Una de les idees-força que des que José M. Aznar encapçala el govern espanyol ha fet més “fortuna” és aquell famós crit-eslògan d’“¡España va bien!”. Si ens atenem, però, a com els van les coses en el país del sud dels Pirineus, ben aviat serà urgent fer una esmena a la totalitat i transformar l’eslògan en un altre que resi així: “Espanya va pel pedregar!”. I és que, després d’una primera legislatura en què totes les gallines li ponien al govern Aznar, s’ha passat a una segona en la qual la majoria absoluta –tal com el líder de l’oposició, Rodríguez Zapatero, li recordava recentment–, se li està indigestant. D’aquesta manera les vagues –que fins fa poc havien estat escasses en l’Espanya del PP– comencen a estar a l’ordre del dia i amenacen en esdevenir un míssil capaç d’impactar i fer mal a la línia de flotació mateixa d’un dels vaixells econòmics més sobresortints amb els quals compta Espanya: la indústria turística. Així, a les vagues dels totpoderosos i prepotents membres del SEPLA (sindicat que agrupa als pilots de la companyia aèria Iberia fonamentalment), cal afegir les del personal de neteja del barceloní aeroport d’El Prat i les que anuncia el personal d’AENA (la societat que controla els aeroports espanyols). Per si amb això no n’hi hagués prou, les accions, actuacions i omissions ministerials en relació als episodis de les vaques boges primer, la febra aftosa després i l’oli de pinyolada ara mateix, acaben projectant cap l’exterior una imatge ben poc atractiva.

Tot plegat sense que, per part del govern que encapçala José M. Aznar –al qual, dit sigui de passada, no acaben de trobar-li lloc adient on passar les seves vacances–, se sigui capaç d’aturar adequadament l’onada d’esdeveniments negatius per la imatge espanyola i que amb la complicitat dels mitjans de comunicació dels països centre i nord europeus es projecta intencionadament. Si el president del govern espanyol continua fent oïdes sordes a les crítiques que sobre el seu govern li plouen de totes bandes i no procedeix a fer una remodelació governamental profunda, el dany que s’acabarà causant a la indústria turística, però també a la de l’exportació, tindrà una difícil solució. I quan sigui massa tard, només quedarà l’excusa de les lamentacions de sempre i la recurrència a allò que més enllà dels Pirineus tothom té posat el dit a l’ull dels espanyols…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 9 de juliol de 2001