El darrer episodi de la visceral oposició del PP a l’Estatut de Catalunya està servit. Allò que els populars no van aconseguir ni per la via de les signatures populars, ni de l’agitació mediàtica, ni del debat parlamentari, ni del referèndum a Catalunya, ara s’han proposat assoli-ho per la via del Tribunal Constitucional. D’aquesta manera, aquells mateixos que parlen de manipulació des del govern quan les sentències judicials no els són favorables, no s’han estat ni un moment de fer mans i mànigues per aconseguir que el Tribunal Constitucional recusés a un dels seus magistrats. Un fet, d’altra banda, que no tenia cap precedent des que l’alta instància judicial va entrar en funcionament. L’origen de la història cal buscar-la quan el PP va presentar una recusació contra el magistrat Pablo Pérez Tremps davant el Tribunal Constitucional per entendre que no podia prendre part en els debats i dictàmens de l’alta instància judicial en relació als recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya. L’argument: que Pérez Tremps havia emès un informe en relació a aspectes competencials de Catalunya abans que fos elegit membre del Tribunal Constitucional i en la seva condició de catedràtic. El resultat: el magistrat Pérez Tremps no podrà –com ja hem escrit– prendre part en els debats del Tribunal constitucional entorn els recursos d’anticonstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya presentats pel PP, pel Defensor del Pueblo i per cinc comunitats autònomes.

Fem un petit parèntesi per recordar que aquest mateix PP tan beligerant contra l’Estatut de Catalunya, és el mateix que no ha presentat cap mena d’objecció davant el Tribunal Constitucional en relació a una quarentena d’articles de l’Estatut d’Andalusia que, pràcticament, coincideixen en la seva redacció amb articles de l’Estatut de Catalunya sobre els quals es basen alguns recursos presentats. I així, mentre el PP considera que hi ha articles que són anticonstitucionals en l’Estatut de Catalunya, no opina el mateix quan es tracta del d’Andalusia. Haurem de començar a pensar que el PP té quelcom personal contra Catalunya. Haurem de començar a pensar que a els populars no els agrada una Catalunya capdavantera que lideri una Espanya moderna. Haurem de començar a pensar que el PP està decidit a continuar posant claus a la carretera per tal que reventin les rodes dels principis democràtics basats en la sobirania popular. Haurem de començar a imaginar com aconseguir derrotar per golejada al PP en les properes consultes electorals. Potser d’aquesta manera s’adonaran que amb la seva actitud contra Catalunya estan fent un escàs favor al país i complicant les relacions entre Catalunya i Espanya.

Amb la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps, el PP se sent ara plenament satisfet i no se’n amaga. Entén que la relació de forces en el sí del Tribunal Constitucional li és favorable i que així aconseguirà fer prevaler els seus recursos d’anticonstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya. Ha estat la primera vegada que l’alt tribunal ha recusat un dels seus membres i això obre una perillosa escletxa en l’alta instància judicial. El Tribunal Constitucional, els seus membres, no s’haurien de deixar portar per pressions de cap mena. I és quelcom deu haver passat en el sí del Tribunal quan, ara fa sis mesos, el PP ja va intentar recusar al mateix magistrat sense èxit. Tot plegat no ajuda al prestigi del Tribunal Constitucional que havia conquerit dia rere dia.

Les aigües de la política i de la judicatura espanyola baixen massa remogudes. Les seves onades han arribat ara fins al Tribunal Constitucional. La credibilitat en els poders de l’Estat es va debilitant. I això només beneficia als que s’han proposat que les coses vagin com més malament pitjor. Suposen que això beneficia els seus interessos. Una manera ben estranya, altament perillosa, d’entendre com s’ha de servir a un país.

Publicat a Diari de Sabadell, el 8 de febrer de 2007