A les alçades que ens trobem ningú no en pot tenir ja cap mena de dubte. El ‘senyor’ Google disposa, sense que potser en siguem del tot conscients, d’un ampli coneixement sobre les nostres vides respectives. D’aquesta manera s’està demostrant que el big broder de la novel.la ‘1984’ de George Orwell publicada l’any 1949, no era de tanta ficció com llavors podia semblar. ¿Que com s’ho ha fet el ‘senyor’ Google per aconseguir que qui més qui menys posés a les seves mans tanta informació com la que disposa sense que pràcticament ens n’adonéssim? Doncs senzillament aplicant el principi de la pastanaga; d’aquella pastanaga que ens posen davant del nas i que mai no acabem d’atrapar perquè ocupats com estem en perseguir-la, no ens adonem que ens l’han col·locat de tal manera que mentre nosaltres avancem ella també ho fa al nostre mateix ritme. I així és impossible d’aconseguir-la mai. En el cas que ens ocupa, la pastanaga és la suma d’uns recursos informàtics gratuïts que certament ens faciliten les coses, però que més certament encara afinen el nostre perfil cibernètic a mesura que els usem. Primer va ser amb un cercador que el ‘senyor’ Google va captar la nostra atenció. Amb el seu ajut, en pocs segons podíem -i podem- localitzar informacions i documents als quals fa només uns anys no podíem accedir i possiblement en desconeixíem també la seva existència. Van venir després altres eines amb un seguit de prestacions interconnectades (calendari, agenda, contactes, cercles d’amics, correu electrònic…) amb les que el ‘senyor’ Google aconseguia que li facilitéssim més dades i preferències sobre nosaltres que al seu torn eren col·locades al ‘nuvol’ al qual podíem -podem- accedir des de qualsevol punt del planeta, sempre que disposéssim d’un giny adient (ordinador, tablet, smartprhone…) i d’una via a través de la qual connectar-nos a internet.
I així, de mica en mica, i com aquell qui no fa la cosa, el ‘senyot’ Google, a canvi de posar al nostre abast i disposició eines que indubtablement ens faciliten la feina i que contribueixen a ordenar-nos una mica més les nostres atribolades vides, aconsegueix informació sobre nosaltres, sobre els nostres gustos, sobre les nostres preferències… Informació que es va ampliant a mesura que fem ús de les ‘nostres/seves’ funcionalitats. Fins i tot, atesa la ‘bondat’ infinita del ‘senyor’ Google, ell té cura d’avisar-nos d’aniversaris i d’efemèrides significades amb la finalitat que no perdem ocasió de quedar bé envers les nostres amistats que el ‘senyor’ Google coneix perfectament atès que les hi hem anat presentant a mesura que anàvem ampliant la nostra llista de contactes. Paradoxalment, ell està disposat a defensar-nos i a protegir-nos d’agents externs que intenten accedir als nostres ordinadors i als nostres estris tecnològics per apropiar-se de les nostres dades o de destruir-nos arxius i documents. Així, el ‘senyor’ Google, ens avisa quan estem en risc de que la nostra intimitat cibernètica ens sigui envaïda… per uns altres ‘senyors’! En fi. Que hem de ser conscients de que les coses són com són, especialment en temps i en dies en els que tan ens afanem -i fem bé!- d’exigir que la nostra intimitat i llibertat siguin preservades sempre i en tot moment…
Per cert, ara que me’n adono!… Aquesta peça l’estic escrivint des del cim d’una muntanya, en una tauleta ‘Nexus’ que, per cert, ha estat creada i dissenyada també pel ‘senyor’ Google. Quan l’acabi, premeré la tecla corresponent i la peça quedarà dipositada automàticament en una aplicació del núvol que ell mateix ha posat ‘gentilment’ a la meva disposició… Ho escric no pas per fer-ne publicitat, sinó perquè és de ben nascuts ser agraït, i no voldria deixar passar l’avinentesa d’aquestes ratlles sense donar-li les gràcies pel seu ‘interès tan desinteressat’, i per posar a la meva/nostra disposició tants i tants recursos que fan que les coses ens siguin més fàcils a costa, es clar, de fer-nos cada vegada més transparents…
Publicat a Diari de Sabadell, el 14 de maig de 2015
Un bon article, fresc però amb una bona càrrega de fons, quanta raó que tens!
És el preu que cal pagar per fer-ne ús. Snif…!
Molt encertat, Joan
Un molt bon article i “real como la vida misma”!!!
Que hi farem Joan, crec que ha arribat un moment que qui més qui menys porta la pastanaga al davant, potser la única diferència és “la mida”, o sigui, segons et vas explicant amb més o menys contingut de fets. Tot i així el ‘senyor’ Google no se’n perd ni un.
Sense ni adonar-nos, hem anat entrant en el món de la cibernètica i de tot tipus de tecnologia que ens faciliten la vida i al mateix temps ens dona peu a ‘còrrer més’. Et pares a pensar i dius, cal? tots arribarem allà mateix però també tot l’entorn i la mateixa vida pròpia ens hi arrosseguen.
Una curiositat, pel que tu mateix comentes: quan vas pensar en fer aquest article PRECISAMENT DEDICAT AL ‘SENYOR’ GOOGLE, erets d’excursió al cim d’una muntanya, ara, sense oblidar-te de portar la tauleta amb tu, apart del mòbil clar. Vas gaudir-ne amplament? Potser si, però amb el que acabem de parlar, acompanyat de la tecnologia que vas creure convenient.
Tots ens tornem així, és el dia a dia general i referent a la transparència de cadascú… bé, crec que uns i altres hi caiem.
Quan érem petits, al menys a Figueres, hi havia costum de veure molts veïns asseguts al carrer un cop havien sopat, procurant entrar al màxim a la vida dels demés, avui en dia, no cal parlar tant, assegut en qualsevol lloc i sigui a l’hora que sigui, tens al teu abast molta part de la vida de la persona que en aquell moment t’interessa informar-te.
Hem de viure la vida actual Joan, tot i que frenar de tant en tant, és molt saludable!
El meu nom pel senyor Google és “Sant Google”. La veritat és que qualsevol dubte que tinc, qualsevol informació que vulgui trobar ja sigui d’un article ja sigui de la xorrada més banal, hi és. Ara bé, un ordinador, una tableta, un mòbil, etc. són eines i com a eines s’han de fer servir. S’està creant molta dependència i hem de saber distribuir el temps dedicat a la tecnologia i al nostre lleure. He de dir, però, que des de que em vaig comprar un kindle, mai havia llegit tants llibres com ara (amb llum, sense llum, esperant al metge, lletres més grosses, més petites, de viatge…) i amb una capacitat d’infinitat de llibres que simplement et fiques dins el bolso o la butxaca! Aquesta és una de les tecnologies més recents que de debò m’ha entusiasmat tot i que vaig ser molt reticent per donar el pas, treu tot el romanticisme del llibre de paper.
De totes maneres Joan, que t’emportis la tauleta a una excursió, no tens perdó!!!!
Per desgràcia el que té Google que li dona el poder són els nostres hàbits de navegació. Ni calendari ni Gmail ni res del que li donem voluntàriament pot ser millor que saber els gustos de la gent en un mercat global i completament esclau del markentig online i d’on provenen la gran majoria amb diferència dels beneficis de google. Per no caler, no li calen ni el teu nom ni el teu telèfon ni tan sols la teva talla de calçotets. Només li cal saber què t’interessa. Les teves cerques i una bona galeta (cookie) i esdevenim carn de canó.
Fixa’t fins a quin punt Google ha sabut entabanar-nos que ni tan sols en el teu article dedicat fas referència als hàbits de navegació, pedra filosofal i pràcticament única del fuet del senyor… google.
Però res més vergonyós que Facebook i altres xarxes socials. Ah amics!, això si que és jugar la Champions League de la cara dura… ves que al final no ens hi fem sang.