc d’Israel i Hamàs cinc dies abans de l’arribada de Trump” (La Vanguardia)
“Acord per la treva a Gaza” (El País)
“La inversió en habitatge a Tortosa, serà històrica” (Jordi Jordan) (La República – El Punt Avui)
“Alto el foc a Gaza” (Ara)
“No és Hollywood però s’hi apropa” (Diari de Sabadell)

1. Finalment s’ha confirmat. Israel i Hamàs han assolit un acord d’alto el foc que entrarà en vigor diumenge vinent i que posarà fre provisional a les hostilitats ininterrompudes al territori de Gaza des de l’atac de Hamàs el 7 d’octubre del 2023. Així ho han fet saber diverses fonts, oficialitzant un pacte a partir del qual s’activarà un procés de tràmits i de preparatius destinats a posar fi a quinze mesos de conflicte que, a més dels quaranta-sis mil palestins assassinats i dels cent-mil ferits, deixarà enrere la destrucció total de la Franja de Gaza. Malgrat l’anunci de l’acord, avui mateix continuaven els bombardejos israelians sobre Gaza, fent nous morts i ferits. En qualsevol cas, l’alto el foc arribarà sense que, de moment, Netanyahu pagui pels crims de guerra comesos que per sempre més pesaran sobre les seves espatlles.

2. A casa nostra, el Govern de Pedro Sánchez està fent mans i mànigues per fer avançar la legislatura amb els menys sobresalts possibles, encara que la seva capacitat de negociació té un límits, tal com podrà comprovar avui amb Junts. Tots estan pendents del que avui passi al Congrés i del que hagi de dir Puigdemont des de Brussel·les demà mateix. I tot coincidint amb el dia en que el líder de Junts es reunirà amb Oriol Junqueras en un intent d’articular una estratègia comuna que, a hores d’ara, s’albira complicada. Junts i ERC continuen enfrontats per veure qui es fa amb el lideratge de l’independentisme.

  •  Divendres 17 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Una enquesta interna va emparar el model laboral de Globo” (El Periódico)
“Xoc entre alts funcionaris i el Govern pel final del teletreball” (La Vanguardia)
“Netanyahu retarda la firma de la treva per discrepàncies de darrera hora” (El País)
“Uns Gaudí per a la història” (La República – El Punt Avui)
“L’alto el foc pendent de la reunió avui del govern israelià ” (Ara)

1. Feia hiverns que no patíem el fred que està fent aquests dies i que fa justícia a la dita que resa que la setmana dels sants barbuts (que és aquesta) és la més freda de l’any. D’aquí que pensi amb les persones sense llar que malviuen entre nosaltres, enmig de l’oblit generalitzat de tots plegats. En aquesta societat opulenta en la qual estem instal·lats, en contrast, cada vegada hi ha més persones desvalgudes i en risc d’exclusió social.

2. Dilluns prendrà possessió del seu càrrec Donald Trump. Va ser el president dels EUA Eisenhower qui va advertir sobre la voracitat del “complex industrial militar”. Joe Biden ho ha fet ara sobre la voracitat i els excessos del “complex industrial tecnològic”. Ha estat en el seu darrer discurs pronunciat des del despatx Oval en posar l’accent en els abusos de l’oligarquia tecnològica i de les xarxes socials que ·estan enterrant els nord-americans sota una allau de falsedats i desinformació”. I ha advertit quant a “la perillosa concentració de poder en mans de molt poques persones ultrarriques, i de les perilloses conseqüències si el seu abús de poder queda sense control. Avui –va continuar Biden– als EUA s’està formant una oligarquia amb riquesa extrema, poder i influència que literalment amenaça la nostra democràcia.”

  • Dissabte 18 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“La Síndica investigarà el cas del padró de Ripoll” (El Periódico)
“Barcelona es prepara per abaixar la pressió de l’aigua per la sequera” (La Vanguardia)
“Israel i Hamàs preveuen demà l’intercanvi  d’hostatges i de presos” (El País)
“Butxaques més buides” (El Punt Avui)
“Els lletrats del Congrés dubten que l’amnistia sigui constitucional” (Ara)
“Cada dia fa més pujada” (Diari de Sabadell)

1. Concert extraordinari el que anit ens van oferir a La Faràndula, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el guitarrista flamenc, concertista i mestre sabadellenc, Juan Manuel Cañizares. La seva qualitat com a intèrpret i compositor quedà a bastament demostrada amb lobra de Joaquín Rodrigo El concierto de Aranjuez i amb el Concierto Al-Andalus, composició flamenca per a guitarra i orquestra a la memòria de Paco de Lucía, del qual n’és autor el mateix Cañizares. Poques vegades La Faràndula havia vibrat tant com ho va fer la nit d’ahir en un concert que també va comptar amb la interpretació de dues peces més: l’obra coral d’un text del llibre Canto jo i la muntanya balla de l’escriptora Irene Solà, Les trompetes de la mort (Marc Timón) i l’obertura Feria Màgica (Carles Suriñach). Comptat i debatut, una gran nit de la qual els que vàrem tenir la sort de gaudir-ne, en servarem per sempre més un gran record. Tot un luxe comptar amb una orquestra com la Simfònica que actualment, amb tan d’encert, dirigeix el cerverí Xavi Puig.

2. Que l’esport local per excel·lència a Sabadell és la natació, no hi deu haver ningú que en tingui cap mena de dubte. Les victòries de les diverses pràctiques natatòries del Club (que és com a Sabadell es coneix al C. N. Sabadell) i el nombre de persones sòcies ho testifiquen. Una prova més de la qualitat dels equips del Club la trobem en el fet que la waterpolista nascuda a Rubí que milita en del C. N. Sabadell, Bea Ortiz, va ser escollida com a millor waterpolista del món. Ara, a aquest guardó, hi ha d’afegir el d’haver estat nominada també com a la millor jugadora europea de l’especialitat.

3. Llegeixo al Diari de Sabadell que el preu del lloguer a Sabadell es va enfilar fins a un 9,9% el 2024. Això vol dir que a hores d’ara, llogar un pis de 80 metres quadrats a Sabadell costa uns 960 euros al mes, la qual cosa vol dir que el preu del lloguer se situa en una mitjana de 12 € per metro quadrat. Una barbaritat.

  • Diumenge 19 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El català Marc Mutra nou president de Telefónica” (El Periódico)
“L’executiu impulsa el relleu de Pallete per Murta a Telefónica” (La Vanguardia)
“Marc Murtra relleva a Pellete al capdavant de l’estratègica Telefónica” (El País)
“Les begudes sense alcohol, sí que pugen” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“El Govern espanyol relleva Pallete per Murtra a Telefónica” (Ara)

1. Un nombre notable de sabadellencs i sabadellenques que molt possiblement ni tan sols ens coneixem entre nosaltres tenim, de les nostres respectives etapes d’infància i adolescència, un referent comú en un personatge que ahir dissabte ens va deixar a l’edat de cent anys. Si afegeixo que el seu nom i cognom responen al de Buenaventura García, pot passar que no n’hi hagi prou per saber qui era aquest personatge. Però, si a aquesta dada hi afegeixo que la persona que dissabte ens va deixar era el Ventura de Can Colapi, segur que les coses canvien de tal manera que a tots aquells que passàrem per les aules de l’Escola Pia entre els anys 1949 i 1989, farem memòria immediata d’aquest home singular. El seu record serà per sempre més viu en la memòria dels que vàrem tenir la sort de tractar-lo. Que descansi en pau!

2. Diu l’article 47 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Habitatge. Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats”. Bo és recordar-ho precisament avui quan la qüestió de l’habitatge social està en una primeríssima línia de les reivindicacions de la ciutadania i quan, també, ahir, en oportuna coincidència, el film “El 47” –que narra la història d’un acte de dissidència pacífica i el moviment veïnal de base que el 1978 va transformar Barcelona i va canviar la imatge dels seus suburbis– va rebre fins a set estatuetes Gaudí.

  • Dilluns 20 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Comença l’alto el foc a Gaza” (El Periódico)
“Trump obre avui el seu segon mandat amb un gir radical” (La Vanguardia)
“Alliberades tres ostatges israelianes després de l’alto el foc a Gaza” (El País)
“Cinc anys després del ‘Glòria’” (El Punt Avui)
“Hamàs entrega les tres primeres ostatges a Israel” (Ara)

1. Assisteixo a la celebració de la Diada de Sant Sebastià que com cada any se celebra al Gremi de Fabricants amb la finalitat d’honorar al sant patró del sector tèxtil. Podríem ben bé dir que –com es deia abans– tot “el” Sabadell hi era representat. Després d’una conferència a cura del president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, s’ha procedit al lliurament de les distincions “Floc de llana” a empreses i persones que durant l’any han excel·lit per les seves aportacions i/o projectes empresarials. Entre els guardonats, l’entitat del tercer sector social CIPO. En acabar ambdós actes de contingut institucional, els assistents han tingut l’oportunitat de compartir conversa en un ambient agradable i distès, un fet, per cert, massa poc comú en els temps que corren.

2. Avui ha pres possessió del càrrec de president els EUA Donald Trump. En un altre moment podríem escriure que el seu mandat s’inicia talment com si fos una cap sa tancada que s’anirà obrint de mica en mica. Dissortadament, en aquesta ocasió no és així, i de sobra sabem que les polítiques que a partir d’ara desplegarà Trump seran per afavorir els que més tenen en detriment dels que disposen de menys recursos. De moment, Trump té previst de manera immediata, l’aprovació d’onze ordres executives sobre immigració, energia i contractes governamentals amb la finalitat de demostrar que està disposat a exercir el poder des del primer moment. amb temes fronterers i migratoris en els primers dies del seu retorn a la Casa Blanca, un dels quals autoritza el desplegament de tropes a la frontera amb Mèxic.

  • Dimarts 21 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Trump, part 2” (El Periódico)
“Trump: ‘Arriba l’edat d’or’” (La Vanguardia)
“Trump, desencadenat’” (El País)
“Trump desbocat” (El Punt Avui)
“God save the world” (Ara)
“FGC bat un nou rècord ” (Diari de Sabadell)

1. Des d’ahir, el món ha canviat, i molt! I no pas a fi de bé, com avui diria la meva sàvia àvia. El retorn del delinqüent condemnat per una causa penal Donald Trump a la Casa Blanca no pot inspirar precisament bones vibracions. Molt al contrari. Fixem-nos com va anar la cosa ahir. El primer que Trump va dir en la presa de possessió va ser que declararia l’emergència nacional migratòria i l’energètica, la qual cosa vol dir que la militaritzarà la frontera sud, farà deportacions massives d’immigrants en situació irregular, retirarà els EUA dels acords climàtics de la Conferència de París i en conseqüència revocarà l’agenda verda per tornar a explotar l’or negre del subsòl per consumir-lo en una nova industrialització que permeti acabar “amb la decadència americana”. “L’edat d’or dels EUA –va proclamar– comença ara mateix”. I tot això en un discurs prepotent (“plantarem la bandera a Mart”), sobrat de messianisme (“si Déu em va salvar la vida va ser per alguna cosa”) i d’adanisme (“amb mi el país florirà”) i en un context d’un nacionalisme expansionista (“recuperarem el canal de Panamà, el Golf de Mèxic serà el Golf d’Amèrica”) i de guerra cultural (“a partir d’ara, als Estats Units només hi haurà dos gèneres: home i dona”). Si fa vuit anys, quan va assumir el seu primer mandat, algú va dir que no calia prendre’s Donald Trump al peu de la lletra, en aquesta nova legislatura que començà ahir, l’escenari és ben diferent i, a diferència de llavors, ara sí que cal prendre’s el ‘nou’ president dels EUA molt seriosament…, i als fets em remeto.

2. Un dia després de l’alto el foc, mentre Cisjordània celebrava l’alliberament dels 90 presos, a Gaza els desplaçats de Rafah intentaven tornar a casa seva i el que trobaven era un panorama desolat i un paisatge desolador. Quinze mesos de bombardejos amb més de 47 mil víctimes mortals (segons la revista científica The Lancet, serien més de 70 mil les víctimes des de l’inici del conflicte el 7 d’octubre de 2023) donen per a molta desolació en tots els ordres i sentits. En aquest context, els 800 camions que des de diumenge han entrat a Gaza, en el millor dels casos, representen una minúscula gota d’aigua en un oceà de necessitats.

3. De l’article que Ernest Folch publica avui a El Periódico sota el títol d’”Eduard Sola contra els ofesos” en reprodueixo la part final. “Ja cansa que tot el que no sigui el discurs que demana una defensa tancada de la caricatura de la Catalunya catalana i catalanoparlant sigui titllat de “nyordo” i “botifler” per una minoria que, en realitat, l’únic que aconsegueix és fer l’independentisme cada dia més petit i enviar-lo a la marginalitat. El discurs de Sola ha evidenciat una altra vegada les dues Catalunyes antagòniques: la integradora, que vol mirar cap endavant amb alegria i orgull, i la que es passa el dia protestant iradament contra tot, encegada en el seu odi cec envers el que no quadra amb el seu estereotip essencialista. Només fa falta veure qui governa i qui s’ha quedat a l’oposició per entendre com s’ha destruït i degradat l’immens capital polític que va començar en una sorprenent manifestació de dos milions de persones el 2012 i ha acabat en uns quants tuits patètics que disparen contra un escriptor l’únic pecat del qual ha sigut defensar amb orgull els serveis públics, els seus orígens i la integració dels immigrants. Els que tant s’ofenen amb un discurs tan necessari s’haurien de preguntar perquè.”

  • Dimecres 22 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Trump fulmina l’era Biden” (El Periódico)
“Trump comença a alliberar els més dels 1.500 assaltants del Capitoli” (La Vanguardia)
“La UE busca cooperar amb la resta del món en resposta a Trump” (El País)
“La pesca no remunta” (El Punt Avui)
“El Banc Sabadell torna la seu social a Catalunya, en plena opa” (Ara)

1. En el seu primer dia a la Casa Blanca, Trump no ha defraudat i ha complert la promesa d’exercir el seu poder presidencial per accelerar l’aprovació de les que són les seves prioritats, en una exhibició de fatxenderia, força i poder. La paradoxa del cas és que amb el menyspreu que Trump manifesta cap a altres nacions i la seva miopia sobre com funciona el món, sense ni ell saber-ho, podria estar forçant allò que ell diu que vol combatre. La raó és que si els EUA no volen col·laborar amb altres països o creuen que no reben un tracte just a les institucions internacionals, els seus aliats poden començar a buscar alternatives. De fet, els membres de l’OTAN, fa mesos que començaren a treballar en l’elaboració de plans B per a reduir la dependència del gegant americà en el cas que Trump arribés a la Casa Blanca. Així és que no es pot descartar que, tal com van les coses, alguns dels països que Trump menysté comencin a girar la seva mirada cap a la seva bèstia negra: la Xina. Pinten bastos!

2. Davant el desafiament de Trump, ahir, Úrsula Von der Leyen, va assenyalar ahir al Foro de Davos, que la resposta europea ha de ser més integració europea i més cooperació internacional. Cal passar de les paraules als fets, abans no sigui massa tard…

3. Ara passarà –de fet ja està passant– allò de sempre: tothom sabia que el Banc de Sabadell tornaria ben aviat a Catalunya. El cert, però és que l’anunci de retorn s’ha produït per sorpresa i en un moment especialment complex pel banc, pendent com està de l’evolució de l’OPA del BBVA que pesa sobre ell. El perquè Banc de Sabadell prendrà aquesta tarda la decisió de tornar a casa, té moltes possibles respostes que tenen a veure evidentment amb l’àmbit econòmic però també amb el polític. Res no és casual en la vida i menys quan es tracta de l’adopció de grans decisions, com és en aquest cas per part del Sabadell. Sigui com sigui, no hauria de passar desapercebut el fet que la seu social del banc retorni a la plaça de Sant Roc i no pas a Sant Cugat del Vallès on estava quan va ser traslladada a Alacant, l’octubre de 2017. I és que el retorn a Sabadell del Sabadell tampoc és un fet casual que no deixa de tenir la seva rellevància, també, des d’un punt de vista estrictament polític. I de moment aquí ho deixo.

  •  Dijous 23 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El bloqueig polític congela les pensions i encareix el transport” (El Periódico)
“Trump comença a alliberar els més de 1.500 assaltants al Capitoli” (La Vanguardia)
“PP i Junts tomben l’augment de les pensions i l’ajut al transport” (El País)
“La pesca no remunta” (El Punt Avui)
“El Banc Sabadell torna la seva seu social a Catalunya en plena opa” (Ara)
“El Banc torna: trasllada la seu social a la plaça de Sant Roc” (Diari de Sabadell)

 Jugar a fer política és una cosa. I fer política una altra. El trencament anunciat per Carles Puigdemont pel fet que els socialistes no estaven disposats a tirar endavant la moció de confiança que li havien sol·licitat i la pretesa inacció del govern espanyol en els acords d’investidura pactat amb Junts, és, des d’ahir un fet. Les conseqüències estan per veure i les reaccions també. De moment el Govern Sánchez es queda sense l’aprovació de l’anomenat decret òmnibus, que, entre d’altres, incloïa la revalorització de les pensions al 2,8% i els ajuts per al transport públic i pels afectats de la dana. Junts, que com va dir Jordi Turull, ha demostrat que va a la seva, que poc l’importa la ciutadania i que cada dia que passa s’escora una mica més a la dreta com ho demostra que no li costa gens ni mica votar al costat del PP i de Vox. Miríam Nogueras, a l’intentar justificar la decisió de Junts de votar en contra del decret òmnibus, va dir que assumien “sense por les decisions que ningú s’atreveix a prendre” per afegir que “avui Junts tomba el trilerisme, la mentida, la ganduleria, les manipulacions, la prepotència, el xantatge i els incompliments”, i –sense citar-los explícitament– va adreçar aquestes dures paraules als republicans: “potser –el PSOE i el Govern– estan malacostumats amb partits que els donen tot el suport de manera incondicional” i es preguntava “fins quan alguns partits catalans seguiran menjant-se gripaus i xantatges?”. Gabriel Rufián, al seu torn, no es va estar d’acusar Junts de ser un partit “de dretes i terriblement reaccionari”. Enmig de tot aquest sidral, el greu error polític de Junts és que en el seu ànim de debilitar un Govern que compta en el seu haver amb significats avenços socials i de treure pit per evidenciar que ells són imprescindibles, el que acaben fent és castigar a la ciutadania. Al marge d’aquesta qüestió, pocs dies després de l’encontre entre Puigdemont i Jonqueras, amb el debat al Congrés d’ahir, queda substanciat que la guerra política entre ambdues formacions continua, sobretot perquè els projectes socials d’un partit i l’altre no tenen res a veure entre ells. Mentre Junts es mostra cada vegada més escorada cap a la dreta, ERC manté el seu to de partit nacionalista i progressista. I això fins el punt que si el PP no depengués de VOX, de ben segur que ja hauríem assistit a una aliança entre Junts i els populars… I, com ahir, avui també aquí ho deixo…

  • Divendres 24 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Els alcaldes exigeixen al Govern una política metropolitana” (El Periódico)
“El Govern central estudia sense presses nous decrets de pensions i transport” (La Vanguardia)
“El Govern busca formules per recuperar mesures del decret caigut” (El País)
“50 anys després” (La República – El Punt Avui)
“Sánchez refreda els decrets i augmenta la pressió a Junts i el PP” (Ara)

1. Certament estaria molt bé que després del desastre operat al Congrés dels Diputats abans-d’ahir en no ser aprovades mesures socials contingudes en el decret òmnibus presentat pel Govern, que els uns i els altres, en comptes de tirar-se els plats pel cap, hi posessin remei. Clar, però, que qui hauria de donar més explicacions pels fets esdevinguts són els partits que varen unir-se per votar en contra del decret. D’aquí que estaria molt més bé que el PP, però sobretot Junts, en comptes d’intentar imposar el relat i exigir ara que el Govern presenti a la cambra dos decrets per restablir la pujada de les pensions i les subvencions al transport, apostessin per explicar a la ciutadania quines eren les mesures contingudes en el decret òmnibus amb les quals no estaven d’acord i el perquè. I si no ho fan és, simplement, perquè el seu objectiu en votar en contra del decret òmnibus era, simplement, debilitar el Govern causant, en aquest cas, un greu perjudici a la ciutadania. La resta, són excuses d’aparador i de mal pagador.

2. Trump va trobar-se ahir amb un primer obstacle en forma d’un jutge federal que va prendre la decisió de bloquejar l’ordre per la qual se suspenia el dret a la nacionalitat dels fills nascuts als EUA de pares estrangers sense papers. El fonament del bloqueig rau en el fet que el jutge considera que l’ordre vulnera la 14a esmena constitucional que consagra l’ius solis (dret de terra). Cal afegir que només el 2022 van néixer als EUA 255.000 nens de pares sense papers.

  • Dissabte 25 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“L’Estat abona a Catalunya el seu deute de 378 milions per Rodalies” (El Periódico)
“El PP porta al carrer l’ofensiva per forçar el decret de pensions” (La Vanguardia)
“Sánchez tracta d’aprovar sencer el decret amb l’escut social (El País)
“Oposició poc singular” (La República – El Punt Avui)
“Desarticulat un càrtel internacional de la droga amb base a Catalunya” (Ara)
“El perquè del retorn a la 900” (Diari de Sabadell)

1. Soc plenament conscient que des de fa uns quants dies, dono voltes sobre la mateixa qüestió. Però és que les declaracions i els fets, gairebé m’hi obliguen. Després d’escoltar ahir a Míriam Nogueras, tinc la sensació que Junts no va de farol i està disposat a fer saltar pels aires l’actual Govern espanyol. Baso aquesta meva sensació en el fet que Nogueras ha tornat a insistir que si Sánchez no accepta sotmetre’s a una qüestió de confiança, tal com es reclame des de Junts, la negativa tindrà conseqüències. En unes altres paraules: en cas que Sánchez accepti sotmetre’s a la qüestió de confiança, ningú pot garantir que la guanyi, atès que els de Puigdemont, en bona lògica, haurien de votar en contra després –això sí– d’haver sotmès al Govern espanyol a una altra negociació impossible. I si Sánchez no es sotmet, com tot sembla indicar, a la qüestió de confiança, a Junts –també per coherència– no li quedaria altre remei que fer la vida impossible a Sánchez la qual cosa l’obligaria, tard o d’hora, a fer saltar la legislatura i convocar noves eleccions que, tal com estan les coses, guanyaria el PP que, amb l’ajut de Vox, assoliria la majoria necessària per entrar a La Moncloa. I si aquestes meves sensacions s’acaben complint, no us vull amagar el futur galdós que ens espera. Un futur en el qual una cosa és ben segura: que Catalunya hi tindrà més a perdre que no pas a guanyar.

2. I per si no n’hi havia prou, l’ANC acaba de presentar el seu full de ruta per als propers anys amb una clara aposta per la desobediència civil i la lluita no violenta com a camí per aconseguir la independència de Catalunya que fixen pel 2028, coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya. El president de l’entitat, Lluís Llach, no s’ha estat de llançar dures crítiques a Junts i a ERC als que ha acusat d’haver renunciat a lluitar per la independència de Catalunya al preferir tornar a una dinàmica de “gestió autonomista de la colònia”.

  • Diumenge 26 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Es pot frenar Trump?” (El Periódico)
“La suspensió de l’ajuda americana debilita l’assistència humanitària ” (La Vanguardia)
“El món es prepara per a la revolució econòmica de Trump” (El País)
“Arrelar connectivitat” (L’Econòmic  – El Punt Avui)
“La crisi que Trump nega” (Ara)

1. Reprodueixo part de l’entrevista en la qual l’habitatge n’és protagonista, que Diari de Sabadell ha fet a l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. “Pregunta (P): L’accés a l’habitatge ja és el primer problema de Catalunya, i un dels principals a Sabadell. Les mesures que s’han fet fins ara per part dels governs de l’Estat i de la Generalitat no han frenat l’escalada de preus. Ni a Sabadell ni a la resta del país. Resposta (R): No és un tema exclusiu de Sabadell i no té una solució única ni fàcil. En primer lloc, les polítiques municipals no hi poden fer front, necessitem una estratègia a escala d’Estat i d’Europa. La Unió Europea ha d’entrar també en la política real que afecta directament els ciutadans. Dos: no hi ha una sola política d’habitatge. És mentida. S’han d’apujar també els salaris per facilitar-ne l’accés. Tres: què hi podem fer des de l’Ajuntament de Sabadell? Oferir els serveis de Vimusa per acompanyar els veïns i facilitar l’accés als ajuts Next Generation per rehabilitar, posar a disposició més terrenys on construir habitatge, i acompanyar els agents privats que volen guanyar diners, és legítim, però hem de pactar una solució amb ells perquè treguin benefici econòmic i alhora puguin ajudar a resoldre aquest problema social. (…) (P) Ens van dir que tindríem el nou Pla d’Habitatge aquest mandat. No l’hem vist. (R) S’hi està treballant i el tirarem endavant amb un consens entre totes les forces polítiques. Preveiem desenvolupar Can Gambús, que és el barri amb més possibilitats de créixer de Sabadell. Una altra de les zones de desenvolupament és a Can Llong, a la zona on hi havia les hortes il·legals, on preveiem habitatge assequible. També ampliarem els ajuts per rehabilitar i l’habitatge per a la gent gran, perquè aviat ens trobarem amb persones jubilades que no tenen una propietat pagada o llogada i que no podran pagar amb la pensió.” Concloc la lectura amb el convenciment que malauradament estem lluny, molt lluny, de resoldre una qüestió candent de conseqüències imprevisibles. No s’hi val defugir responsabilitats pròpies, per escasses que siguin, i optar a xutar la pilota endavant, mirant a Europa. La qüestió de l’habitatge no es resoldrà sense la implicació directa dels ajuntaments en la cerca de solucions que reclamen una certa imaginació.

2. Pesat com soc, cerco resposta a una pregunta absurda: Quan el PP i, sobretot, Junts ens diran en quins punts del decret òmnibus al qual votaren en contra no estan d’acord?

  • Dilluns 27 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Trump vol ‘netejar’ Gaza” (El Periódico)
“Trump proposa ‘netejar’ Gaza traient els dos milions de palestins” (La Vanguardia)
“Els EUA apliquen a Colòmbia aranzels per no acceptar deportats ” (El País)
“El deute pendent del franquisme” (El Punt Avui)
“La direcció d’ERC no troba els documents de la investigació de la B” (Ara)

Magnífic, oportú i emotiu l’acte triat per cloure l’any en el qual Sabadell ha ostentat la capitalitat de la cultura catalana. L’òpera participativa Push! (Empeny) de Howard Moody (1969) va omplir de públic i sobretot d’emocions, matí i tarda, l’aforament del Teatre Municipal La Faràndula. Dalt de l’escenari, més de cent trenta cantaires de totes les edats i tres solistes d’excepció es mogueren i clamaren, durant l’hora que dura l’òpera, a favor de la llibertat, assistits musicalment i magistralment per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Foren ells i elles, el conjunt de persones que ens varen fer reviure el drama de l’holocaust, justament quan avui es compleixen vuitanta anys de l’alliberament d’Auschwitz. “El que va passar a les guerres mundials que han configurat la nostra història no és tan insòlit quan mirem al nostre voltant i veiem el clima polític i econòmic en què vivim”, s’escriu oportunament en el programa de mà, reproduint paraules del director d’escena d’aquesta producció estrenada el 2019 al Teatre de l’Òpera de La Monnaie (Brussel·les). La presència al teatre del protagonista de la història que en l’òpera es narra, Simon Gronowski, acabà per donar el to d’emotivitat i de complicitat que encaixava perfectament en allò que acabàvem de veure dalt de l’escenari. Push!, és un al·legat en favor de la pau, de la memòria, de la humanitat i d’aquella fraternitat que solament les guerres i els odis poden trencar. “Es tracta de dividir les persones en grups. Es tracta de fronteres i guàrdies, incertesa i por.” Però, tot i això, “vull creure –continua escrivint Leersnyder– que la vida és un miracle i n’hem de tenir cura”. A despit dels temps que corren i dels nous genocidis als quals estem impertèrritament assistint, mai no hauríem de perdre l’esperança en la humanitat, com no la va perdre Simon Gronowski tot i haver viscut la mort de la seva mare –que amb valentia l’empentà (Push!) per fer-lo fora del tren que els conduïa a l’extermini, per tal que ell se salvés–, i de la seva germana en les càmeres de gas i la del seu pare a causa de la pena ocasionada per la pèrdua dels seus éssers estimats. En definitiva, Push!, és una òpera per pensar i fer pensar. Que no caiguem en l’oblit.

  • Dimarts 28 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El Govern central obrirà a BCN una delegació de migracions” (El Periódico)
“Les tecnològiques dels EUA es desplomen a la borsa per la nova IA xinesa” (La Vanguardia)
“La irrupció de la IA xinesa colpeja la borsa i repte el domini dels EUA” (El País)
“Abonats a les crisis” (El Punt Avui)
“La IA de baix cost de la Xina sacseja les borses” (Ara)
“En espera de les primeres 80” (Diari de Sabadell)

1. S’estan celebrant aquests dies actes de diversa magnitud, en record de l’holocaust perpetrat pels nazis contra el poble jueu. Ho escrivia ahir: ens cal fer memòria per no oblidar-nos d’aquella barbàrie.

2. Vuitanta anys després, a Gaza, una ingent quantitat de persones emprenen la tornada a la que havia estat la seva terra. Clar, però, que l’única cosa que trobaran en arribar-hi és destrucció i un munt de runa. Tot i això, seran molts –més de setanta mil– els que no hi podran tornar per haver mort a causa dels bombardejos que els israelians han infligit sobre el poble palestí.

3. Corprèn que vuitanta anys després de l’holocaust, la història d’un extermini es repeteixi per enèsima vegada. Ara, però, ara amb actors canviats. L’exterminador és avui l’exèrcit jueu, mentre que els exterminats són els palestins als quals se’ls vol foragitar de la seva terra com sigui.

  •  Dimecres 29 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Laporta va demanar a Xavi que es quedés al Barça fins al 2025 ” (El Periódico)
“Risc d’escalada després d’un ataca mortal contra els EUA a Jordània” (La Vanguardia)
“Sánchez pacta amb Junts salvar l’alça de pensions i l’escut social” (El País)
“Què passa amb la Ronda Nord? Que s’aclareixin” (Jordi Ballart) (El Punt Avui)
“La falta de docents afecta tot Europa” (Ara)

En solament uns minuts, hem passat a parlar d’unes lleis contingudes en el decret òmnibus de contingut social progressista a parlar simplement de mesures socials. És la política, diuen alguns. No seré jo qui negui que això és així perquè, en efecte, la política és negociació per definició. Però escrit això, m’he d’afanyar a escriure que la sensació que sento quan em disposo a escriure aquest meu comentari diari, és –per dir-ho en paraules planeres– de desconcert. Em costa entendre que per assolir l’acord que ahir varen signar socialistes i juntaries, hagi estat necessari haver d’assistir a l’espectacle al qual hem estat assistint els darrers dies, simplement per una qüestió de qui és el protagonista i qui és capaç de fer-se amb un relat que, per impossible, ha acabat saltant pels aires a partir d’un gir de guió impensable fa només vint-i-quatre hores. És així com ens haurem d’anar acostumant a no donar res per fet fins el darrer segon, també a Espanya. De tot plegat, dues constatacions no gens menors: d’una banda, que Sánchez pot afegir al seu manual de resistència que és en temps de descompte, fent equilibris impossibles, evitant caure en el buit, que aconsegueix el seu objectiu de mantenir-se al capdavant del Govern, desautoritzant per enèsima als que auguraven que tenia els dies comptats i començaven a preparar una nova campanya electoral. De l’altra, qui més mal parat surt d’aquest espectacle, són els populars que han quedat fora de joc quan pensaven que el seu moment de glòria havia arribat al treure profit de la seva majoria al Senat i votant un text a través del qual exigien a Pedro Sánchez l’adopció d’algunes de les mesures que el Consell de Ministres estava aprovant en aquells mateixos moments. Però amb tot aquest joc (anava a escriure guirigall) generat a partir del decret òmnibus derrotat fa uns dies al Congrés dels Diputats, la sensació que queda en la ciutadania és que els polítics pensen massa sovint només en ells mateixos… I aquí ho deixo.

  •  Dijous 30 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“El Govern preveu que la Ricarda continuarà protegida el 2025” (El Periódico)
“Menys burocràcia i més innovació, el pla de la UE davant els EUA i la Xina” (La Vanguardia)
“El fiscal general de l’Estat nega al jutge que filtrés  el correu del nuvi d’Ayuso” (El País)
“Hi ha un repte compartit amb el país: l’habitatge” (Carlos Cordon) (El Punt Avui)
“Von der Leyen respon a Trump amb el gran pla Europa Primer” (Ara)
“Creixen els accidents de trànsit a la C-58 i a l’AP-7” (Diari de Sabadell)

1. Em feia autèntic pànic haver-ho de fer. El cas és que finalment em vaig decidir canviar l’ordinador que m’ha vingut assistint els darrers vint anys per un de nou. Com passa en les persones, l’edat no perdona i el cervell —també en aquest cas de l’ordinador— s’espesseix i s’alenteix cada dia que passa. Clar que la diferència entre el cervell humà i l’ordinador és que mentre el cervell humà no disposa de recanvis –almenys fins ara, que mau no se sap!– el de l’ordinador (la CP) sí que en disposa i cada vegada són més potents i sofisticats. Així és que a contracor vaig decidir-me a fer-me amb un ordenador nou, amb llumetes de diversos colors a la torre! Tot semblava excel·lent si no hagués estat pel famós si no fos. El nou ordinador és tecnològicament molt més avançat que el que jo fins ara tenia. I això no és pas un punt a favor per un usuari com jo, poc avesat a canvis i millores tecnològiques. Comptat i debatut, ara tinc un molt bon ordinador amb un munt d’eines i possibilitats que no acaben de sintonitzar amb la meva actual capacitat cognitiva.

2. La Unió Europea presentava ahir el seu pla amb la intenció de competir en el camp de la intel·ligència artificial que actualment dominen els EUA i la Xina. Una competició en la qual Europa està molt endarrerida. El pla dissenyat es basa en tres eixos: descarbonitzar la indústria, reduir la dependència energètica i tecnològica i promoure la innovació. I quan s’aprofundeix en aquest darrer apartat, el de la innovació, és quan apareixen múltiples referències a la intel·ligència artificial. La intenció és bona, veurem, això no obstant, els resultats i, sobretot, si de veres som capaços de competir amb les que ara com ara són les grans potències en matèria d’IA. L’esperança mai no es perd.

  • Divendres 31 de gener de 2025

 Els titulars de la jornada:
“Un de cada tres pisos de protecció oficial deixarà de ser-ho el 2030” (El Periódico)
“Trump culpa Biden i Obama de l’accident aeri de Washington” (La Vanguardia)
“Merkel carrega contra la dreta a alemanya per acceptar vots dels ultres de l’AfD” (El País)
“Boixos per l’ukelele” (La República – El Punt Avui)
“El BCE retalla els tipus d’interès per a reanimar l’economia europea” (Ara)

 El Diccionari General de la Llengua Catalana defineix l’adjectiu esperpèntic com allò que “és molt lleig, fins i tot deformat, i ridícul.” Doncs bé, hi ha com a mínim dos personatges polítics actuals als quals aquest adjectiu els escau d’allò més. L’un, és d’aquí. L’altra, d’una mica més enllà. El d’aquí és l’ínclit Alberto Núñez Feijóo que aquesta setmana s’ha ficat en un bon embolic del qual li costarà sortir. Ell i el seu partit, com bé sabem, varen votar  en contra del famós decret òmnibus amb l’excusa peregrina de què no volien fer costat al Govern amb unes mesures que ells no compartien, sense que acabéssim de saber mai massa quines. L’objectiu de fons, però, era continuar transitant per la senda del desgast continuat al Govern Sánchez. Ara, després dels acords assolits entre PSOE i Junts, Feijóo canvia radicalment el discurs per dir que aprovarà el nou decret òmnibus, simplement per no fer el que el Govern voldria que fes: votar-hi en contra. Votarem “en consciència, a favor dels pensionistes, de València i dels usuaris del transport públic” per afegir que “Sánchez esperava i desitjava que féssim el contrari. Votarem per no fer el joc a la seva demagògia”. És allò del sí però no, sinó tot el contrari. L’altre personatge cada dia que passa més esperpèntic, és el president Donald Trump que ahir es va despenjar amb una versió sorprenent quant a les causes de l’accident aeri entre un helicòpter i un avió comercial que va fer 67 morts. La culpa de l’accident, va dir sense immutar-se, és dels presidents Obama i Biden per haver aplicat durant els seus mandats, mesures d’inclusió i diversitat a l’ocupació pública, cosa que, segons la seva opinió, hauria rebaixat els estàndards de qualitat del control aeri. Viure per a sentir i per a veure…