Hauria desitjat que acabessin de passar aquestes dues setmanes de campanya electoral abans de posar-me a escriure quelcom en relació al procés que diumenge tocarà a la seva fi i que culminarà amb l’elecció dels nostres representants a l’Ajuntament de Sabadell. Finalment, però, no he pogut vèncer la creixent temptació de traslladar als meus lectors algunes de les moltes preguntes/reflexions que he anat anotant aquests darrers dies en el meu bloc de notes.
1. Calen tants dies de campanya per haver d’assistir a l’espectacle al qual estem assistint? Penso, segur que ingènuament, que un dels principis que hauria de presidir qualsevol campanya electoral hauria de ser el de la pedagogia. Tota una utopia atesos els temps convulsos pels quals travessem i els ‘objectius’ que en qualsevol campanya electoral es persegueixen i que no són altres que capturar com més vots millor. Així és com els candidats esmercen més temps en desqualificar a l’adversari i a donar ànims als seus, que no pas en explicar la bondat/viabilitat del programa que diuen defensar. Tanmateix, a hores d’ara sabem perfectament amb qui els diversos candidats diuen que no pactaran, però per contra ben poc sabem del perquè i del com de les mesures que cada formació política considera que són necessàries prendre per tractar de recuperar el pols de la ciutat i per treure profit de les oportunitats de les quals disposem.
2. Medito sobre els pros i els contres que la irrupció de ‘noves’ formacions polítiques comporten. Una irrupció que no deixa de ser una més de les conseqüències de la creixent desafecció de la ciutadania cap a una manera caduca d’entendre la política i de la consciència cada vegada més generalitzada que cal revertir el deteriorament d’un sistema polític que no ha estat capaç d’adaptar-se als signes dels temps. Els partits polítics tradicionals no s’adonen, o no es volen adonar, dels ràpids canvis socials que s’estan produint i de com aquests canvis els afecten de ple. Prefereixen tancar els ulls davant l’evidència i creure’s la teoria del suflé que assegura que allò que puja sempre acaba sempre per baixar i convençuts com estan que el temps els juga a favor… La resposta a aquest estat de coses es posa de relleu amb l’eclosió d’aquestes ‘noves’ formacions polítiques aparentment disposades a canviar-ho tot, però que no acabem d’esbrinar si també aporten els aires de canvi que tant ens calen. Tot plegat fa que una certa desorientació sobre què i a qui votar s’hagi acabat instal·lant en una part de l’electorat que encara no ha decidit a qui votarà o si anirà a votar. Això explica la volatilitat del vot que sens dubte és una de les novetats a tenir en compte d’aquesta campanya electoral; volatilitat àmpliament reflectida en els sondejos demoscòpics que avui diuen una cosa per demà dir-ne una altra…
3. I l’endemà? Aquesta és la clau. Què estem disposats a fer tots plegats –què faran els càrrecs electes— l’endemà mateix de les eleccions? Són moltes les persones que es formulen aquesta pregunta i que voldrien percebre que des del ‘nou’ Ajuntament s’establirà com a prioritat treballar amb tots els actors ciutadans per recuperar el pols i el tremp que mai no hauríem d’haver perdut. La ciutat, a despit de tots els contres que es vulguin, disposa de recursos i d’oportunitats. La qüestió és saber si a partir dels resultats de les eleccions de diumenge, els interessos de ciutat prevaldran als de partit.
Que tinguem un bon final de campanya, i sobretot que ningú no deixi de complir amb el seu dret i amb l’obligació democràtica que tenim d’exercir el vot per després controlar-ne l’ús que se’n fa.
Publicat a Diari de Sabadell, el 21 de maig de 2015
Comentaris recents